Aquestes són les peticions de docents i famílies per al curs escolar 2021-22

Amb més interrogants que certeses, sense vacunes i després d’un curs previ amb les aules tancades des de març, l’any acadèmic 2020-21 va començar amb por. Al contrari que altres països, es va apostar per la presencialitat, i es va deixar el model mixt ‘online’ només a partir de 3r de l’ESO. El professorat de reforç (40.000), les classes reduïdes (uns 20 alumnes) i el compliment estricte de les mesures sanitàries (mascareta i ventilació) van convertir els centres escolars en un dels pocs llocs segurs contra la Covid. El nombre d’aules tancades per contenir brots no va arribar al 5%, segons les dades del Ministeri d’Educació, on demà es reunirà la nova titular, Pilar Alegría, amb les comunitats per traçar les línies generals del nou curs. A pocs dies que escoles i instituts obrin les portes, la comunitat educativa i les famílies exigeixen a les autoritats polítiques haver après la lliçó de la pandèmia i no abaixar la guàrdia. Els docents estan vacunats. Els pares i les mares, també. Els avis, per descomptat. Però la cinquena onada i la variant delta aconsellen deixar la vella normalitat per a un altre any, no per a aquest. Famílies i sindicats de professors aposten per la prudència i perquè es continuïn complint les mesures anti-Covid del 2020-21, entre aquestes, grups reduïts i professorat de reforç. Es tracta d’una cosa bàsica no només per preservar la seguretat sanitària sinó també l’acadèmica. No obstant, no és gens clar que es compleixin. De moment, segons denuncia el sindicat independent de professors ANPE, només sis autonomies han anunciat que mantindran els mateixos reforços de docents: Catalunya, Euskadi, Navarra, el País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. La pandèmia no ha provocat una hecatombe educativa a Espanya, però els alumnes –especialment els més vulnerables– acusen un clar dèficit. «Hem de reforçar la part acadèmica. L’any passat es va apostar per la presencialitat, al contrari que l’anterior. Però hi ha hagut estudiants amb molts confinaments preventius que s’han quedat setmanes a casa. Tot això es nota», diu Sonia García, d’ANPE, que insisteix en la necessitat de no actuar com si la pandèmia no existís. Les ràtios estan definides per llei: 25 alumnes a primària i 30 a secundària. Un decret permet a les autonomies la possibilitat d’augmentar en un 10% aquest màxim. El curs passat, els grups es van desdoblar a primària i es va reduir el nombre d’estudiants. A l’esborrany de maig, el Ministeri d’Educació va recomanar a les autonomies mantenir aquestes mateixes ràtios en el curs 2021-22 (el mateix que amb els docents de reforç). Però les comunitats no es van donar per al·ludides. «La reducció de ràtios ha demostrat ser una mesura enormement efectiva per millorar la qualitat educativa. És imprescindible no només per assegurar la salut sinó també per corregir les carències prèvies del sistema i les sorgides de la pandèmia, especialment per als més desfavorits», afirma el secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Francisco García. Segons l’opinió del responsable sindicalista, la claríssima aposta del Govern per la presencialitat suposa en mantenir els 40.000 professors extra contractats el curs passat i rebaixar la ràtio per sota dels 20 alumnes per aula. Malgrat la vacunació, García exigeix no abaixar la guàrdia, ja que la cinquena onada afecta els joves, que ara estan començant a rebre el sèrum (a partir dels 12 anys). L’esborrany d’instruccions de cara al nou curs escolar que el ministeri va redactar al maig traspuava més optimisme pandèmic. Llavors la cinquena onada no existia i la incidència no era tan elevada (actualment supera els 300 casos per 100.000 habitants). El text deixava veure que els grups bombolla es podien barrejar tant al pati com en les activitats esportives. També, fins i tot, s’estudiava la possibilitat que els estudiants es traguessin la mascareta durant els esbarjos a l’aire lliure. S’haurà d’esperar a la crucial reunió de demà per veure si això canvia. De moment, els experts sanitaris ho tenen clar: el curs ha de començar amb les mateixes mesures de l’any passat. Així ho assegurava en aquesta entrevista recent amb EL PERIÓDICO el pediatre, epidemiòleg i investigador Quique Bassat, assessor del Govern per al retorn a les aules. Igual que els sindicats de l’ensenyament, les famílies aposten per reduir els grups per aula. És una mesura de prevenció sanitària i també permet l’atenció individualitzada de l’alumne. La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA) també recorda la importància de gestionar a les aules l’impacte emocional que ha provocat la pandèmia entre els més petits. Igualment, demanen facilitar l’accés de pares i mares als centres escolars, una cosa que no es va permetre l’any passat, quan tota la relació amb les famílies era ‘online’. «La pandèmia ha sigut una excusa per retallar la participació. Les famílies tenim drets i obligacions. Entre aquestes, ser presents a l’escola i formar part del procés educatiu dels nostres fills i filles a través de les AMPA, dels consells escolars i de les seves diferents comissions», afirma una portaveu de CEAPA, que en vista de la reunió de demà entre Educació i les comunitats demana que l’educació sigui una prioritat allunyada de l’habitual batalla política. «Estem immersos en la preparació del nou curs i el resultat serà el que defineixi si hem après o no la lliçó d’aquesta pandèmia», diu.

Aquestes són les peticions de docents i famílies per al curs escolar 2021-22

Sindicats i associacions de pares i mares exigeixen mantenir ràtios reduïdes i professors de reforç per preservar la seguretat sanitària i la qualitat educativa

El més llegit