Un treball liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha determinat que els neandertals capturaven durant la nit per al seu consum gralles, una espècie d’aus de plomatge enterament negre i mida similar a la dels coloms.
En l’estudi, que es publica a la revista ‘Frontiers in Ecology and Evolution’, hi participen investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Fins ara, segons ha informat l’EBD-CSIC en una nota, l’associació entre els neandertals i aquestes espècies es pensava que era circumstancial i es devia que tots dos utilitzaven els mateixos refugis.
Els neandertals, que van habitar zones temperades d’Europa i el centre d’Àsia fins a la seva extinció fa uns 40.000 anys, són coneguts per la seva dieta de grans herbívors, composta per cavalls, cabres i bòvids salvatges; si bé, en els últims anys s’han acumulat evidències que la seva dieta era variada i incloïa plantes, petits mamífers, algunes aus i fins a invertebrats.
Entre els fòssils d’aus que es troben amb més freqüència a les coves que van ocupar hi ha els de gralla de bec vermell i gralla de bec groc, espècies que formen agregacions per dormir a l’interior dels avencs i des del Neolític també són presents en construccions humanes.
«Recentment, s’ha pogut demostrar que alguns ossos fòssils de gralla procedents de jaciments neandertals presenten marques de processament i consum per part dels humans. Sabem, a més, que alguns d’aquests ossos van ser cuinats al foc», ha apuntat Guillermo Blanco, investigador del CSIC en el MNCN-CSIC.
Bona aportació de proteïnes
Bona aportació de proteïnesEl treball revisa dades dels jaciments neandertals amb presència d’ossos fòssils de gralla de bec vermell i gralla de bec groc, espècies que proporcionarien una bona aportació proteica a un neandertal.
«Tant aquestes aus com els antics humans van encavalcar les seves àrees de distribució a Euràsia durant un llarg període de temps. De fet, apareixen en jaciments de diferents èpoques des de la península Ibèrica fins al Caucas. Per tant, l’hàbit de consumir-les va ser extens, en el temps i en l’espai, i va haver de produir-se amb certa freqüència», ha explicat Juan José Negro, científic del CSIC en l’EBD-CSIC.
Per determinar com van poder capturar aquestes espècies, els investigadors van recórrer al que es coneix com a mètode actualístic, és a dir, inferir comportaments passats per analogia amb fets del present.
«La captura a mà de gralles a les cavitats que feien servir per dormir a la nit, sense cap tecnologia addicional més enllà de fonts de llum portàtil (torxes), ens indueix a pensar que els neandertals van poder caçar-les quan arribaven al capvespre a les coves per passar-hi la nit», ha assenyalat Antonio Sánchez-Marco, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.