La Xina venç la variant delta amb quarantenes i forrellats

L’escena passaria per la celebració d’una conquista esportiva. Uns 2.000 joiosos veïns de Pequín agitaven banderes als carrers després de finalitzar les tres setmanes de tancada domiciliària ordenada després de la detecció d’un positiu. Aquesta és la fórmula de l’èxit xinès: protocols àgils i estrictes que el poble accepta sense queixes. L’aixecament del confinament a la capital va coincidir dilluns amb la notícia que també és la Xina el primer país a domar la variant delta del coronavirus. El zero a la casella de contagis locals va liquidar la pitjor crisi des de l’esclat a Wuhan. Es van comptar 1.200 casos repartits en 50 ciutats i més de meitat de les províncies. Es confirma que l’estratègia de ‘tolerància zero’ exigeix alts costos però funciona però persisteixen els dubtes de si aquests costos són sostenibles a llarg termini. El virus s’havia colat a través d’un avió rus que van desinfectar treballadors de l’aeroport de Nanjing sense la protecció adequada i el rebrot se li va entravessar a la Xina després d’haver sufocat els anteriors sense conflictes. Va arribar a Wuhan, la ciutat més segura, va acabar amb sis mesos en blanc de Pequín i es va estendre per totes les cantonades. La copel·lada capacitat de rastreig va quedar desbordada, va ser emesa l’alarma nacional i autoritats polítiques i sanitàries van exigir precaucions accentuades davant una variant molt més infecciosa. Ciutats tancades, confinaments estrictes, testatges massius... La Xina va acudir al seu llibret i el va portar a l’extrem. La desena de milions de veïns de Wuhan i Nanjing van passar per anàlisi d’àcid nucleic fins a una dotzena de vegades, Pequín va tancar les seves rutes de llarga distància i moltes províncies van desaconsellar els viatges. Càstig per a l’economia Les mesures disruptives van castigar l’economia. Van caure els vols domèstics un 20%, el turisme es va enfonsar, es van alentir el consum i la producció industrial i els analistes van rebaixar les expectatives de creixement anual. Durant aquelles setmanes en què el virus semblava esquiu van emergir els arguments perquè la Xina enterrés la seva ‘tolerància zero’ i aprengués a conviure amb el virus. La hipòtesi era forassenyada en l’inici de la pandèmia, quan la van proposar governs occidentals, però amb la massiva campanya de vacunació sona raonable. La Xina s’acosta a les 2.000 milions d’inoculacions i a finals d’any arribarà a la immunitat del ramat amb el 80% de la població coberta. L’altíssima capacitat de contagi de la nova variant dificulta la seva erradicació, els experts parlen d’una malaltia estacional com la grip i no hi ha perill que es col·lapsi la xarxa hospitalària. Diverses veus reputades xineses van suggerir un canvi de paradigma i cap va ressonar tant com la de Zhang Wenhong, epidemiòleg de Xangai i referit sovint com l’Anthony Fauci xinès. Va anticipar Zhang que la Xina necessitaria tota la seva saviesa per coexistir amb el virus a llarg termini i sobre ell va caure la tempesta. El va vilipendiar el nacionalisme més troglodita a les xarxes per qüestionar la recepta, la seva universitat va investigar un possible plagi a la tesi presentada vint anys enrere i va ser desdenyat en la premsa. Zhang i Fauci comparteixen les bufetades per desviar-se de la línia governamental. Passa que l’excel·lència xinesa contra la pandèmia és enaltida pel govern i la ciutadania davant les tíbies polítiques i l’egoisme occidentals. Qualsevol dissensió, fins i tot des de raonaments científics, mereix les suspicàcies. I al nacionalisme se li ha sumat el control del rebrot per ofegar el debat. És dubtós que l’estratègia sigui exportable. Austràlia no ha controlat el virus després de tancar la meitat de la seva població durant setmanes i diversos governs que es van aplicar en la tolerància zero han torçat el braç amb la variant delta després de les protestes de la ciutadania. La Xina es queda sola en la fórmula, tossuda en la seva soledat davant un món que s’obre gradualment. Ha acreditat que pot sotmetre fins i tot les variants més perilloses del virus però no està clara la vigència futura del pla. Els Jocs Olímpics d’hivern que Pequín celebrarà al febrer obligaran a desempolsegar el debat perquè el forrellat actual confabula contra la promesa festa global. Zeng Guang, antic cap epidemiòleg del Centre per al Control i Prevenció de Malalties, ja ha anticipat que la Xina haurà d’obrir-se perquè sotmetre els atletes a les dues setmanes d’aïllament i una altra d’observació «serà impossible».

La Xina venç la variant delta amb quarantenes i forrellats

El gegant asiàtic ha donat aquesta setmana per extingit un brot que ha causat la pitjor crisi des de l’esclat a Wuhan. Hi ha hagut 1.200 casos repartits a 50 ciutats.

El més llegit