Sant Cugat i Sant Ildefons, dues cares de la cinquena onada

Té 22 anys i fa uns dies que li fa mal el cap. El Jefferson fa uns minuts que espera el resultat d’un test d’antígens que s’acaba de fer al CAP de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). Viu en una habitació diminuta amb la seva dona i la seva filla de tres anys. No té feina fixa ni papers. Per això, quan li diuen que s’ha infectat del coronavirus es desencaixa. Mira a terra i se’ls escapa un sospir amb la mirada perduda. «¿Què fem ara?¿Com mengem?», li resa a la seva dona. També a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) es fan proves d’antígens en un pavelló municipal. Gairebé no hi va gent de vint anys. Els sanitaris no s’ho poden creure, però dos adolescents que xerren en una escala hi tenen la resposta. «És que aquí els joves tenim moltes ganes de sortir de festa, de viure l’estiu. És clar que es poden confinar, però la gent no vol saber si és positiva, no vol arruïnar-se l’estiu». L’onada pandèmica és la mateixa. Però no és igual en un barri que en un altre. «Aquí a Sant Cugat tots els de batxillerat se’n van anar de viatge de final de curs a Mallorca o Menorca i van tornar infectats», afirma la Laura, estudiant de 14 anys. Alguns es van confinar. D’altres no. «El dia que ens diuen que es treia la mascareta, era festa major i se’ns va escapar de les mans. Sé d’algun que acabava de tornar de les Balears, havia donat positiu o era contacte estret, i estava en plena festa. I molts anàvem sense mascaretes als concerts i a les festes clandestines», explica el Yasir Naieb, un universitari. Ell és dels pocs que ha participat al cribratge PCR fet a la ciutat aquesta setmana. «Marxem de campaments amb el Cau i volíem anar-hi tranquils», explica. La Maria, la Marta i la Blanca, unes altres companyes, assenteixen. «Un munt de gent del nostre entorn, la majoria dels nostres amics estan confinats», diu la Maria. Expliquen que la gent va sortir (i es va contagiar) sense parar. que si discoteques un dia sí l’altre també, escapades a la Costa Brava o la Cerdanya, viatges a les balears, festivals de música i festes majors com si no hi hagués un demà. «Van arribar les vacances d’estiu», resumeix amb certa amargor. «Si m’infecto el meu germà perd la feina» «Jo també tinc la meitat dels meus amics positius», afirma amb sorna Yvan Soh, un noi de 22 anys que viu amb la seva mare en un pis de Sant Ildefons i treballa en un ‘call center’. «Sortim molt de festa a la platja de la Barceloneta o a Bogatell, i crec que allà es va liar bastant», afirma. ¿I els teus amics, s’han confinat? «Els que van donar positiu sí, els altres no tant», diu amb un somriure. «És que al pis un s’avorreix», afegeix. «Doncs jo no he sortit per a res», diu taxativa la Carla, una altra jove del barri que acaba de finalitzar el batxillerat. «Viatges a les Balears ningú, però a l’insti sí que hi havia gent que se’n va anar de discoteques per celebrar-ho. Jo no vaig voler», respon. ¿Per què? «Em fa por que la meva família s’infecti i perdin la feina. Tal i com està tot...», diu. La seva mare té contracte com a cuinera en un hotel. El seu germà empalma contractes de menys d’un mes. «Si s’ha de confinar segur que no li renoven. No podem córrer aquest risc a casa», afegeix la noia. Precisament és el que li ha passat al joveníssim Jefferson i a la seva dona, Chirley. «Jo treballava en una furgoneta de repartiments, fins que es van adonar que no tenia papers», explica ell. «Treballem quan podem. Jo netejant cases o cuidant avis, i a ell de vegades el criden per pintar cases... Sort n’hem tingut de Càritas, que ens ajuda a menjar cada mes», segueix la mare, amb la nena en braços. Quan saben que ell és positiu, se’ls entelen els ulls i no saben on amagar-se. Creuen que el contagi va ser en un dinar amb 18 persones en un parc per celebrar el tercer aniversari de la nena. ¿Us podreu