És enganyós que les vacunes no funcionin amb algunes variants

Des d’abans que comencés la campanya massiva per immunitzar-nos contra la Covid-19, les notícies falses sobre les vacunes van començar a circular de forma descontrolada. Aquest mes, Verificat i EL PERIÓDICO desmentim amb infografies rigoroses les principals falsedats que s’han difós. Avui, continuem amb la creença que les variants fan inútil la vacuna. L’assumpte de les variants és una cosa que porta preocupant la humanitat des de gairebé el mateix moment en què va arrencar la pandèmia. No n’hi ha per a menys, ja que determinaran en bona mesura si s’allarga més o no del calculat. Ens heu preguntat si té sentit continuar vacunant-se si el virus continua mutant i sorgeixen variants com la britànica i la brasilera. La resposta és sí: que sorgeixin noves variants no significa que totes afectin l’efectivitat de les vacunes (de fet, la majoria no ho fan), i en el cas que sí, hi ha la intenció d’adaptar en alguns casos les injeccions contra la Covid-19 per evitar que perdin eficàcia. Que un virus muti és natural. El SARS-CoV-2, com qualsevol altre virus, ho fa constantment perquè comet alguns errors al moment de replicar el seu material genètic. «Les mutacions (o canvis) poden passar a l’atzar en qualsevol de les 30.000 bases, o nucleòtids, que componen el seu genoma», indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). En el cas dels coronavirus, com el SARS-CoV-2, la mutació és bastant freqüent: s’estima que ho fa unes dues vegades al mes. «S’han descrit centenars de variants. La gran majoria són ‘innocents’», assenyala Sarukhan. No obstant, unes quantes sí que han suposat més motiu de preocupació; formen part del que els científics anomenen variants of concern (VOC, en anglès): l’alfa, descrita a la Gran Bretanya; la beta, a Sud-àfrica; la gamma, al Brasil, i la delta, a l’Índia, que ha sigut l’última a sumar-se a la llista i que es propaga ràpidament a Europa. S’ha observat que amb aquesta variant l’eficàcia amb les dues dosis cau lleugerament a Pfizer i Moderna. En concret, un estudi publicat a The New England Journal of Medicine assenyala que la Pfizer protegeix contra les infeccions simptomàtiques en un 88% dels casos, mentre que l’AstraZeneca ho fa en un 67%. També que totes dues són més del 90% efectives a protegir contra malaltia greu. Tal com assenyala Sarukhan, «els assajos clínics i la vacunació a gran escala —centenars de milions de persones vacunades arreu del món— indiquen clarament que les vacunes protegeixen molt eficaçment contra formes greus de la malaltia, fins i tot en persones infectades amb les noves variants». De fet, si ens fixem en les xifres d’hospitalitzacions, han caigut en picat, corresponent en la immensa majoria dels casos a pacients no vacunats. Els fabricants de vacunes es troben actualment desenvolupant alternatives per si de sobte sorgís una nova variant que fos prou diferent perquè les vacunes perdessin l’efecte. Reelaborar les injeccions per ajustar-se a noves soques no és una cosa nova ni extraordinària: cada any, les injeccions contra la grip han de redissenyar-se perquè les antigues queden obsoletes. Una altra opció, ja posada sobre la taula, és introduir una tercera dosi. La solució, de moment, no és clara.

És enganyós que les vacunes no funcionin amb algunes variants

És fals que les vacunes modifiquin el teu ADN

És fals que les vacunes perjudiquin la nostra immunitat natural

El més llegit