Crisi sanitària

La pobresa farmacèutica, una altra xacra oculta de la pandèmia

  • Abans de la Covid, un 10% dels pacients tenien problemes per pagar els seus fàrmacs i ara són gairebé el 30%, segons els treballadors socials

  • En diversos centres sanitaris estan reingressant pacients aguts que no han completat el tractament

Alvaro Monge

Pateix hipertensió pulmonar. Una malaltia crònica que li omple els pulmons d’aigua, impedeix que la sang oxigenada arribi al cor i que, en definitiva, li fa la vida molt més difícil. Viu en una habitació de la Florida, a l’Hospitalet, i per molt que ho van intentar entitats i treballadors socials s’ha quedat sense el tractament que necessitava a l’Hospital Clínic de Barcelona perquè no el pot pagar. El cas de Raída Paulina és molt extrem, però es compten per milers els malalts crònics a Catalunya que després de perdre la feina o esgotar les prestacions socials no poden pagar la medicació que els recepta el metge. Ni els serveis socials ni les entitats tenen fons per cobrir aquestes necessitats bàsiques. I els treballadors socials s’estiren els cabells: «Estem veient pacients greus que han reingressat a l’hospital per no poder fer els tractaments farmacològics», diu Laura Morros, referent de la comissió de sanitat del Col·legi de Treball Social de Catalunya.