Els pastors demanen pas en la prevenció d’incendis

De res serveix plorar un bosc cremat. Millor menjar formatges que evitin incendis. Aquesta és la màxima que segueixen molts pastors que volen aprofitar els seus ramats per salvar els boscos abandonats a Catalunya. Alguns ho han aconseguit amb el recolzament de fons europeus i aportacions públiques. I els seus casos, desgraciadament aïllats, demostren que un altre bosc és possible. El repte és extrapolar aquestes bones intencions a tota la superfície forestal. Perquè els propietaris assumeixen que els pocs que mantenen a ratlla el creixement silvestre s’estan arruïnant. Fa gairebé deu anys que Judit Nadal va decidir que volia ser pastora i es va comprar un bestiar amb 30 cabres i ovelles autòctones a Gaüses (Alt Empordà), un municipi dins de Vilopriu, on aquest any s’han calcinat 25 hectàrees. Una ràpida recerca a l’hemeroteca demostra que any sí, any també, els boscos d’aquesta localitat sempre pateixen el càstig del foc. A Nadal la movien les ganes de recuperar una tradició ancestral al caire de l’extinció i salvar els boscos de la seva terra. «Volíem poder oferir un servei de neteja forestal: cada any es cremen els boscos que estan abandonats i vam veure que nosaltres podíem ajudar a la nostra zona», compte. «Ells ens ofereixen alimentació per al bestiar, i nosaltres ajudem perquè no s’acumulin males herbes al sotabosc», explica. No surten els comptes El que es va trobar, al plantejar la proposta, va ser demolidor. «Els ajuntaments i els propietaris ens van dir que si volíem entrar als seus boscos havíem de pagar-los diners», lamenta. «Vam veure que si el bestiar només menjava mala herba ens rendia menys, i els comptes no ens sortien», explica. Per això va abandonar la idea. «Em preocupa perquè alguns propietaris només netegen els boscos si guanyen diners: fer-ho amb el bestiar és molt més econòmic», assumeix. «Al final quan hi ha un incendi el paguem entre tots amb costos brutals. Hi hauria d’haver una llei que obligués els propietaris a netejar els seus boscos», critica. Judith va desistir. I va acabar comprant un ramat de cabres andaluses lleteres per, almenys, poder fer formatges, llet, vendre carn i subsistir. «Les ajudes que podrien donar-nos no sempre són en forma de diners: la Generalitat podria comprar els nostres productes per al menjar dels hospitals, dels menjadors escolars, les presons...», afegeix. El seu exemple és molt gràfic de fins a quin punt els boscos avui abandonats podrien deixar d’estar-ho. N’hi hauria prou que hi hagués ganes de fer-ho. També l’il·lustren diversos projectes pilot que, ja fa diversos anys, s’apliquen en algunes zones estratègiques de Catalunya. Per exemple, als voltants del parc natural de Montserrat. Recuperar pastures a Montserrat Merlès Martínez, una noia de Begues (Baix Llobregat) filla de pares oficinistes, és avui una pastora orgullosa a Vacarisses (Vallès Occidental). «Sempre m’havia agradat el contacte amb la naturalesa, el camp i els animals», explica. Va estudiar enginyeria agrícola i es va adonar que volia pastar animals. «Al sortir de l’escola de pastors necessites molts diners per poder iniciar un bestiar, però jo vaig tenir molta sort», explica. Es va oferir al projecte Life Montserrat, que aposta per treballar els boscos del parc natural amb fons europeus. Els bombers i diversos enginyers agrícoles de la Generalitat havien detectat zones estratègiques de mala conservació forestal on era necessari evitar la propagació del foc en cas d’incendis. Martínez pasta en boscos públics i té accés a diverses ajudes. «Em van cedir els terrenys a 25 anys i em van subvencionar el bestiar i l’estable», explica. A canvi, s’encarrega d’una finca de 120 hectàrees que, si es produís un incendi, evitaria que el foc arribés fins a Terrassa i s’estengués per tot el Vallès. «Aquesta finca estava totalment abandonada i els camins, impracticables. Hem recuperat cinc hectàrees de cultiu per sembrar pastura per als animals, hem obert molts camins a mesura que les cabres van aclarint el bosc i els marges», descriu. A més es guanya la vida venent formatges i carn. «És important que la gent sàpiga que comprant els nostres formatges no només no tanquem els animals en granges, sinó que estem salvant els boscos», assegura. «El problema és que molts pastors no poden guanyar-se la vida amb això. ¡Vam competir contra les grans macroindústries a les quals no els importa gens ni mica el medi natural i venen moltíssim més barat!», explica. Formatges i iogurts contra la cendra «L’important és que els consumidors sàpiguen que hi ha persones i activitats que prevenen incendis, i que els recolzin comprant-ne els seus productes», insisteix també Jordi Vendrell, president de la Fundació Pau Costa. Costa va ser un dels bombers que van morir en l’incendi d’Horta de Sant Joan, i després de la seva mort va néixer aquesta associació que treballa per a la prevenció d’incendis ajudant els pastors. D’allà neix el projecte Ramats de Foc, a les comarques de Girona. «El que cal fer és tornar a treballar els boscos: amb pastures, de cultiu, a tallar arbres per fer biomassa... Aquestes activitats mantenen l’ecosistema i actuen com a tallafocs perquè els bombers poden vèncer les flames», assenyala Vendrell. Els boscos: de guardiola familiar a maldecap «¡Ja ens agradaria a nosaltres poder netejar el bosc!», reflexiona Just Serra, propietari forestal i president de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, una de les tres associacions de propietaris que hi ha a Catalunya. «Abans el bosc era com una guardiola: cada 20 o 25 anys es feia una neteja per vendre llenya i es podia pagar el casament dels fills», explica Serra. «Avui el bosc és antieconòmic: les ajudes són miserables i els que estem pagant treballs forestals perdem diners», assegura. Serra, propietari a la comarca d’Osona i el Moianès, calcula que tot just el 5% dels propietaris tenen un pla de neteja forestal. «Tenim molts propietaris absentistes, que hereten el bosc i que no poden pagar aquests plans o que ni tan sols saben el que cal fer, a més hi ha gent que ens denuncia quan fem aquesta tasca perquè pensen que tallar arbres és un delicte», explica. ¿I perquè s’arruïnen? Doncs perquè la fusta que es talla a Catalunya no és rendible. «És vergonyant que el preu de la fusta s’hagi estancat i que hàgim d’exportar arboris d’Àustria o del nord d’Europa per fer mobles o estructures de vivendes», relata. Una cosa que, de passada, impulsa llenyataires i serradors al tancament. «Ens associem per ajudar els propietaris a netejar els seus boscos», explica. Tot i que sap d’entitats que només financen aquelles neteges rendibles. I el 99%, diu, no ho són. «És clar que és necessari reintroduir les pastures, tornar a tenir ramats als boscos», explica Serra, de família ramadera. Defensa que siguin complementàries a la tala ordenada d’arbres i a cost zero. «Probablement, els pastors joves siguin els únics que ens salvin de l’abandonament i cal aprofitar-ho abans que ens carreguem també aquest ofici».

Els pastors demanen pas en la prevenció d’incendis

Els propietaris assumeixen el mal estat de conservació, però insisteixen que les ajudes per mantenir a ratlla la conservació de l’ecosistema són raquítiques

El més llegit