Interior canviarà l’estratègia policial davant la violència juvenil

El Ministeri de l’Interior canviarà el protocol d’abordatge policial de la violència juvenil amb què s’estan trobant les patrulles de seguretat ciutadana amb intensitat creixent des d’aquest hivern. Un conjunt renovat de regles per procedir estarà a punt, confirmen fonts del departament de Fernando Grande-Marlaska, per al setembre o l’octubre. La Direcció General de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat renovarà el vigent Pla d’actuació i coordinació policial contra grups organitzats i violents de caràcter juvenil, que fonts ministerials admeten que està «totalment desfasat». La Secretaria d’Estat «està revisant-lo i sotmetent-lo a una reforma integral per actualitzar-lo», confirmen aquestes fonts. El nou protocol indicarà als policies nacionals i guàrdies civils –així com a les guàrdies urbanes que l’adoptin– incrementar la prevenció mitjançant la vigilància de grups de joves susceptibles d’empitjorar en les seves baralles, i incidirà en la detecció de motius d’odi i de discriminació en els atacs tumultuaris a persones. Com a avanç de la reforma, els agents d’Interior que patrullen els carrers ja tenen una instrucció indicant-los que, en casos de violència juvenil, modifiquin els actuals atestats i actes policials per afegir un epígraf amb els senyals que hagin pogut detectar de l’existència d’un delicte d’odi. «Sovint, sota el que sembla una simple baralla hi ha odi racial, polític o discriminació sexual», comenta una font pròxima als treballs. Enfocament antiquat Enfocament antiquatLa reforma de l’estratègia contra la violència juvenil coincideix en el temps amb l’acumulació de successos en aquest camp, tot i que les fonts consultades asseguren que s’estava treballant abans. A l’atac mortal que una vintena de joves van portar a terme contra el corunyès Samuel Luiz per ser gai, el 3 de juliol a la matinada, i a la pallissa que una banda d’Amorebieta (Biscaia) va clavar el 25 de juliol al jove Alexandru Ionita, que es debat entre la vida i la mort, els ha precedit des de començaments d’any un rosari d’incidents contra xavals i agents policials en ‘botellons’ i festes en punts molt diversos: Madrid, Barcelona, la Corunya, Badalona, Fuengirola, Amorebieta, Marbella, Villabona, Bilbao, Burgos... Els experts d’Interior diferencien la delinqüència juvenil de la violència juvenil, dos fenòmens diferents. El primer, generalment de bandes organitzades i connectat amb els robatoris, l’extorsió, la violació o el narcotràfic, és més previsible que el segon, que esclata de sobte en parcs i àrees de ‘botellons’, «sense raó ni causa, més o menys al cap de dues hores de començar la festa», refereix des de València un comandament policial intermedi. Fins al ministeri arriben les advertències dels policies corrents, sorpresos per l’extrema violència que detecten: «El que abans eren unes agafades al parc ara són fàcilment puntades de peu al cap a una víctima a terra», explica la font valenciana. L’actual protocol data del 2014 i va ser elaborat per un grup de treball sobre les experiències operatives de guàrdies i policies. Ara hi participen també dos fiscals de menors, i la Fiscalia Delegada contra els Delictes d’Odi i Discriminació. El protocol del 2014 és una pròrroga d’un altre del 2013, elaborat pel llavors secretari d’Estat, Francisco Martínez. Fins ara, el protocol d’Interior continua considerant la violència juvenil com un fenomen emmarcat rígidament al món dels ultres del futbol, grups d’ultradreta i extrema esquerra, i el control de barris de bandes de fills de la immigració, per nacionalitats, majoritàriament llatines. Però ja no és així. L’atac del grup Hermanos del Koala a Amorebieta és un cas il·lustratiu d’un enfocament obsolet. Durant quatre anys havien clavat pallisses a la localitat biscaïna, fins al tràgic últim cop d’ampolla. El col·lectiu té menors i majors d’edat; no és una banda clàssica