Un estafador entabana un grup d’amics d’Eivissa i els roba 83.000 euros

Fa mesos que Diego Romero, resident a Eivissa, no agafa el son. Tot va començar el 2018, quan va conèixer la persona que li acabaria estafant 70.000 euros, els estalvis de tota una vida. Freqüentava la terrassa del seu lloc de treball, el restaurant La Torreta, a Dalt Vila, sempre entre trucades de telèfon i viatges de negocis. Li va comentar en repetides ocasions que era un alt càrrec d’un dels grups hotelers més coneguts de l’illa. «Era un client més, tot i que a poc a poc vam anar agafant confiança», explica Romero. Passats tres anys, un dia van començar a xerrar. «Ell em va explicar les seves penes i jo li vaig explicar les meves. El 2019 vaig deixar la relació amb la meva parella, ho vaig passar bastant malament», explica l’afectat. Li va confessar que estava passant per un període complicat i que anava a vendre-li a la seva exparella la part que li corresponia de la casa que es van comprar junts. Uns mesos després, el desembre de l’any passat, el presumpte estafador, de 40 anys i procedent de Sitges, es va mudar a l’illa. «Com que era nouvingut li vaig presentar als meus amics i el vaig posar en el meu cercle», explica la víctima. Després d’incomptables caminades, dinars, sopars, cafès i reunions de grup, el sospitós es va anar guanyant la seva confiança. «És el típic tio encantador que et proposa plans, sortides...», explica. A més de directiu, els va explicar que era advocat i que havia sigut secretari judicial. «Feia veure constantment que manejava diners», relata. «Pagava rondes, ens enviava fotos a l’avió quan se n’anava de viatge de feina, de les reunions que tenia... També amb l’uniforme i l’acreditació de l’hotel on suposadament treballava», recorda la víctima, que va veure com fins i tot en tres ocasions aquest home «firmava salconduits com a directiu» de la cadena hotelera per portar «presumptes treballadors a l’illa en plena pandèmia». La compra de la vivenda El dia en què va rebre els diners per la venda de la casa, 75.000 euros, Romero va rebre un missatge seu. «Sabia que ho estava passant malament, així que feia veure que es preocupava per mi», explica. Al cap d’una estona li va comentar que, gràcies a la seva feina, tenia contactes als Jutjats d’Eivissa, així que s’«assabentava de pisos d’embargament» a punt per a la venda. «Em va dir que li passaven informació sobre aquests pisos abans que fossin embargats. Si et posaves en contacte amb el banc i pagaves el deute, et quedaves amb l’apartament a molt bon preu». Una mica decaigut i instal·lat a casa de la seva germana després de la separació, la idea d’una vivenda pròpia el va omplir d’il·lusió. I va acceptar. Al cap dels dies, el presumpte amic li va oferir dos possibles pisos. Un, per 150.000 euros, cent metres quadrats i ubicat a l’avinguda d’Espanya d’Eivissa. «Li vaig dir que sí i vam començar a organitzar-ho tot», explica. Mentrestant, Romero recorda com aquest home el va ajudar amb un problema legal que tenia amb la propietària de la vivenda on vivia la seva germana. «Es va anar guanyant la meva confiança», lamenta. Després que Romero estudiés diferents opcions de bancs per a la hipoteca, el presumpte estafador el va convèncer per sol·licitar-la a través seu al Banco Santander («entitat amb la qual feia anys que treballava en la compra i venda de divises», deia) perquè li oferissin un interès més baix. Així que li va demanar a l’afectat que diposités els diners del pis en un compte al seu nom: 70.000 euros. «Cada dos o tres dies em donava informació sobre com anava tot, em demanava documents per continuar el procés, m’enviava fotos del pis, la ubicació, tot. No podia imaginar que tot fos mentida», explica Romero, que va arribar a comprar alguns mobles per a la seva nova llar. En dues transferències, els diners estaven al seu compte i l’estafa, feta. Després de mesos d’espera i infinitat de missatges amb excuses amb què justificava la demora en l’entrega del pis, un dels amics va començar a