Aquestes són les famílies que es beneficiaran de la nova llei de diversitat

El Ministeri de Drets Socials preveu aprovar abans de final d’any un avantprojecte de llei de diversitat familiar, l’objectiu de la qual, segons va explicar recentment la ministra Ione Belarra, és «saldar un deute» amb les famílies, perquè està demostrat que «tenir un fill augmenta el risc de pobresa». En principi, la nova norma contemplarà una prestació per criança, de caràcter universal; l’ampliació a sis mesos dels permisos de paternitat i maternitat, així com el reconeixement de tots els models contra els «discursos d’odi» i els qui volen «imposar un model únic de família tradicional». Aquestes són algunes de les famílies que es veuran beneficiades d’aquesta protecció, que narren per a EL PERIÓDICO les seves necessitats i dificultats en el dia a dia: Família monoparental Vivian Muñoz: «Entre pagar l’habitació i la cuidadora, no em sobrava ni un cèntim» Vivian Muñoz té 37 anys i una vida molt complicada, a causa que es va separar de la parella quan la seva filla, Alma, que ara té 10 anys, tenia tot just 12 mesos i des d’aleshores no han tornat a saber-ne res i, evidentment, no rep de l’exparella ni un euro per a despeses de manutenció ni té ajuda en la cura de la nena. «Quan l’Alma era petita, –relata–, ho vaig passar fatal, és el millor que m’ha passat a la vida, però vam tirar endavant a base de demanar favors». I és que la Vivian té una feina de 4 hores i mitja com a empleada de la llar al matí i de 2,5 hores més com a treballadora de l’associació FAMS de famílies monomarentales a la tarda. Els seus recursos són escassos i a més ha d’allargar la jornada fins a les 19.30 hores. Sense l’ajuda de l’associació, que recull l’Alma de l’escola i la cuida fins a aquella hora, seria impossible. Quan la nena era petita, va recórrer a una cuidadora, però entre pagar els 400 euros que costa l’habitació del pis compartit en què totes dues viuen i costejar el recurs necessari per conciliar la vida laboral i familiar no li sobrava «ni un cèntim». I no podia deixar de treballar perquè la Vivian procedeix del Paraguai i aquells anys li caducava el permís de residència, no podia prescindir de l’ocupació que ha facilitat que ara tingui nacionalitat espanyola. Ara la Vivian i l’Alma viuen amb una mica més de marge però tot i així no poden permetre’s anar de vacances, ni cap caprici. «La paga extra me la guardo per a imprevistos o medicines, no puc gastar en res més», explica. Per ajudar les famílies monoparentals, la nova llei permetrà que el progenitor disfruti del permís de maternitat i del de paternitat i reconeixerà aquestes llars amb dos fills com a famílies nombroses. Així mateix, es preveuen ajudes per a famílies vulnerables i amb grans necessitats, com seria la de la Vivian, tot i que no siguin monoparentals. Família amb un fill amb discapacitat Teresa Aguilà: «Gastem 500 euros al mes a estimular el meu fill» Teresa Aguilà i Josep Maria Lluís Roig viuen a Barcelona i han adaptat la seva vida i els seus recursos en favor de l’Adrià, el seu únic fill, que té 27 anys i una discapacitat del 79%. Al cap de poc de néixer el pronòstic va ser que no caminaria, no parlaria i els metges els van recomanar «que no gastessin diners a estimular-lo perquè seria llençar-los», segons rememora la Teresa. Però ella, docent de professió, no va llançar la tovallola i encara avui l’Adrià assisteix cada tarda a teràpies diverses, que van aconseguir que camini i s’expressi amb paraules soltes. Si bé, la seva maduresa és la d’un nen de 6 anys, a causa que pateix un retard neurològic causat per una mutació genètica espontània, segons el diagnòstic que van obtenir aquest mateix hivern. De fet, no saber si la malaltia era hereditària i el temps, diners i atenció que requeria l’Adrià va provocar que la parella desistís de tenir més fills, perquè les ajudes que ofereix l’administració són escasses i algunes gairebé desapareixen quan s’acaba l’etapa d’escolarització. Durant anys la parella va suportar la cura de l’Adrià «a base de pagar cangurs i permanències a l’escola». Però la situació era tan complicada que el Josep Maria va optar a una oposició de zelador, amb 50 anys, per poder garantir tenir una plaça nocturna i així tenir més hores del dia lliure. I la Teresa s’ha prejubilat, cosa que ara li permet tenir més disponibilitat. Però com ella mateixa remarca, la seva família «ha tingut unes possibilitats laborals i econòmiques que potser no tothom té» i que li permeten insistir en l’estimulació de l’Adrià. Cada setmana va al psicòleg, a teràpia amb un logopeda, a classes de psicomotricitat a l’aigua i altres sessions que els suposen uns 500 euros al mes. «Però no totes les famílies tenen els mateixos recursos», assenyala