organitzada per delinquir, però delinqueix repetidament; no hi ha motivació esportiva darrere de la quadrilla, ni cap formació política radical, i hi conviuen joves llatins i nois bascos. No més agents, però sí més autoritat No més agents, però sí més autoritatDes de l’hivern passat els sindicats de diversos cossos policials clamen per un augment d’efectius per intervenir en ‘botellons’ o baralles juvenils de carrer. «Anem en quadro, un binomi, i ens acaben pegant», resumeix un ‘ertzaina’ de la comissaria d’Erandio (Biscaia) que constata amb els seus companys com els joves en colla s’encaren cada vegada més contundentment. El seu sindicat principal, ErNE, ha denunciat que en un cap de setmana a Euskadi se celebren 400 ‘botellons’ i hi ha 150 patrulles..., per a tota la seguretat pública. L’esquema no és només basc, assegura Carlos Morales, del Sindicat Unificat de Policia: «Falten mitjans a tot Espanya». El protocol d’Interior no preveu, de moment, un augment d’efectius. «El model de desplegament de Policia i Guàrdia Civil en parelles no dona problemes, perquè aquests cossos criden ràpidament a reforços si és necessari», relata una font ministerial. Al que sí que es fa receptiu el departament és a la queixa de policies, guàrdies, mossos, ‘ertzaines’ i urbans corrents que deploren una baixa consideració penal de l’atemptat contra l’autoritat. Ara que són cada vegada més greus les agressions als agents, especialment en ‘botellons’, Interior enviarà a Justícia una recomanació per reformar al Codi Penal el càstig. «Això implica canvis legislatius, i excedeix la nostra competència», resumeixen les mateixes fonts. Més púgils i més cops Més púgils i més copsDues diferències adverteixen els agents consultats entre l’actual violència protagonitzada per grups de joves i altres casos d’abans de la pandèmia. La primera: ara es tracta d’una violència més grupal que en el passat. «Abans el normal eren quatre o sis pegant-se i els altres aclamant-los o gravant amb el mòbil; ara es veuen grups més grans esbatussant-se», relaten des de la Policia Local de València. L’altra diferència és l’extrema gravetat de les baralles de joves. «El cop d’ampolla i les puntades de peu al cap d’una víctima escollida de sobte, només perquè cau malament, perquè diu alguna cosa o perquè passa per allà, són l’ordre del dia –comenta Julio Martín, guàrdia municipal amb 12 anys de servei a l’extraradi de Madrid–, i en una baralla és molt més possible que abans que apareguin matxets, que són fàcils de comprar en botigues d’objectes militars». El seu preu: de 25 a 80 euros, segons la mida. Passarà temps abans que un diagnòstic de psicologia social expliqui el que totes les fonts policials consultades veuen com a repunt de violència juvenil aquest any. Aquestes fonts coincideixen a assenyalar que aquests pics de violència entre els joves són recurrents, es repeteixen per èpoques. I no rebutgen la possibilitat que aquest estiu problemàtic en els ‘botellons’ sigui fruit de la ràbia continguda en la pandèmia, el mateix esgotament psicològic que portava grups de joves el març passat a incendiar contenidors i fugir en diverses ciutats quan el Govern va decretar el confinament per zones. L’estadística no ratifica la seva sensació... de moment. Encara s’han de conèixer totes les dades de delinqüència de l’estiu del 2020 al del 2021. El 2019, Interior va anotar 3.540 delictes contra les persones amb resultat de lesions comesos per joves d’entre 14 i 17 anys; el 2018 aquests delictes havien sigut 2.278. En el mateix període, els delictes d’ordre públic –amb la seva estadística molt influïda per la ‘llei mordassa’– protagonitzats per menors d’edat van passar de 627 a 777.

Interior canviarà l’estratègia policial davant la violència juvenil

La secretaria d’Estat de Seguretat prepara una modificació del protocol per aturar delictes d’odi entre joves

VÍDEO: de les baralles multitudinàries a l’atemptat contra l’autoritat

El més llegit