sospitar. «No em refiava d’ell des de feia temps i vaig començar a buscar informació», explica l’amic. El primer contacte, un treballador de la cadena hotelera on suposadament treballava l’estafador, li va confirmar el pitjor. «Aquest noi no ha treballat mai aquí», li va dir. Van recórrer al Registre Civil i el pis que suposadament anava a comprar no estava embargat, tenia amo. Ja no hi havia dubte. No obstant, la por de perdre tots els seus estalvis li impedia actuar. Al maig, després de cinc mesos d’evasives i mentides, el grup d’amics es van reunir i Romero els va explicar el que havia passat. Però no era l’únic. Dues amigues més havien sigut estafades. Dues víctimes més M. P., cuinera del restaurant on treballa Romero, li va donar 10.000 euros per «invertir-los en divises», cosa que li va oferir després d’escoltar la seva història personal: en erto, amb una filla al seu càrrec i sent mare soltera. «Es va aprofitar de la meva necessitat per robar-me tots els estalvis. Era uns diners amb què pensava pagar la universitat de la meva filla», lamenta. En el seu cas, l’estafa li ha suposat haver de «demanar diners» als seus amics «per menjar». S. M., també del grup, li va dipositar en un compte 3.000 euros amb la mateixa finalitat, invertir i «fer créixer els seus diners». Amb les cartes sobre la taula, els amics van decidir parar-li un «parany» i van quedar en un bar amb ell. «Continuava mentint i donant excuses sobre el pis fins que li vaig dir: ‘Para, sabem que no hi ha pis, que no treballes on dius i que tot és mentida’», explica un dels amics. Indignat, el presumpte estafador va intentar escapolir-se al·legant, entre altres coses, que el pis que havien buscat al Registre Civil no era el que els havia dit. «Estava fora de si, com si li estiguéssim faltant al respecte i ens va dir que ens penediríem d’això», recorden. Al veure’s acorralat, li va assegurar a Romero que li tornaria els diners per «solucionar» aquesta situació, tot i que «estaven cometent un greu error», i va al·legar haver invertit els 70.000 euros en divises, per la qual cosa necessitaria una mica de temps per tornar-los-hi. Des d’aleshores, la víctima s’ha posat en contacte amb ell en nombroses ocasions sol·licitant-li els seus diners, missatges a què el presumpte estafador contesta amb evasives o emoticones. Un bon dia, va deixar de contestar. Gràcies a les xarxes socials, el grup d’amics va contactar amb dues persones més de Barcelona que també havien sigut víctimes d’aquest presumpte depredador. Mateix modus operandi. El cas d’un d’ells, C. S., és igual que el de Romero, només que ell va perdre 36.000 euros: tots els seus estalvis i part dels dels seus pares. «El coneixia des de fa anys del meu cercle d’amistats de Barcelona, fins i tot vaig arribar a passar una nit de Cap d’Any amb ell a Madrid», explica l’afectat. «Per sort, no em va deixar al carrer, però es va emportar tot els estalvis que havia pogut reunir gràcies a la meva feina», lamenta. La Policia ja el busca Immediatament, els tres amics d’Eivissa van anar a la Policia Nacional a interposar una denúncia i, actualment, els agents treballen en el cas. En l’actualitat, Romero viu a casa d’una de les seves amigues fins que aconsegueixi recuperar-se econòmicament de tot plegat. A causa de l’excessiu preu de les vivendes a Eivissa, i als «mesos de fiança que et sol·liciten per al lloguer», Romero no pot permetre’s viure sol, malgrat que ha estat «tota la vida treballant i estalviant». Entre psicòlegs, antidepressius i teràpies, el grup assegura que el pitjor que els ha pogut passar» és conèixer aquest home. «Es posa en el teu cercle, es guanya la teva confiança i després et roba», lamenten. Pel que saben, l’estafador podria estar novament a Eivissa.

Un estafador entabana un grup d’amics d’Eivissa i els roba 83.000 euros

Dues dones més de l’illa han sigut enganyades i han localitzat almenys dues víctimes a la península

Dues persones de Barcelona també han sigut víctimes d’aquest presumpte depredador

El més llegit