Alcaldes imploren el toc de queda per frenar ‘botellons’ i l’incivisme

La paradoxa és considerable. Una localitat millora les seves dades sobre la pandèmia del coronavirus i veu com es redueix la seva incidència. I per sota d’un nivell determinat, 250 casos per cada 100.000 habitants en els últims set dies, rep com a «premi» que s’anul·li al seu terme municipal el toc de queda que dicta la Generalitat. Un confinament domiciliari d’una a sis de la matinada, obligatori si la xifra arriba a aquests 250 casos; abans eren 400. Tot i que a primera vista sona positiu, perdre el toc de queda li complica molt la vida a molts alcaldes. Perquè si tenen un poble al costat d’un altre on sí que hi ha toc de queda (i això passa sovint), els joves que a la una no poden ser a la via pública del seu poble se’n van al que no tingui vigent el confinament. No té gaire secret. L’aigua sempre troba el seu camí i un grup de joves amb una ampolla de ginebra, també. I per a molts ajuntaments resulta molt complicat, pels recursos dels quals disposen, controlar l’espai públic en les setmanes de més presència turística, durant les quals poden multiplicar la seva població habitual fins i tot per vuit. A partir de 5.000 habitants Aquesta situació, amb algunes ramificacions que l’agreugen, és la que viuen moltes localitats catalanes i ha fet que alguns alcaldes demanin el toc de queda o bé disposar d’aquesta restricció que mai han tingut com a arma: el toc de queda només està previst en municipis de més de 5.000 habitants. Ho han demanat explícitament aquests dies els regidors de Calonge i Palafrugell, al Baix Empordà, una comarca en la qual la convivència entre llocs amb i sense confinament nocturn genera més conseqüències nocturnes indesitjables. Les trucades de veïns que protesten per enrenous nocturns no paren i el cap de setmana passat els ‘botellons’ es van disparar i l’incivisme va deixar empremta en mobiliari urbà i en cultius, va causar estralls en el descans de veïns i estiuejants, i aquesta situació inquieta els municipis que habitualment no pateixen nits agitades. L’oci nocturn tancat El fenomen es produeix en tota la geografia catalana, perquè la tempesta perfecta es reprodueix en tota la seva extensió: amb l’oci nocturn tancat a les 00.30, els joves que normalment serien als locals busquen lloc son seguir la festa. Sí, quan els locals tornin a obrir fins tard, el problema minvarà, però els alcaldes són prudents en aquest aspecte, per la constatació, confirmada per les últimes setmanes, que el risc de contagi no ha desaparegut, malgrat que fa uns mesos es donava per fet que aquest seria l’estiu de la tornada a la normalitat. El dia D en què tot això s’acabi, que temps enrere s’esperava ja per a la tardor de 2020, es va retardant. Per tant, el premi que reben els municipis que veuen com redueix la incidència és amarg i es concreta en ‘botellons’ i concentracions que sovint s’allarguen fins a la matinada, en el cas que respectin el límit del qual s’escapen: per eludir la sanció al seu lloc d’origen, aquests joves que venen de localitats amb toc de queda i que es reuneixen de nit en platges o descampats, en zones industrials o aparcaments de supermercats, no poden tornar al seu poble fins a les sis del matí. «L’ideal seria que el toc de queda fos comarcal. De Sant Feliu de Guíxols a Torroella de Montgrí. La comarca funciona com una àrea metropolitana», afirma Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell, localitat que viu una casuística particular: al juliol, recorda Piferrer, va arribar a ser la que tenia pitjors dades de Covid. Aquestes xifres van millorar tant que el 3 d’agost ja no figurava en la llista del toc de queda. De seguida va reclamar ser inclòs, sense èxit. «Tenim 50 agents de policia local. A l’estiu, 60, amb els reforços. Aquesta setmana farem hores extres». Tancar les platges L’alcalde