El veritable valor d’un os: treball, turisme i impuls als negocis locals

L’os atrau visitants, genera ingressos, crea ocupació, capta recursos externs, dinamitza les economies locals, ajuda en la lluita contra el despoblament rural i afavoreix una imatge d’excel·lència ambiental. En definitiva, aporta riquesa. No és només una frase, la Fundació Os Bru (FOP) i la Universitat d’Oviedo han quantificat la contribució directa de l’os bru a les economies dels territoris del Nord-Oest on s’assenta i la dependència econòmica i laboral que diferents activitats i negocis tenen d’aquest recurs en l’actualitat. Els resultats de l’estudi científic s’han publicat al llibre «Osos cantábricos. Demografía, coexistencia y retos de conservación», referència ineludible per conèixer en profunditat la situació de l’espècie. «La presència d’ossos no només contribueix a la imatge de qualitat ambiental, sinó que l’avala. Haver aconseguit treure l’os bru de la situació crítica que vivia significa que Astúries, efectivament, sí que és un paradís natural», va ressaltar Guillermo Palomero, president de la FOP. L’os és una «espècie emblemàtica», la presència de la qual implica «una naturalesa ben conservada, la qual cosa ja és en si mateix un valor en els temps que corren», va afegir. Va advocar per «posar en valor» l’os, amb «sensibilitat i cura», buscant que el turisme d’observació, en alça, no interfereixi en la vida dels animals. Palomero va ressaltar que la conservació de l’os, a part de ser una obligació legal, beneficia la societat, ja que l’espècie és «un actiu econòmic que atrau recursos econòmics i visitants». Va admetre que el plantígrad «no arreglarà la situació econòmica de cap comarca», però sí que pot tenir «un paper actiu en l’ajuda a les economies rurals». L’estudi publicat a «Osos cantábricos» inclou un mostreig que va incloure 198 negocis ubicats en 32 municipis d’Astúries, Lleó, Lugo, Palència i Cantàbria, dins de l’àrea de distribució de l’espècie. L’informe revela que el 40% dels negocis mostrejats percep que la seva facturació i la seva clientela depenen, en algun grau, de la presència de l’os bru. I d’aquests, el 18% es considera «altament dependent de l’espècie», ja que d’ella depèn gairebé la meitat de la seva facturació. Els negocis dedicats a prestar serveis relacionats amb turisme de natura i ecoturisme i a gestionar equipaments, educació ambiental i consultoria són els que tenen «més probabilitat de dependre econòmicament i laboralment de l’os», assenyala l’estudi. N’hi ha més: l’os bru és un recurs productiu que contribueix a «generar o mantenir ocupació en aquells casos en què més del 30% de la facturació del negoci està associada a la seva presència». Amb aquestes dades, la FOP i la Universitat han estimat que per cada milió d’euros facturat el 2017 pels negocis que es van declarar econòmicament dependents de l’os s’han sostingut o creat 17 llocs de treball directes al medi rural. L’extrapolació dels resultats indica, a més, que, a l’escenari de càlcul més conservador, l’os bru va contribuir a generar 20 milions d’euros d’ingressos en el teixit productiu rural de 26 dels municipis estudiats, i a crear o sostenir de forma directa 350 llocs de treball equivalents a temps complet (ETC), majoritàriament coberts amb residents a la mateixa localitat del negoci. Els autors de la publicació destaquen que el procés de recuperació de l’os a Espanya s’ha vist acompanyat d’un canvi en la percepció social de l’espècie, a l’haver-se comprovat la seva capacitat per dinamitzar les economies locals de les zones de muntanya on s’assenta. El canvi del model turístic rural ha sigut fonamental: ara el visitant busca paratges ben conservats, i l’observació de la natura es consolida com a complement a altres activitats tradicionals. El text reflecteix que diversos estudis realitzats a l’estranger han conclòs que l’albirament d’ossos ja és una activitat econòmica amb més impacte que la caça. D’altres destaquen el seu important valor publicitari. Entre els aspectes positius que l’os aporta a la societat és que atorga als llocs on habita una imatge d’«excel·lència ambiental», cosa que proporciona a aquestes zones de muntanya «una oportunitat de desenvolupament econòmic i social que pot ajudar a lluitar contra la despoblació del medi rural». Entre les conclusions de l’estudi figura que a la zona centre-occidental (Lugo, Lleó i Astúries) gairebé la meitat dels negocis presenten dependència econòmica de l’os. Els municipis de Proaza i Somiedo, on la imatge de l’os s’ha