Cita solidària amb els nois de l’hoquei adaptat

En el primer partit del campionat a un dels jugadors li va caure una roda i va haver de plegar. A més de la ràbia i el disgust del xaval per perdre’s un partit tan esperat –que era el més important–, es van trobar que ja no tenien cap recanvi. Juguen cinc jugadors per partit –quatre i el porter– i són un equip petit, amb pocs jugadors, i al torneig només van poder viatjar sis. La cosa es va posar encara més lletja en el segon partit quan a un altre jugador se li va parar el motor de la cadira. Intentava anar cap endavant i cap enrere amb la palanca de control i no responia, així que el van haver de posar de porter, allà plantat, parat, a fer el que va poder amb les mans perquè sense motor no podia fer més. Aquest cúmul de males estones –amb una importància que no és tant l’impacte en la competició, que per descomptat també, sinó la il·lusió dels xavals– va passar el 6 de juny, a la Copa Catalunya d’hoquei amb cadira elèctrica celebrada a Torredembarra en forma de triangular (hi ha tres equips federats). I en el clàssic dinar de famílies enmig del campionat, a un grup de pares se’ls va acudir una idea: ¿per què no organitzaven una festa per recaptar fons per arreglar el fràgil i caríssim material dels seus jugadors? «Normalment et vas apanyant amb cel·lo, amb brides... perquè porten l’estic enganxat a la cadira i quan passa una altra cadira ràpid pel costat es torça amb facilitat, és normal, perquè els nois ho donen tot jugant i és genial que sigui així, i veure com disfruten jugant, però el material ortopèdic en general a més de ser molt car, té una vida limitada, així que vam pensar recollir fons perquè els nostres fills no es tornessin a trobar en la situació com la de Torredembarra», resumeix Marta Alborch, una de les mares promotores d’una festa en què han estat tot l’estiu treballant a contrarellotge. Se celebrarà el dissabte 18 de setembre, amb entrada gratuïta i a l’aire lliure, al Seminari Conciliar Barcelona, al carrer Diputació, entre Balmes i Enric Granados (els interessats es poden inscriure al següent formulari). «Un món per als meus dos fills» A més de reunir diners per a l’equipament dels seus fills les famílies de l’equip d’hoquei adaptat de l’associació Comkedem –un dels tres equips catalans– volen reunir diners per a l’associació sense ànim de lucre barcelonina, que porta 17 anys oferint oci a nens i joves amb necessitats especials, esport federat –a més d’hoquei, disciplina a què juga un dels fills d’Alborch, fan també bàsquet adaptat– i altres activitats lúdiques inclusives quan la pandèmia ho permet (i, quan no, els monitors van continuar organitzant trobades telemàtiques per no desvincular-se dels nanos). Una de les coses que més valora Alborch del desinteressat i imprescindible treball de Comkedem és que barregen nois amb discapacitat i nois sense. «El meu fill no discapacitat ajudarà el seu germà i els altres nois i s’ho passa bomba; i, com ell, altres germans. Jo fa quatre anys que estic amb l’associació i m’han obert un món per als meus dos fills que mai m’hagués imaginat», prossegueix agraïda aquesta mare, que valora també que la gran majoria dels monitors són voluntaris. «Un grup de germans també s’ha emocionat i implicat en l’organització de la festa i muntaran una taula amb una ‘Play Station’ en què els jugadors donaran un euro solidari», continua la mare, tremendament orgullosa dels seus dos fills. Hi haurà també màgia, malabars, un monòleg, bingo, concerts i un mercat ambulant i un pica-pica solidari. Els nens amb alguna discapacitat solen estar sobreprotegits; l’esport ajuda que aprenguin a perdre i guanyar i això és molt bo per ells Marta Alborch, una de les mares impulsores de la festa solidària Alborch assenyala una altra cosa important en la seva reivindicació de l’esport federat adaptat i el seu agraïment al brutal treball de Comkedem. «Els nens amb alguna discapacitat solen ser nens sobreprotegits. Participar en esports federats fa que aprenguin a perdre i guanyar i això és molt bo per ells», assenyala l’organitzadora de la festa, que treballa a la farmàcia Coliseum de Barcelona, un negoci que s’ha bolcat en la festa, igual que les empreses farmacèutiques amb què ha contactat, ja que pràcticament totes han ofert productes per al mercat ambulant solidari i els tallers que també s’organitzaran a la festa.

El més llegit