L’autisme no és una malaltia. És una construcció diferent dels processos mentals, un trastorn del neurodesenvolupament d’origen prenatal la causa concreta del qual no es coneix mes allà que influeixen factors genètics i ambientals. En els anys 50, moment en què la ciència estava dominada per la psicoanàlisi i els traumes de la infància, es va arribar a culpabilitzar les mares del trastorn dels fills. Eren nens que no havien rebut amor maternal i se’ls va dir ‘Nens congelats’ per culpa d’un titular nefast de la influent revista ‘Time’. Així ho explica la neuropediatra María José Mas al seu llibre ‘La aventura de tu cerebro’ (Next Door Publishers), que posa en relleu el paper de la psiquiatra que va canviar les coses: Lorna Wing. El 1956 va néixer la seva filla, a qui li costava succionar, amb prou feines dormia i cridava bastant. L’amor de la Lorna pel seu nadó la va portar a convertir-se en artífex de la transformació de l’autisme d’un trastorn ignorat i ocult a reconegut quan la seva existència i elevada freqüència. «La seva gran contribució és que ens va fer veure l’autisme com l’espectre que és», explica la doctora Mas.