la Teresa, que aplaudeix que la llei de diversitat familiar protegeixi les famílies com la seva però avisa que si no s’acompanya de recursos, pot quedar-se «en foc d’encenalls». Famílies LGTBI Juan Andrés Teno: «El sistema escolar estigmatitza els fills de famílies diverses» Juan Andrés Teno i el seu marit Tomás van iniciar els tràmits d’adopció del Tristán just després d’aprovar-se la llei de matrimoni gai. Al principi havien renunciat a tenir fills perquè a les parelles d’homes només se’ls permetia si adoptava un dels dos, però quan es va obrir la possibilitat, s’hi van llançar de cap, per allò de l’«instint de supervivència i de continuar a través d’una altra generació», reflexiona el Juan Andrés. Si bé, una part de la societat, anys després que s’aprovés la llei, encara no assumeix que parelles del mateix sexe tinguin fills. Una cosa que el Juan Andrés i el Tomás perceben en el seu dia a dia. «Una senyora, en un centre de salut, ens va arribar a dir que per què el Tristán no ens deia ‘mama’ a un dels dos», explica el Juan Andrés, que té companys de feina que, a causa de la seva vida personal, fa «anys que no li parlen» o alguns mai li pregunten pel seu fill. A més, a causa de l’augment dels atacs i de la LGTB-fòbia, en determinats llocs i sobretot si van acompanyats del Tristán, el Juan Andrés i el Tomás es «retreuen» a l’hora d’expressar la seva afectivitat, ja que el nen «no comprèn» que pugui existir aquest odi envers les parelles no heterosexuals. No hi ajuda un sistema escolar que «invisibilitza» les famílies diverses, ja que als llibres de text només n’apareixen amb un pare i una mare, cosa que, segons el parer del Juan Andrés, «estigmatitza» la resta. Com a respota, el Juan Andrés, que va començar amb una xerrada a l’escola del Tristán, s’ha convertit en un activista especialitzat a desenvolupar accions formatives de diversitat familiar. Fa conferències en escoles, ha creat recursos educatius i ha contribuït a la formació de 3.500 professors perquè aquest tipus d’ensenyaments no estan inclosos en el temari de les oposicions a docent. Des d’aquesta experiència, demana que la nova llei de diversitat familiar inclogui mesures perquè cap menor pugui ser objecte de discriminació pels seus orígens, així com que les parelles de lesbianes no hagin de casar-se per tenir fills i siguin incloses en el sistema sanitari de reproducció assistida. Famílies múltiples. Lucila Menéndez. «Totes les mares, tot i que ens creguem ‘superwoman’, necessitem ajuda» Lucila Menéndez i el Guillermo tenen tres fills homes i els dos primers van ser bessons, cosa que suposa una gran complicació en la cura i duplicar la despesa en accessoris per als nadons. La Lucila va tenir sort i el cotxet de bessons entrava a l’ascensor i al cotxe, però «moltes famílies han de canviar de casa o vehicle», explica. Les primeres setmanes van ser difícils perquè va optar per la lactància mixta en totes les preses i «era sessió contínua, dia i nit». Fins que va recórrer a una subvenció pública, consistent que una persona li donava recolzament dues hores al dia, i allà va interioritzar que totes «mares, tot i que es creguin ‘superwoman’, necessiten ajuda». I això que els seus fills van néixer amb bon pes, però el 48% dels bessons són prematurs i el 94% dels trigèmins, cosa que, a més del temps a la incubadora, dispara el risc de mort fetal tardana o de discapacitat. Lògicament, una gran preocupació i un estrès afegit per a totes aquestes cases. Quan la Lucila va haver de canviar de pis va ser en el moment d’optar a una escola per als seus fills. Vivia al centre de Madrid, on hi ha molts problemes de places, però no li donaven punts extres per tenir bessons i, davant el temor d’haver de matricular-ne cada un en una escola o que li donessin un centre que no era de la seva elecció, va preferir anar-se’n als afores i matricular-los en un centre nou. Ara, amb 15 anys, el següent gran repte és pagar la universitat. En el seu cas, com que són tres germans, disposen del títol de família nombrosa, per tant, pagaran només una matrícula pels bessons, però de nou no és la situació de totes les famílies. Per això, la Lucila reclama que la nova llei atorgui el títol de nombroses a les famílies amb bessons i que el permís de paternitat i maternitat es concedeixi per cadascun dels fills, si aquests arriben alhora. A més, la regulació actual ha tret a aquestes famílies una setmana de permís a cada progenitor, que demana recuperar.

Aquestes són les famílies que es beneficiaran de la nova llei de diversitat

El Govern prepara una norma que empararà totes les llars amb fills i n’augmentarà els recursos

Parelles LGTBI, amb fills discapacitats, amb parts múltiples o mares soles gaudiran de més protecció

El més llegit