remarca que no és el mateix afrontar aquestes situacions amb el toc de queda, que permet sancions concretes i que psicològicament té efecte dissuasori sobre una població que en general ha respectat les restriccions sanitàries, des d’aquell confinament domiciliari amb què va començar tot. Piferrer ha tancat les platges: «No és fàcil tancar les de Calella, Llafranc, Tamariu. Hi hem posat cartells. Però no són els llocs on tenim més problemes». Com que no disposen del toc de queda, ha de recórrer al veto al consum d’alcohol en la via pública per frenar les reunions. També al criteri general que impedeix aglomeracions en general i reunions de més de 10 persones en particular. No és el mateix, insisteix, fer fora la gent amb la normativa sanitària a la mà que sense. Piferrer, com altres alcaldes, considera que la Generalitat dictaria aquest toc de queda general, que el problema és que hi ha el temor que no rebi l’aval judicial. Sobre la situació actual, assegura: «No hi ha solució. Els que fan bé la seva feina no solucionen el problema, se’l treuen parcialment de sobre. Si nosaltres actuem de forma estricta, la gent acabarà als pobles del costat. Anirà a Mont-ran, on no hi ha policia. Allà estan desesperats». «Fa sis nits consecutives que patim ‘botellons’», explica Vanessa Peiró, alcaldessa de Mont-ran. És gent, creu, que ve del pàrquing de la discoteca Costa Este. «Quan acaben allà hem arribat a tenir més de 100 vehicles». Peiró està molt indignada. Diu que aquests joves han causat desperfectes: «Van serrar un banc». I apunta un fet que complica més aquesta setmana: l’elevat risc d’incendi en el context de l’onada de calor: «Els pagesos ens envien fotos. Fa por la quantitat de burilles a terra». Peiró afirma que un toc de queda comarcal tenia sentit, però no sembla convençuda que hi hagi marxa enrere: «Ens queden tres setmanes de passar-ho malament». Deu vegades més veïns a l’estiu Mont-ran no pot tenir toc de queda perquè no arriba a 5.000 habitants, el mateix que passa a Begur, l’alcaldessa del qual, Maite Selva, ho ha demanat reiteradament. «Som 4.000 empadronats però ara hi ha 25.000 persones al poble». El salt de la xifra és comú en tots els municipis citats. «El tema clau és el pròxim cap de setmana. El punt amb més gent de l’estiu», afirma Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, que s’ha mostrat molt contundent en tota aquesta polèmica. D’entrada, no comprèn per què aquesta vegada no s’ha revisat setmanalment la llista del toc de queda, per què es va dictar fins al 20 d’agost. L’alcalde xifra en 30.000 euros els danys causats per les aglomeracions el cap de setmana passat i assenyala que l’«efecte crida» de ser un poble sense toc de queda ha sigut contundent. Té una queixa particular: Calonge no va poder recórrer a una de les maneres d’optar al toc de queda, que és el cas que totes les localitats del voltant tinguin confinament nocturn. Sí que ho va aconseguir Castell-Platja d’Aro. El seu alcalde, Maurici Jiménez, explica que quan els van dir que sortirien de la llista va argumentar que els tornarien a incloure perquè estan envoltats de pobles confinats de nit, o que els enviarien més ‘mossos’ o assajarien una ampliació de l’horari de l’oci nocturn. I els van ficar a la llista. A Palamós, que ha tingut sempre el toc de queda estiuenc, l’alcalde, Lluís Puig, combat altres problemes, com les festes en domicilis, de manera que veu bé el toc de queda comarcal i remarca: «Nosaltres no fomentem que la gent vagi a altres municipis».

Alcaldes imploren el toc de queda per frenar ‘botellons’ i l’incivisme

Localitats que van quedar fora de la norma i que limiten amb altres que sí que confinen els seus veïns afronten aglomeracions nocturnes

Regidors del Baix Empordà alerten que aquest cap de setmana coincidiran grans concentracions amb l’onada de calor i l’alerta per incendis

El més llegit