Autopistes sense barreres

El final dels peatges a Catalunya posa en escac els restaurants de carretera

Els de l’N-II a Girona viuen amb preocupació la pèrdua de trànsit, però diuen que pitjor ho van passar amb l’expulsió dels camions

David Aparicio

A la carretera, en qualsevol de les que els passi pel cap, és habitual creuar-se amb cadàvers arquitectònics. Esquelets de metall o pedra convertits en teles per a grafitis que conviuen amb una naturalesa efervescent. Les carreteres són éssers canviants, rius que han generat tota mena de vida al seu voltant; un hàbitat tan reconeixible com necessari que depèn en bona mesura del flux de cotxes. El final de bona part dels peatges, sobretot els de l’AP-7, generarà un transvasament de vehicles cap a la via ràpida. Ja està passant, i per als restaurants afectats, els de la nacional de tota la vida, és una mala notícia. Una altra. Per a ells, això és ploure sobre mullat. Els cau al damunt l’‘efecte Panadella’, segur que ho recorden, aquest nucli elevat de Montmaneu (Anoia) que era parada i fonda obligada en la ruta Barcelona-Lleida per l’N-II fins que el 2004 es va acabar l’autovia A-2.

Temes:

Autopistes