Els sensesostre de Barcelona perden el seu refugi per confinar-se

  • Els recursos d’urgència creats el març del 2020 per la pandèmia tanquen definitivament malgrat haver-hi vigent un toc de queda

  • Algunes persones han aconseguit refer la seva vida, d’altres tornen a l’asfalt i amplien la bossa de pobresa

  • Una fotoperiodista va retratar la vida al lloc on només hi havia els més invisibles de la societat

Rezo de última hora del día antes de ir a dormir. // Sid es originario de Argelia. Obtuvo la nacionalidad española hace más de una década. Reza la última oración del día junto a la litera que se le asignó cuando entró en el pabellón 7B. Durante el confinamiento se le acabó la prestación de desempleo y ya no pudo pagar más su habitación. / EVA PAREY (EPC_EXTERNAS)

«Doncs per mi, el 2020 va ser un bon any. Des que em vaig quedar al carrer, és l’única vegada que vaig sentir que li importava a algú», se sincera Antolín Gutiérrez, un home de 63 anys que en fa una desena que viu al carrer de Santa Coloma de Gramenet. «El pitjor any de la meva vida no ho sé, però va ser duríssim haver de demanar ajuda als serveis socials», diu en Pere, un empresari que ara viu en un alberg municipal de Sarrià esperant la jubilació. Barcelona tanca definitivament els espais d’emergència per confinar persones sense sostre. Malgrat que encara segueix vigent un toc de queda i que la pandèmia, diuen els experts, encara no ha acabat. Del miler de persones que es van arribar a allotjar al pavelló de la Fira fa ja un any i mig, alguns han trobat empara o han pogut començar de zero. D’altres, tornen a l’asfalt.