Joves preparats, farts, condemnats a ser optimistes

Sis nois d’entre 20 i 30 anys expliquen el món en el qual viuen, valoren l’acció dels polítics i s’aferren a una esperança irremeiable. Aquests són els testimonis que ofereixen a EL PERIÓDICO en els quals reflexionen sobre els reptes del seu futur. Sara Alcaraz: «Necessitem una educació feminista» Sara Alcaraz: «Necessitem una educació feminista»«Als polítics se’ls omple la boca amb el feminisme, però els joves no veiem cap pla per acabar amb els problemes exclusius de la dona», lamenta Sara Alcaraz, una jove de Badalona (Barcelona) de 27 anys, especialitzada en màrqueting digital i en e-Commerce. A la Sara li preocupa com s’està adaptant «de bé» el masclisme a aquesta societat «hiperindividualizada i capitalista». «Ara sembla que l’única manera de sortir de la pobresa sigui vendre el teu cos a través de la prostitució, els ventres de lloguer o la donació d’òvuls», condemna. «I la societat et ven aquesta explotació com una cosa empoderant», afegeix. «Estem vivint una crisi de valors», sentencia la jove, de la qual responsabilitza en part la desaparició dels partits d’esquerra «seduïts per corrents identitaris i neoliberals». «Ja no lluitem junts. Només importa el ‘jo’. I el vot del treballador se n’està anant a l’extremadreta», es queixa. Per tot això, la jove reclama els polítics que tinguin en compte les demandes de l’agenda feminista: «Demano que deroguin la llei trans i que aboleixin la prostitució, oferint sortides laborals a les víctimes, i el porno, que ens educa els joves en la cultura de la violació», sentencia. Però, ¿per on caldria començar? La Sara ho té clar: difonent el feminisme a les aules. «És necessari que els joves obtinguem una bona educació sexual i afectiva, i que se’ns ensenyi filosofia per qüestionar-nos els discursos hegemònics», conclou. Jaume Miralles: «Som la generació de la consciència» «No som ‘de vidre’; aquest és l’adjectiu que ens han posat ells, no nosaltres», es defensa Jaume Miralles contra la percepció d’alguns ‘boomers’ sobre els més joves. «Després d’una crisi econòmica i una altra en camí, si haguéssim de comptar amb les generacions anteriors pocs projectes fructificarien, i això diu molt de la nostra capacitat i la nostra fortalesa», expressa aquest noi de Sant Cugat de 30 anys. «Fins ara només es coneixia el model demòcrata-cristià. Però nosaltres l’estem canviant. Som la generació de la consciència: tenim prou informació per decidir què menjar, com viure o com relacionar-nos; tot i que de vegades ens faci por perdre el poc que tenim», descriu. La vida acadèmica i professional del Jaume han fet moltes voltes. Va començar estudiant música moderna, per després acabar treballant en el sector turístic fins que, en plena pandèmia, s’ha arriscat a crear un negoci propi. Ara és el cofundador de BCN Growers, una empresa agrícola de cultiu orgànic de CBD l’objectiu de la qual és «portar els usos terapèutics del cànnabis a la població», explica. Al de Sant Cugat l’inquieta que Espanya no sigui un país competent dins de la Unió Europea. «Em preocupa haver de pagar en excés per tenir el dret a treballar com a autònom, i la fuga de professionals i de capital en un país on els impostos són tan alts i les prestacions tan dolentes», lamenta. I per això els demana als polítics «menys propaganda i més fets». «Els joves no volem almoina, sinó que ens posin facilitats per portar a terme els nostres projectes», reclama. Shalini Arias: «Necessitem nous models interculturals en aules i institucions» Shalini Arias va néixer a l’Índia però ha viscut gairebé tota la seva vida a Valdepeñas (Castella-la Manxa) fins que se’n va anar a Madrid a estudiar la carrera d’Antropologia i, posteriorment, un màster en Direcció i Gestió en Màrqueting i Publicitat. «Sempre vaig voler saber com funciona el món i l’ésser humà, i em fascina com la societat construeix la seva pròpia narrativa», comenta la jove de 23 anys. La Shalini és una de les ments darrere del projecte ‘El Futur és Ara’, i es mostra molt orgullosa que un dels problemes que la seva generació ha destacat a l’enquesta sigui el dels discursos d’odi. «En el món digital en el qual vivim, la xenofòbia, el racisme o l’homofòbia, per exemple, es propaguen molt més ràpid. Aquesta és una de les preocupacions principals dels joves i m’alegro que sigui a sobre de la taula», afirma. Ella mateixa confessa haver viscut algun episodi de racisme, per això proposa «democratitzar espais en comptes de tancar-los». «Quan era petita, a la televisió només veia dones blanques eurocèntriques. No hi havia referents per a mi. Per això crec que una bona solució seria permetre que hi hagi més models interculturals en aules i institucions», explica. Per descomptat, aquesta no