Així serà el curs escolar 2021-2022

Enmig de la cinquena onada de la pandèmia, La Rioja i Múrcia seran les primeres comunitats que aixecaran el teló del nou curs. Serà el 6 de setembre. Un dia després ho farà Madrid, com Melilla i Cantàbria. A Catalunya caldrà esperar fins al dia 13. La ministra d’educació i Formació Professional, Pilar Alegría, s’ha reunit aquest matí a Madrid amb les comunitats per traçar les línies generals de la tornada al col·le, que s’assemblarà molt a la de l’any passat. Aquestes són algunes claus. Presencial Al contrari del que va passar el curs passat (que es va imposar un model mixt que combinava les classes presencials amb les virtuals a partir de 3r de l’ESO), aquest any l’alumnat de totes les etapes educatives no universitàries assistiran a les aules. La presencialitat serà total, a no ser, lògicament, que la pandèmia faci un gir (cosa poc probable) i calgui reconsiderar la mesura. Cap autonomia està en desacord amb l’assistència física a les aules. Es tracta d’una mesura prioritària tant per al Govern com per a les comunitats pels seus demostrats efectes positius. Mascareta i ventilació L’ús obligatori de mascareta a partir dels 6 anys i la ventilació constant i creuada (amb portes i finestres obertes) s’ha demostrat com una de les mesures més eficaces per prevenir contagis. Cap comunitat, segons ha comentat la ministra Alegría a la premsa al final de la reunió, ha sol·licitat la possibilitat de retirar la mascareta al pati. La distància de seguretat serà aquesta vegada d’1,2 metres, en lloc del metro i mig que regia l’any passat. Altres clàssics pandèmics seran els termòmetres a l’entrada de les escoles (menys a Catalunya i Euskadi) i l’ús de gel desinfectant. El rentat de mans amb aigua i sabó és més efectiu, però la realitat del curs passat va demostrar que el gel es va imposar a l’aigua i sabó. ¿Podran els alumnes més petits i de diferents classes jugar junts i barrejats durant els esbarjos del pati? Cadrà veure-ho. Els tècnics sanitaris prefereixen ser conservadors, aplicar el protocol de manera estricta i deixar les possibles relaxacions per més endavant, quan la incidència del coronavirus no sigui tan elevada. La ministra Alegría ha destacat que els grups, com més ‘estancs’ siguin, millor. Vacunació de joves La gran diferència amb la tornada al col·le de l’any passat, és que ara els professors estan vacunats (igual que amb la resta de la població, els sèrums no han sigut obligatoris per als docents, que s’han immunitzat de manera massiva). Els joves estan començant a rebre les injeccions. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, el 61,7% dels que tenen entre 12 i 19 anys ja han rebut, almenys, la primera dosi. Aquest és un punt fonamental i una altra gran diferència amb el curs passat. Docents de reforç El Ministeri d’Educació, ja en temps de l’anterior ministra, Isabel Celaá, va demanar a les autonomies que mantinguessin aquest curs escolar els 40.000 professors extra que es van contractar l’any passat, en què les aules de primària i infantil van reduir el nombre d’alumnes (20 en el cas de primària). Aquest curs no està tan clar que les comunitats incloguin aquest punt en els seus protocols. Segons denuncia el sindicat independent de professors ANPE, només sis autonomies han anunciat que mantindran els mateixos reforços de docents: Catalunya, Euskadi, Navarra, el País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. En aquest apartat, la ministra d’educació ha recordat les transferències econòmiques «inèdites» que han rebut les autonomies per reforçar l’educació i, en conseqüència, contractar docents. Alegría ha recordat els 2.000 milions de l’any passat i els 13.500 que es començaran a repartir al setembre. Aquesta quantitat és general per a la recuperació econòmica després de la clatellada de la pandèmia, amb especial atenció als serveis socials i educatius. Famílies al col·le El curs passat, pares i mares no van trepitjar els centres escolars. Tota la relació, incloses les tutories amb els docents, es va realitzar de manera ‘online’. Aquest any, en principi, tot segueix igual. Però la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA) exigeixen facilitar l’accés. «La pandèmia ha sigut una excusa per retallar la participació. Les famílies tenim drets i obligacions. Entre elles, ser presents a l’escola i formar part del procés educatiu dels nostres fills i filles a través de les AMPA, dels consells escolars i de les seves diferents comissions», explica una portaveu de CEAPA. Extraescolars El curs passat, les extraescolars –on se solen ajuntar grups de diferents aules– es van retallar molt amb l’objectiu de prevenir contagis i brots. A finals de curs, quan la pandèmia va donar un respir, moltes escoles van començar a organitzar-les. L’objectiu és tant fomentar l’esport i l’art en els estudiants com facilitar la conciliació de pares i mares. Aquest any, tenint en compte que moltes se celebren a l’aire lliure, és de suposar que tornin a oferir-se tant a les escoles com en altres espais esportius i acadèmics. La universitat, model mixt Al contrari del que passa en escoles i instituts, la universitat encara no aposta per la presencialitat al 100%, malgrat que la vacunació té amplia cobertura entre l’alumnat. Moltes facultats (totes són autònomes en la seva gestió, malgrat la feina de coordinació que exerceix el Ministeri d’Universitats) han decidit impartir les classes durant el primer trimestre combinant la presencialitat amb el model ‘online’.

Així serà el curs escolar 2021-2022

L’actual incidència de la Covid no permet tornar a la ‘vella normalitat’, així que la tornada al col·le serà molt semblant a la de l’any passat

El més llegit