Les sis claus de la ‘llei Rhodes’ contra el maltractament infantil que s’aprova aquest dijous

Cinc anys després que EL PERIÓDICO destapés el cas Maristes, cosa que va suposar un abans i un després en la lluita contra la pederàstia i va animar moltes víctimes de terribles abusos sexuals en la seva infantesa a denunciar la seva situació, el Congrés dels Diputats aprovarà definitivament aquest dijous la pionera llei de protecció a la infància davant la violència. La norma, batejada com a ‘llei Rhodes’ en honor al pianista James Rhodes (que va patir brutals violacions en la seva infància), arribarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) 12 anys després que comencés la lluita de les organitzacions en defensa de la infància i d’activistes. Espanya, per fi, aprovarà una legislació específicament protectora. Malgrat el retard i amb les millores introduïdes en la tramitació parlamentària, la llei incorpora actuacions en tots els àmbits on viuen les famílies i mesures de prevenció que converteixen la norma en una de les «més ambicioses del món», segons diagnostica el president de l’oenagé Save The Children, Andrés Conde. Aquests són alguns dels principals continguts de la llei. La prescripció, fins als 50 anys Gràcies a una esmena transaccional d’última hora introduïda en el Congrés, quan la llei es va aprovar en primera volta, els terminis a partir dels quals prescriuran els abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima compleixi 35 anys, per la qual cosa en les agressions més greus tindran temps de denunciar fins als 50 anys. Aquesta possibilitat suposa un gran avenç perquè en l’actualitat els terminis comencen a córrer quan la víctima compleix 18 anys, cosa que ha provocat que desenes de procediments s’arxivin perquè molts afectats no són capaços de denunciar fins passat molt temps des que van patir la violació. Per exemple, en el cas Maristes, dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici i per quatre de les 17 denúncies. La resta havien prescrit. Haver de denunciar La llei estableix l’haver de comunicar qualsevol situació de violència sobre nens, nenes o adolescents a l’autoritat competent encara que no sigui constitutiva de delicte. I és que, malgrat que les dades sobre denúncies són molt alarmants ja que cada dia se n’interposen més de 100 sobre delictes on la víctima és menor d’edat, les oenagés assenyalen que només es posen en coneixement de la justícia el 10% dels casos, ja que bona part de les agressions o bé no són verbalitzades pels menors o bé s’intenten resoldre al si de les famílies. A més, la nova llei elimina la possibilitat que es desestimi la denúncia d’un nen per suposada falta de maduresa. Protecció en escoles i l’àmbit esportiu La norma crea la figura del coordinador de benestar i protecció en els centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques per assegurar l’adequat funcionament dels protocols d’actuació davant indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència. A més, es crea la figura del delegat de protecció en les entitats esportives i d’oci. Especialització de policia i jutjats S’estableix que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències innecessàries. I en l’àmbit de la justícia, fixa que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades. A més, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, cosa que evitarà que hagin de declarar una vegada i una altra al llarg del procediment penal. I es crea un registre unificat de menors víctimes, a fi de tenir dades més precises de la magnitud del problema. Mesures contra la violència masclista En la tramitació parlamentària del Congrés, es van introduir millores en la lluita contra la violència masclista. Per exemple, la norma assenyala que «els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada síndrome d’alienació parental, puguin ser presos en consideració». Així mateix, s’obliga l’autoritat judicial a suspendre la comunicació de els fills amb el pare quan existeixi una ordre de protecció o quan el progenitor estigui en un procés penal contra l’altre cònjuge. Delictes per internet La llei crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d’internet al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia. A més, al Senat s’ha acordat introduir un article que estableix que «en els casos de violència sobre la infància, la col·laboració entre les administracions públiques i els mitjans de comunicació posarà especial èmfasi en el respecte a l’honor, a la intimitat i a la mateixa imatge de la víctima i els seus familiars». L’objectiu és impedir que, a través de les xarxes socials, s’exerceixi un doble mal als afectats. I, per evitar específicament que es mercadegi amb les fotografies dels nens assassinats, la llei estableix que la difusió «de qualsevol imatge haurà de comptar amb l’autorització expressa d’hereus i progenitors».

Les sis claus de la ‘llei Rhodes’ contra el maltractament infantil que s’aprova aquest dijous

El Congrés donarà llum verda definitiva a una de les normes «més ambicioses del món» en la protecció dels menors davant la violència

Contempla el deure de denunciar, amplia la prescripció fins als 50 anys en els abusos sexuals i crea la figura del coordinador davant l’assetjament escolar

El més llegit