ESCENARIS NOUS

De compres sense peatges: quan els únics tiquets són els que es queden al fons de les bosses

  • La molta –com cada cap de setmana– clientela del centre comercial La Roca Village, situat en un dels peatges més famosos de l’A7, rep l’eliminació de la barrera entre la celebració i la indiferència

Ambiente en el centro comercial la Roca Village esta mañana / ANNA MAS TALENS (EPC)

El 20 de març del 2021, moment en què se celebrava el primer any de pandèmia, la baixada de la tercera onada va portar les autoritats a aixecar el confinament comarcal. Per narrar aquell primer dissabte de fronteres obertes a la dura ciutat –i després del col·lapse viscut al Montseny a l’octubre, després de l’anterior obertura– aquest diari va pujar de nou al parc natural a veure i explicar el que allà succeïa. La sorpresa, estupefacció pròpia del forà, que es va emportar el redactor barceloní d’aquest diari que va cobrir la jornada, va ser trobar cues més llargues a la sortida 12 de l’autopista –la que, acompanyada del pictograma d’un paquet de regal t’indica que arribes a un ‘sector comercial’– que a la sortida 11, la que va cap al Montseny. Aquesta mena de ‘Poble Espanyol de les compres’, aquest centre comercial a l’aire lliure especialitzat en ‘outlets’ de botigues de roba cares que és La Roca Village i que va situar aquesta petita localitat del Vallès al mapa, fins al moment coneguda per acollir la presó de Quatre Camins i pel seu mític peatge, ha sigut motiu pel qual aquest dissabte aquest diari ha tornat al lloc dels fets. El primer dissabte de La Roca sense (cues al) peatge. L’aixecament del peatge va ser dimecres, però feia ja alguns dies que la nova senyalització estava col·locada. Uns senyals tapats amb cartrons al costat de cada un dels accessos, el contingut dels quals en aquell moment encara no es podia llegir i els conductors jugaven a endevinar. «No pareu» i el símbol de prohibit circular a més de 30 quilòmetres per hora, és el que ja s’hi llegeix. Creuar aquest dissabte el peatge de La Roca sembla gairebé com passar sota un gran fòssil. Un esquelet antiquíssim i oblidat. Les restes d’un passat que sembla remot tot i que faci literalment quatre dies. És dissabte, passen pocs minuts de les 10 del matí i l’autopista va plena en les dues direccions, tot i que força més direcció Girona. La C-35, tot i que també té trànsit –és el penúltim cap de setmana de vacances escolars i un dels últims d’un estiu que encara cal acabar d’esprémer– es nota una mica menys congestionada que dissabtes anteriors, per a alleujament dels molts ciclistes aficionats que la freqüenten.