Condemnat un agressor sexual a partir d’una gravació telefònica

«Jo no vull, tiet», li va respondre per telèfon N. al seu oncle, Carlos Gracia Planas, condemnat a nou anys de presó i sis més de llibertat vigilada per un delicte d’agressió sexual a la seva neboda durant cinc anys, des que ella tenia 11 anys. Aquesta conversa, en la qual l’imputat reconeix les relacions sexuals, va ser gravada amb el mòbil pel pare de la menor, Lorenzo, el 23 d’octubre del 2018, després que la seva filla li revelés els actes comesos pel seu tiet, des de fel·lacions fins a penetracions. L’Audiència de Lleida han avalat com a prova aquesta reproducció i la considera essencial per imposar la pena a l’acusat. Els magistrats són taxatius: «La claredat i contundència d’aquesta conversa telefònica, lícita, vàlida i autèntica», «constitueix una dada objectiva que contribueix a potenciar el testimoni» de N., la víctima, que va relatar «minuciosament» el que recordava. El tribunal desestima la petició de la defensa de l’acusat d’anul·lar com a prova la gravació i argumenta que no s’ha vulnerat ni el secret de comunicacions ni el dret a la intimitat, ja que la conversa va ser registrada «amb el ple coneixement i consentiment» de la menor. L’explicació dels togats se sustenta en sentències del Tribunal Suprem. Una d’aquestes és molt clara: «No hi ha secret per a aquell a qui la comunicació es dirigeix» [la menor]. Una altra: «Un aparell amplificador de la veu (en aquest cas N. va posar en mans lliures el seu mòbil) que permet captar aquella conversa a altres persones presents no està violant el secret de les comunicacions». Una tercera: «Es pot dir que quan l’interlocutor d’una conversa que manté amb un altre decideix desposseir-se del secret que empara aquest missatge, el secret deixa de ser tal i, per tant, no hi ha dret fonamental per protegir». Silenci durant anys El Lorenzo, el pare de la víctima, va decidir gravar la conversa entre la seva filla i el seu cunyat després d’assabentar-se de les agressions sexuals que ella havia patit. La menor havia guardat en secret i en silenci durant anys l’acció del seu oncle (els fets van passar des del 2013 fins al 2018). Un dia ho va explicar a un amic que li va recomanar que ho expliqués als seus progenitors. I així ho va fer l’octubre del 2018. Després d’aquesta revelació, el 23 d’aquell mes, a les 15.44 hores, N. va decidir trucar al seu oncle, l’acusat, utilitzant la paraula clau que havien convingut: «poma blava». Era el senyal que donava a entendre que estava sola i podien parlar. En aquesta ocasió, no obstant, l’acompanyava el seu pare. «Primer N. va intentar gravar amb el seu telèfon, però jo li vaig dir que, per si de cas i, si li semblava bé, ho podíem fer amb el meu», explica Lorenzo a EL PERIÓDICO. La seva filla va posar el mòbil en mans lliures i el pare va escoltar el seu cunyat. «Crec que això nostre s’ha d’acabar», li va comentar la noia. «¿Sí?», va preguntar l’acusat. Ella insisteix: «Sí. No ho sé, crec que no és normal». El seu oncle contesta: «Molt normal no és, però sí que és agradable, i molt». La menor segueix: «Deu ser agradable per a tu, però, no ho sé, el que fas és abús sexual». L’oncle replica a la seva neboda: «Si tu ho veus així, no ho sé, perquè és consentit; tu ho vols, jo no t’obligo a res». La menor li retreu: «Jo no vull, tiet». Després, l’imputat acusa la seva neboda, fins i tot, d’haver-lo provocat i que ell anés «més enllà». «Des dels putos 11 anys em tens així» [...] «Si em forçaves tiet», va continuar la víctima, que en aquella època ja tenia16 anys. «Si em punxen, no em treuen sang» «Si em punxen, no em treuen sang», recorda el Lorenzo. A l’acabar la conversa es va enfurismar. «Vaig llançar una cadira a terra, vaig cridar i de tot». Al cap d’uns dies, va presentar la denúncia. Ell es queixa que la pena imposada al seu cunyat hauria de ser més gran, ja que el tribunal li aplica l’atenuant de reparació del mal a l’haver dipositat 12.000 euros per indemnitzar la menor (n’ha de pagar 20.000). «És ridícul que per aquesta quantitat es rebaixi la pena. Surt molt barat. Són violacions constants durant anys», assegura. La fiscalia va reclamar al judici 15 anys de presó o, alternativament 12, mentre l’advocat, Ramón Arnó Torrades, que exerceix l’acusació particular, va sol·licitar més de 15 anys, incloent-hi el delicte de pornografia infantil: l’acusat tenia dues fotos de N. despullada quan tenia 8 o 9 anys. Els jutges absolen l’imputat d’aquesta última imputació, però el condemnen per un delicte continuat d’agressió sexual a la menor de 16 anys. Sobre la validesa com a prova de la conversa gravada pel pare, Arnó relata que el pare de N. va actuar com a «titular de la pàtria potestat, institució protectora i tuïtiva respecte de la filla menor d’edat», i davant els «signes clars» que s’estava desenvolupant «una activitat criminal» de la qual era víctima. «La llei no pot fer descansar en els pares l’obligació de vetllar pels seus fills menors i, alhora, desposseir-los de tota capacitat de controlar en casos com el present, en el qual les evidències apuntaven inequívocament que es tractava d’una activitat delictiva no esgotada, sinó viva, on l’acusat reconeix els fet delictius (agressió sexual) en una conversa», remarca. L’advocat ressalta la importància de la sentència de Lleida.

Condemnat un agressor sexual a partir d’una gravació telefònica

Els jutges avalen com a prova que un pare registrés la conversa de la seva filla amb l’acusat, que és el seu oncle

El més llegit