convertit en marca diferenciadora dels seus territoris, són els que mantenen la proporció de negocis més gran amb dependència de l’espècie. A la zona centre-oriental (Lleó, Cantàbria i Palència) la dependència es redueix al 27%. A Somiedo resulta «molt difícil» separar l’efecte de la presència d’ossos del fet que va ser el primer parc natural declarat a Astúries, apunten els autors. Per contra, a Proaza, on l’any 1996 es va inaugurar la Casa de l’Os, seu de la Fundació Os d’Astúries (FOA), l’existència de la Senda de l’Os i el camp tancat creat per allotjar les emblemàtiques «Paca», «Tola» (ja morta) i «Molina», després de la impossibilitat de reintroduir-les amb èxit al medi natural, sí que són «un fidel reflex de l’estreta i directa associació entre l’espècie i els negocis locals». «Astúries és on més probabilitat hi ha de trobar negocis dependents de l’os en la seva àrea de distribució, seguida de Palència, Lleó i Cantàbria», recull la publicació de la FOP. A Lugo la mida de la mostra va ser insuficient, fet que va impossibilitar obtenir estimacions coherents. Però, ¿a quant ascendeixen els ingressos totals atribuïbles a la presència de l’os? Segons els propis enquestats, el 2017 a 1.402.890 euros; és a dir, el 14% de la facturació total (9.923.197 euros). Per tant, a l’escenari més conservador possible, als 26 municipis analitzats, l’os bru va contribuir a generar «20,5 milions d’euros d’ingressos en els negocis locals, gràcies que una part del teixit productiu es beneficia de la imatge i capacitat d’atracció de l’espècie». Però l’os també contribueix a la creació d’ocupació rural. El conjunt de negocis mostrejats (198) aglutinava el 2017 un total de 732 llocs de treball (equivalents a 583 llocs de treball a temps complet). La conclusió dels científics va ser que el 7% de tota l’ocupació existent en les activitats i municipis analitzats es devia a la presència de l’espècie, un percentatge que està en línia amb el mostrat en un estudi realitzat pel Ministeri de Medi Ambient aquell mateix any. En els negocis que van manifestar tenir alguna dependència econòmica i laboral de l’os el percentatge s’eleva notablement: de mitjana, el 48% dels llocs de treball s’expliquen per la presència de l’os. També es va posar de manifest que el treball lligat a l’os constitueix una font d’ocupació per als habitants del medi rural; el 62% de l’ocupació neta creada gràcies a l’os recau «en persones que viuen al mateix municipi del negoci, exercint, d’aquesta manera, un impacte social positiu i contribuint a fixar població en aquestes àrees». Finalment, l’estudi inclou una estimació de la contribució de l’os a la creació d’ocupació en la totalitat del territori estudiat. De nou a l’escenari més conservador possible, «en els 26 municipis analitzats l’os bru va contribuir a generar o sostenir de forma directa 350 llocs de treball a temps complet del teixit econòmic local», recull la publicació. Entre els reptes de futur figuren els de mantenir la lluita contra el furtivisme, continuar apostant per les figures de protecció ambiental, intentar connectar les dues subpoblacions de la Serralada Cantàbrica, i fomentar la imatge positiva de l’espècie com a element dinamitzador de les zones rurals i com a símbol de qualitat ambiental. A tots aquests cal afegir-ne un més: esforçar-se a reduir els conflictes entre ossos i humans, mitjançant la prevenció dels danys i la seva indemnització justa i ràpida, i intentant evitar trobades fortuïtes (i informant de com actuar en cas que es produeixin) com el que va acabar amb una dona ferida greu fa unes setmanes a Cangas del Narcea. Els científics ja han remarcat que l’os cantàbric no és agressiu. És, de fet, molt més tranquil, plàcid i esquiu que els congèneres que habiten en altres parts del món, i només en casos molt puntuals arriba a atacar l’ésser humà, la major part de les vegades amb l’única intenció d’apartar-lo i fugir. Per això Palomero lamenta que es «magnifiquin» aquest tipus d’incidents, perquè «a més, van en detriment de la imatge d’Astúries». En aquest sentit, va remarcar que la presència d’ossos en un territori, la biodiversitat en definitiva, «no és part del problema del despoblament rural, sinó de la solució», perquè pot generar «recursos econòmics i ocupació, si s’actua amb intel·ligència».

El veritable valor d’un os: treball, turisme i impuls als negocis locals

Un informe avalua el paper que la recuperació de l’espècie té en l’economia dels consells on habita: 20 milions i 350 llocs de treball

El més llegit