Els millors de la selectivitat diuen que no són ‘empollons’

Eloi Sabater va estudiar fins als 12 anys a l’escola rural Pedra Blanca, a la Pera (Baix Empordà). «Ens ajuntàvem a classe alumnes de primer, de segon i de tercer de primària. En total, n’érem 10. Els grans ajudaven els petits», recorda. Després va anar a l’Institut de la Bisbal d’Empordà. Viu a Púbol, entitat de població que és a la Pera, i és un dels set alumnes que, en un empat inhabitual, han obtingut la millor nota de les proves de selectivitat d’aquest any: un 9,90 sobre 10. Universitats tria la millor qualificació fent servir com a criteri les proves de la fase general, sobre 10. Una nota que es complementa amb les dels exàmens de la fase específica, fins a oferir un número final sobre 14 que determina les opcions per accedir a uns estudis determinats. Ni Sabater ni els seus sis companys d’èxit tindran problemes per triar destinació universitària. El veí de Púbol, que va complir 18 anys l’1 de febrer, afirma que la seva nota no es fonamenta en tardes de tancament, que no és un ‘empollon’. «Escoltar a classe m’ha funcionat» «Soc de les persones que se centren en el que fan. Atabalar-me, no gaire. He intentant fer la meva feina com abans millor, portar-ho tot al dia. I així he pogut entrenar a handbol, com a jugador i com a entrenador. També toca el clarinet i abans estudiava solfeig, però va guanyar l’handbol. «A mi això d’escoltar a classe m’ha funcionat». Sabater, que ha fet el batxillerat científic, haurà de prendre una decisió abans de l’1 de juliol: o Medicina o Biomedicina. O Girona o Barcelona. Admet que algunes notes frenen professionals potencialment bons: «Moltes persones que es podrien convertir en grans metges es queden fora per portar malament el català, el castellà i l’anglès, i em sembla molt trist». La sorprèn, diu, haver aconseguit aquesta nota màxima. Si compta també la fase específica, Sabater suma un 13,86 sobre 14. En la fase general no va arribar al 10 de mitjana perquè en català va obtenir un 9,50. Que és el mateix que li va passar a Frida Fernández. Llengua i literatura espanyoles Ferández, que farà els 18 el 28 d’octubre, va estudiar a l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre i abans a l’escola Santa Teresa de la mateixa localitat. Ella resideix a la Fatarella (Terra Alta). Diu que sempre va ser bona estudiant: «Però he anat a millor. Sobretot he agafat els conceptes a classe. A casa, més que estudiar he repassat el que he fet a classe. Per a la selectivitat vaig estudiar una mica més». La seva nota final és d’un 13,618. Ha fet el batxillerat humanístic i vol estudiar Llengua i Literatura Espanyoles a la UAB. Buscarà pis a Cerdanyola o Sabadell. «M’ha sorprès bastant treure la millor nota». Diu que a l’ESO no li passava. Sobre el seu futur no té encara gaire clares les preferències concretes: «No sé a què em vull dedicar. La docència és bastant al final de la llista». Als estudiants més joves els recomana «tranquil·litat i conèixer-se a un mateix». La «nena repel·lent» Quan tenia 10 o 11 anys, Teresa Velasco va veure a TV3 una entrevista a l’estudiant amb millor nota de selectivitat. I es va dir: «Quan m’arribi el torn, he de ser aquest noi». Veïna d’Artesa de Segre (la Noguera) i alumna de l’Institut Els Planells, i abans de l’Escola Els Planells («només vaig haver de baixar unes escales que els separen quan vaig canviar», explica), Velasco té sentit de l’humor, a més de bones notes: «Sempre he sigut la nena repel·lent que treia un 9,9 i plorava». «Soc la que el primer dia d’escola seu a primera fila per escoltar el professor tant com sigui possible», prossegueix entre rialles. «Soc partidària d’escoltar a classe i revisar una mica a casa. Tot i que al batxillerat no n’hi havia prou d’escoltar, he hagut d’estudiar més», afegeix. I detalla una altra de les seves característiques: «Els meus companys n’estan farts: cada dubte que he tingut m’ha portat a preguntar». Sempre ha sigut la primera de la classe. Es considera «molt perfeccionista» i diu que la millor nota de selectivitat «no cau del cel». No va arribar al 10 perquè va treure un 9,5 en castellà. Els seus pares, diu, estan «pletòrics», una cosa comuna a la resta d’estudiants que apareixen en aquest article. Un altre tret destacable: sempre ha estat en grups més o menys continguts. De poc més de 20 alumnes: «El meu 9,9 és fruit de moltes casualitats bones: una educació personalitzada, professors que responen whatsaps a qualsevol hora, el recolzament de la família i els amics». Ha fet batxillerat tecnològic i la seva nota final és de 13,83. Opta a un doble grau de Matemàtiques i Enginyeria de dades en un centre de la UPC. Aquest dimecres sabrà si entra. Si no, estudiarà Física i Matemàtiques a la UB. A Barcelona, viurà en una residència. Imad Benhessou, 18 anys el 13 de novembre, viu a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) i és alumne de l’Institut Lauro. Abans, va fer la primària a l’escola Joan Camps. ¿Sempre ha sigut el primer de la classe? «Es podria considerar així», respon. Coincideix que la via per a l’èxit acadèmic no són els colzes. «Mai he sigut partidari de tancar-me hores a memoritzar. No és un model d’estudi sa. Estar atent a classe, quedar-me amb les idees principals. Preguntar. I una mica de repàs a casa». Aquesta «rutina diària» li ha permès «arribar als exàmens amb molta seguretat». «En absolut vaig pensar que trauria la millor nota», declara. No va arribar al 10 pel 9,5 que va obtenir en llengua castellana. La seva nota final voreja el ple: un 13,96 sobre 14. Els seus pares van venir del Marroc a principis dels 90 i la seva mare li deia quan era petit: «Tant de bo puguis ser metge». Benhessou, que ha fet el batxillerat científic, estudiarà Medicina a la UB, a l’Hospital Clínic. Li crida l’atenció la neurologia. Per ara, continuarà vivint amb els pares i agafarà el tren a Barcelona cada dia.

Els millors de la selectivitat diuen que no són ‘empollons’

Alumnes que han aconseguit un 9,90 a les PAU, la nota màxima, afirmen que el secret és el dia a dia, no memoritzar molt de pressa

El més llegit