és l’única demanda que els fa als polítics. La Shalini també reclama treballs decents per als joves, i una educació i sanitat públiques i de qualitat. Perquè ells són «la generació que demana solucions reals», diu. «Volem que se’ns escolti, i participar en el debat», expressa. Guzmán Fernández: «És necessari parlar de la salut mental» El madrileny Guzmán Fernández ja apuntava maneres des de ben jove. Quan va acabar el Batxillerat va fundar una revista digital d’opinió perquè «els adults escoltessin la veu dels joves», recorda. Ara, als seus 22 anys, estudia Disseny Integral i ha format part del projecte ‘El Futur és Ara’. Des del seu punt de vista, una de les problemàtiques a les quals s’enfronta la seva generació és la de la salut mental. «Els homes joves són el col·lectiu amb més suïcidis i això reflecteix que alguna cosa no està funcionant bé. És necessari posar-ho a sobre de la taula i parlar-ne», expressa. «I més en un context de crisi pandèmica on s’ha tornat vital poder expressar les nostres preocupacions, pors i inseguretats», afegeix. Així mateix, també reconeix que un dels factors que agreugen la salut mental dels joves són les xarxes socials o, concretament, la seva «mala gestió». «Estem alimentant un monstre sobre el qual cap adult ens ha ensenyat res perquè no ho ha viscut com nosaltres», lamenta. Per això reclama educar a les xarxes socials perquè els nadius digitals puguin espavilar-se en entorns sans i sàpiguen diferenciar entre la realitat i el virtual. Finalment, Guzmán proposa a la classe política generar entorns on joves i adults puguin parlar de tot «sense treure els ganivets», i extrapolar aquesta metodologia a tots els àmbits de la societat, com la cultura, els mitjans de comunicació o el Congrés dels Diputats, per exemple. «Nosaltres no estem en lluita contra les generacions anteriors, només demanem asseure’ns al seu costat i prendre les decisions del futur junts», resumeix. Àlex Cabañeros: «No es preocupen de la salut mental» Àlex Cabañeros és un barceloní de 29 anys i acaba d’independitzar-se. Actualment té un contracte indefinit en una ‘empresa emergent’ després d’haver fet pràctiques en l’empresa durant la seva etapa universitària. Malgrat que no té una situació laboral precària, el noi critica que «a Espanya els salaris són molt més baixos». «Que els joves hagin de marxar és una realitat per la comparació de salaris i de condicions», insisteix. De fet, explica que viu en un pis compartit perquè no compleix les condicions per estar sol. «Això és bastant complicat aconseguir-ho vivint a Barcelona», apunta. Parla també de política i diu no sentir-se representat per les formacions que estan en el Congrés avui. «Costa molt trobar un representant o algú amb qui empatitzis», afirma. No només això, també critica que els partits «se centren més en el conflicte, a atacar l’altre, que a proposar». Recorda també la polèmica que hi va haver a la Cambra baixa sobre la salut mental, la cobertura pública de la qual és una de les propostes que es plantegen. «És una cosa que per a mi sempre ha estat molt estigmatitzada, de la qual mai m’han parlat», critica. «Es necessita invertir en educació perquè es coneguin aquestes coses», sentencia. Malgrat tot, l’Àlex mira al futur amb esperança. «El futur és millor mirar-lo amb il·lusió perquè, si no vas amb bona actitud, no sortiran bé les coses», conclou. Teresa Flórez: «La vergonya és compartir pis als 30» Teresa Flórez té 23 anys, és sevillana i va arribar a Barcelona al setembre per estudiar. Actualment treballa mitja jornada com a falsa autònoma en una editorial. «Bé, mitja jornada... Al final sempre es fa més perquè un vol deixar empremta en l’empresa perquè t’agafin amb un contracte menys precari», lamenta. Un dels temes que més preocupa a la Teresa és el debat sobre regularitzar el preu dels lloguers. Ella ho té clar: «És necessari». La noia explica que viu en un pis compartit de 60 metres. «Una persona no pot mantenir un pis sola», assenyala. «És vergonyós que amb 30 anys la gent hagi de compartir pis», insisteix. També li preocupen temes educatius com la criticada educació sexual. «Hi ha gent que està perduda i, si tinguéssim classes com aquestes, els seria molt més fàcil l’adolescència», remarca. Això ho relaciona també amb el «vergonyós» discurs d’odi que regna en la nostra societat últimament i coincideix amb l’enquesta amb la prohibició de formacions polítiques que prediquin l’odi o la discriminació. «Se li està donant poder a postures que poden fer molt mal», afirma. Malgrat tot, la Teresa mira amb optimisme el futur que li ve. «Miro al futur amb un positivisme que és ingenu», diu fent broma la jove. «Una vol que el món vagi a millor i si pot ser partícip d’això doncs millor», conclou.

El més llegit