Així funciona el nou semàfor nutritiu dels aliments

El nou etiquetatge nutritiu dels aliments que s’implantarà a Espanya entre setembre i desembre funciona com un semàfor de cinc lletres i colors que qualifica els productes envasats segons siguin més o menys saludables. L’escala atorga una A de color verd fosc a la millor opció i una D vermella al que s’ha d’evitar, passant per la B, C i D com a alternatives intermèdies ordenades de més a menys qualitat nutritiva. L’objectiu és que el consumidor pugui comparar d’una forma ràpida, clara i senzilla aliments de la mateixa categoria amb només mirar l’etiqueta frontal que porten els productes i sense haver d’acudir a la informació nutricional més extensa que apareix en lletres de vegades massa petites i difícils de llegir, ja que no han de superar l’1,2, una mesura illegible per a algunes persones. Aquest sistema, que ja funciona a altres països com França o Bèlgica i de manera voluntària ja ha sigut implementat a Espanya per algunes marques i cadenes de supermercats, dona resposta a la voluntat expressada el 2011 per la Unió Europea de facilitar una informació nutricional més clara i intuïtiva. Es tracta que a l’acostar-se a la prestatgeria d’un supermercat el consumidor pugui identificar d’un cop d’ull l’aliment que més li convé. El mecanisme que fa servir Nutriscore té en compte les quantitats de nutrients saludables i no saludables, restant-li els primers als últims per atorgar la qualificació final als productes envasats en una etiqueta amb la banda de colors i lletres. Punts negatius que resten en el càlcul final són calories, greixos saturats, sucres i sodi, mentre que els aspectes que sumen com a beneficiosos són la proporció de verdures, fruites i nous, oli d’oliva i colza, fibres i proteïnes. Aquest etiquetatge frontal només es fa servir en productes processats envasats. En quedarien exempts els productes frescos (fruites, verdures, llegums, carns i peixos), els que tenen només un ingredient en la seva composició (vinagre, mel, etc., sempre que estiguin processats), cafè, te, infusions d’herbes o fruites, aliments directament subministrats pel fabricant o botigues minoristes en petites quantitats (com els plats preparats), comestibles que es venen en envasos de menys de 25 cm2 (xocolatines, pastissets, barres de cereales…) i begudes alcohòliques. Els càlculs es fan per cada 100 grams o mil·lilitres, una mesura aplaudida per organitzacions de consumidors com l’OCU contra la proposta de la indústria alimentària de fer-ho per ració. Tenint en compte que aquest semàfor serveix per comparar aliments de la mateixa categoria i que la població en general sap diferenciar el valor nutritiu i la qualitat saludable d’un bròquil contra una pizza, sí es pot esperar que determinats grups productes se situïn a la franja més pròxima al verd i altres a l’extrem contrari, marcat amb una D vermella. Així, segons indica l’OCU en un dels seus informes, al comprar un gaspatxo o qualsevol crema de verdures, que es distingeix pel seu alt contingut en fruites i verdures, ens hauríem de trobar amb una A en verd fosc, tret que la seva aportació de sal afegida sigui excessiva. En el grup B haurien de ser les llets, els cereals d’esmorzar tipus musli integral amb fruites i sense sucres, però també els refrescos sense sucre. Iogurts de sabors, nèctars de fruita i molts dels cereals envasats haurien d’obtenir una nota C, normalment pels sucres afegits i la sal que se’ls afegeix per intensificar-ne el sabor. En el pitjor extrem, amb una D o una E i color taronja o vermell haurien d’estar productes de brioixeria industrial, aperitius, embotits, plats preparats i altres comestibles la composició nutricional dels quals sigui poc saludable, tant per excés de sucre, de greixos saturats o de sal. Són aliments la ingesta dels quals s’ha de limitar al màxim. L’aplicació d’aquesta norma, que el Govern ha anunciat que implantarà per decret entre setembre i desembre, ha vingut precedida de certa polèmica i opinions enfrontades entre organitzacions de consumidors, indústria alimentària i fins i tot científics. Una de les protestes més sonores va venir amb els productors d’oli d’oliva, producte que aquest etiquetatge iguala al d’altres llavors com la colza o la nou. I és que l’algoritme no diferencia si algun dels tres té més propietats que els altres ni puntua més per ser verge o verge extra. Quan es va començar a desenvolupar aquest sistema, l’oli d’oliva obtenia un suspens, una D, si bé una revisió posterior a instàncies del Ministeri de Sanitat espanyol se li va atorgar una C. Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) es considera que Nutriscore és un gran punt de partida, però millorable. Proposen estendre el codi cromàtic del «semàfor» a la informació nutricional més detallada que apareix en la part posterior dels envasos, tenir en compte l’ultraprocessat dels productes com a aspecte de penalització i valorar negativament la presència de determinats additius com els edulcorants, de manera que s’eviti la paradoxa que un refresc sense sucre però amb additius obtingui una nota B, la mateixa que la llet. El sistema d’etiquetatge cromàtic Nutriscore ha sigut desenvolupat per un equip de recerca sobre nutrició pública francès i es basa en la puntuació nutricional de l’FSA creada per la Food Standards Agency del Regne Unit.

Així funciona el nou semàfor nutritiu dels aliments

La llet compartirà nota, la B verda clara, amb un refresc sense sucre

El més llegit