Aquesta història no pretén generar cap llàstima. Tampoc busca l’empatia ni el debat. Es tracta, simplement, de constatar que el final de bona part dels peatges a Catalunya ha deixat un petit reducte de barreres en un eix molt determinat, el del Llobregat. El que passa per Terrassa i Manresa i puja fins a la Cerdanya, una comarca tan bonica com estigmatitzada. Una, dues, tres i fins a quatre baixades de finestra per complir amb la concessionària privada d’una autopista propietat del Govern, perquè sí, una de les ironies del ‘momentum’ és que les vies que encara són de pagament tenen l’amo a Sant Jaume.