La variant delta desbarata la ‘tolerància zero’ de la Xina

A la Xina no li duraven els rebrots més d’una setmana i l’actual ja en suma tres, s’ha estès per més de la meitat de les seves províncies i no hi ha signes que amaini. Són 700 casos, una fotesa en termes globals, però inacceptables per al país que ha sublimat la «tolerància zero» des que una estranya pneumònia va ser detectada a Wuhan. La nova variant delta planteja el debat de si la Xina ha de mantenir-se fidel a la fórmula o resignar-se a una convivència raonable amb el virus. Les investigacions culpen de la crisi l’operari de l’aeroport internacional de Nanjing que va desinfectar un avió arribat de Rússia i es va trobar després amb els seus col·legues a la terminal domèstica. Deu dies després, quan nou van donar positiu en un test rutinari, ja era tard. Alguns dels passatgers havien acudit a un espectacle massiu a les oníriques serralades de Zhangjiejie, l’escenari de la pel·lícula ‘Avatar’, i es van escampar pel país. La Xina va recórrer al llibret. Va acomiadar dotzenes de funcionaris, va ordenar tests ‘urbi et orbe’ amb un grapat de casos i va dictar quarantenes a les zones més afectades. Nanjing ha cancel·lat els vols durant dues setmanes i sotmès a cinc rondes de tests els seus 10 milions d’habitants, els 12 milions de Wuhan també han sigut sotmesos a la prova de l’àcid nucleic i Pequín ha tancat les rutes de llarga distància. Però el rebrot se li ha entravessat a la Xina, amb 216 zones en mitjà o alt risc. La vella normalitat Però el rebrot se li ha entravessat a la Xina, amb 216 zones en mitjà o alt risc. La vella normalitatLa recepta de pecar per excés havia subjugat el coronavirus mentre el món es dessagnava. La Xina ha disfrutat de la vella normalitat durant més d’un any i la seva economia va ser l’única de les grans que va créixer el 2020. El president Xi Jinping va negar mesos enrere qualsevol escletxa per al debat: «Jutjant com els diferents governs i sistemes polítics han gestionat la pandèmia, podem veure amb claredat qui ho ha fet millor». Però amb l’últim rebrot apareix un altre decorat. Ni tan sols l’arsenal xinès ha pogut embridar la nova variant. La seva càrrega vírica a les fosses nasals multiplica per mil les anteriors, és tan contagiosa com la varicel·la i més que el refredat i la grip, segons el Centre de Prevenció i Control de Malalties dels Estats Units. Ja Austràlia, també aferrada a l’eliminació incondicional del virus, s’havia plantejat setmanes enrere si valia la pena mantenir confinada la meitat de la població. Singapur, glossada per la seva rotunditat, assumia al juny com a endèmic el coronavirus i jubilava la seva política de «zero casos». Aquell ‘laissez faire’ de contagiem-nos tots i que morin els més febles que van defensar a l’inici de la pandèmia governs com el britànic es va demostrar tan amoral com calamitós. Però ara, amb vacunacions massives, els riscos de suportar cert nombre de casos són més assumibles i aguanten la comparació amb les disrupcions socials dels confinaments elefantíacs i el tancament de fronteres. La Xina ha subministrat ja 1,77 mil milions de dosis i ha immunitzat més del 60% de la població. Ciutats com Pequín, superat el 80%, ja han arribat a la immunitat de grup. Hi haurà contagis però amb símptomes lleus i sense hospitals desbordats. En aquests càlculs està Xina. Wang Liming, professor de la Universitat de Zhejiang, ja va suggerir mesos enrere que l’erradicació absoluta era quimèrica i urgia mentalitzar-se per a la coexistència. També va recomanar més realisme Zeng Guang, cap epidemiòleg del Centre de Prevenció i Control de Malalties, després d’aclarir que contenir la variant delta és deu vegades més difícil. I per Zhang Wenhong, cap de malalties contagioses de l’Hospital Huashan (Xangai), el repte actual consisteix «a demostrar la saviesa de conviure amb el virus a llarg termini» Atents a l’economia Tampoc són menyspreables els efectes de l’economia. La xinesa va iniciar l’any amb un tremend rebot del 18,3% en el primer trimestre que es va atenuar al 7,9% en el segon, i les vendes al detall suggereixen més dificultats de les previstes. «En la millor de les hipòtesis, si aquest rebrot és controlat aquest mes, creiem que l’economia creixerà al 7,8% aquest any. Altrament, serà més baix. I un creixement del 7% per a la Xina, tenint en compte l’efecte base de l’any passat, és molt poc», assenyala Alicia García-Herrero, economista en cap per a Àsia-Pacífic de Natixis. La Xina segueix emmurallada contra el món, amb visats en comptagotes i tres dissuasòries setmanes de quarantena, i la factura sembla inassumible a mitjà termini. D’aquí sis mesos, a més, inaugurarà els Jocs Olímpics d’hivern de Pequín, en què projecta una gran cita internacional. Potser relaxa la Xina els seus mètodes en les vigílies de la cita olímpica i ja amb la immunitat de grup aconseguida però per ara segueix fent una crida a la guerra a la seva població arran de qualsevol rebrot i sense concedir clemència al virus.

El més llegit