confinar? «Si ens truquen per treballar sortirem, ni que sigui amb totes les proteccions. Tenim una família per mantenir», assumeixen tots dos. Aquesta és una resposta habitual que es troba Laura Caballer, l’auxiliar clínica que fa les proves PCR al CAP de Sant Ildefons, quan explica als infectats que s’han d’aïllar. «N’hi ha alguns que no t’ho diuen, però ja veus que no ho faran, però d’altres et diuen que si es confinen no mengen, sobretot els autònoms», explica. Alguns d’aquests pacients acaben en mans de la treballadora social, Laura González. «En alguns casos podem activar l’hotel salut, per als qui viuen en habitacions o no tenen lloc per confinar-se. De vegades han faltat places; avui utilitzem les de Barcelona», diu. «El problema és que ens demanen coses que jo des del CAP no puc donar-los, com són lots d’alimentació o orientació laboral, perquè els serveis socials estan saturats», afirma. A Sant Ildefons aquesta onada de la Covid no ha estressat tant els professionals com podia semblar. La recepcionista crivella les persones amb símptomes, i l’auxiliar els fa el test. «Del seguiment, se n’encarrega Salut, així no hem de reprogramar visites. El que estressa els treballadors és sentir que no estem fent bé la nostra feina, que estem desatenent els pacients. Perquè ells no tenen cap altre lloc on anar si es troben malament», explica. L’ús del CAP supera el 100%. «Tota la gent que viu al barri ve a tractar-se aquí, però, a més, atenem gent que no consta enlloc, els qui no estan empadronats i no tenen targeta sanitària, però viuen al barri igualment», diu el metge Miguel Reche. Ciutat de mútues A Sant Cugat, un de cada tres veïns del centre no utilitza l’atenció primària. Un percentatge que als barris més allunyats és encara més alt, en paraules de la directora del CAP Sant Cugat, Raquel Hernández. «Nosaltres centralitzem la detecció de casos Covid de tota la ciutat, i el CAP de Valldoreix es pot encarregar de fer-ne el seguiment, de preguntar si s’han aïllat... i alguns no ho fan», lamenta la doctora. Que Sant Cugat és ciutat de mútues no se li escapa a ningú. En menys d’un quilòmetre hi ha fins a quatre empreses diferents captant clients. Ho reconeix l’alcaldessa, Mireia Ingla (ERC). «És evident que aquí hi ha més persones que tenen mútua a la sanitat privada, que poden pagar-se un test PCR per anar-se’n de vacances i que podem detectar més. El nostre problema és la mobilitat. Potser amb més restriccions podríem haver evitat que la gent no se n’anés a la seva segona residència», suggereix. Els dos laboratoris de la ciutat estan «saturats» de fer tests per 50 euros. «No donem l’abast», se sincera una empleada, que assumeix que el gran motor per fer-se un test són els viatges. Les dades també ho demostren. A la ciutat del Vallès Occidental dijous passat van detectar 120 positius. Cent per la via de la privada. A Sant Ildefons, el CAP va detectar 72 infectats. ¿I els asimptomàtics, i els contactes, com els detecten? «Doncs això toca als laboratoris privats, però dubto que aquí molts s’ho puguin permetre», assumeixen els gestors del centre del Baix Llobregat. La ciutat del Vallès té una incidència acumulada en els últims 14 dies d’1.549,90 casos per cada 100.000 habitants. A Cornellà la incidència és una mica més baixa, de 1.158.83. Però hi ha una altra dada que també ajuda a entendre per què es viu de manera tan diferent l’embat del virus. A Sant Cugat, cada veí ingressa 3.600 euros bruts al mes, de mitjana. A Sant Ildefons, 758. Uns volen viure l’estiu. Els altres, menjar i treballar.

Sant Cugat i Sant Ildefons, dues cares de la cinquena onada

Sant Cugat aconsegueix detectar casos positius pels tests de la sanitat privada i les ganes d’anar-se’n de vacances

A Sant Ildefons (Cornellá), el problema està en arribar a final de mes: «Hi ha gent que si es contagia, no menja», se sincera una sanitària.

El més llegit