A la residència Bertran Oriola, al barri de la Barceloneta, el reguitzell de morts va començar el 6 d’abril del 2020. A finals de maig es comptaven 42 morts de residents. Una, la mare d’Enriqueta López. «La meva mare va morir perquè es va ennuegar amb el menjar: d’altres van morir nafrats, deshidratats... Van morir perquè no hi havia personal que els atengués, per abandó de funcions», explica la filla. Ella, com tants altres familiars, demanen explicacions als polítics, necessiten saber què va passar dins els centres i per què. Esperen que el seu dolor, almenys, serveixi perquè una hecatombe d’aquestes característiques no es torni a repetir mai. «És una vergonya democràtica, amb totes les lletres, que el Parlament no vulgui investigar què és el que va passar allà dins», exclama María José Carcelén, portaveu de la coordinadora de residències 5+1, que agrupa molts familiars de tot Catalunya.
«És una vergonya democràtica»: els familiars lamenten el tancament de la investigació dels geriàtrics
Paraules com menyspreu, barra, indignitat, cinisme o engany ressonen en les converses amb els familiars al referir-se a la classe política que ara dona carpetada a l’assumpte. Demanen transparència per evitar una altra situació com la de la primavera del 2020 i afirmen que conèixer aquesta desgraciada notícia d’EL PERIÓDICO agreuja encara més el seu dolor.