L’entrada en vigor de l’eutanàsia desperta dubtes entre pacients i metges

Espanya es va convertir el març passat en el sisè país del món a legalitzar l’eutanàsia, quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar la llei que regula aquest dret, impulsada pel PSOE i avalada per tots els partits excepte el PP i Vox. La norma donava un marge de tres mesos a les administracions sanitàries per adaptar-se i aquell termini acaba aquest divendres, quan entra en vigor, entre dubtes dels pacients que podrien sol·licitar-la i els metges que l’han d’aplicar. I és que, tot i que la despenalització arriba tard per a molts malalts, que amb la seva lluita han aconseguit que el suïcidi assistit s’ofereixi com una prestació més de la sanitat pública, com Ramón Sampedro (que va demanar fa 28 anys davant un jutjat ser ajudat a morir), María José Carrasco o Maribel Tellaetxe, a curt termini no s’esperen una allau de peticions. Dret a Morir Dignament (DMD), l’entitat civil més important en defensa de l’anomenada mort digna, ha rebut desenes de consultes sobre el procediment i els requisits necessaris en els últims mesos, més de 80 des de principis d’any, però això no significa que tots aquests pacients sol·licitin el suïcidi assistit de manera immediata. La desconfiança Segons explica Gloria Cantarell, presidenta de Dret a Morir Catalunya, «molts malalts sol·liciten la informació i al saber que podran acollir-se a l’eutanàsia, això els tranquil·litza i diuen que s’ho pensaran amb deteniment», ja que és un pas, lògicament, molt difícil, per molt sofriment i dolor que es pateixi. A més, «hi ha certa desconfiança i alguns estan esperant a veure com s’aplica i que es produeixi el primer cas». Tot i que possiblement aquesta primera eutanàsia no tingui repercussió pública, si el malalt o la seva família no volen donar-li difusió. A Catalunya, Dret a Morir té coneixement que no arriben a cinc els pacients que estan estudiant sol·licitar l’ajuda a curt termini, tot i que hi pot haver malalts que no s’hagin posat en contacte amb el col·lectiu. I a nivell nacional DMD calcula que d’aquí al desembre es produiran a tot estirar 2.000 peticions, tenint en compte que, als pocs països on està despenalitzada, l’ajuda a morir es proporciona a entre l’1% i el 4% dels morts. I els primers mesos es preveu que hi hagi menys sol·licituds que una vegada la prestació estigui consolidada. La llei exigeix que el malalt tingui una «malaltia greu i incurable» o un patiment «crònic i impossibilitant», així com altres requisits que deixaran fora del suïcidi assistit «els malalts mentals o els que no hagin complert 18 anys», segons lamenta Cantarell. A més, com la regulació «pretén ser molt garantista, tant per a les persones sol·licitadores com per als facultatius, si no es vigila gaire», podria donar-se una «excessiva burocratització». La norma exigeix que dos metges diferents revisin si es compleixen les condicions i una Comissió de Garantia, anomenada per cada autonomia i formada per juristes i sanitaris, faci un control previ i posterior. En total, entre la petició inicial i l’ajuda a morir poden passar uns 35 dies, cosa que fa que, en cas de produir-se peticions aquest mateix divendres, fins a quasi l’agost no es realitzi cap suïcidi assistit. L’objecció La norma també està despertant dubtes entre el personal sanitari, segons explica Juan José Rodríguez Sendín, president de la comissió de deontologia de l’Organització Metge Col·legial (OMC), qui recomana a tots els professionals sanitaris «llegir la llei un parell de vegades perquè és clara i garantista, independentment que s’hi estigui d’acord». L’OMC –que ha avisat que l’eutanàsia va contra el seu codi ètic– no comparteix que es creïn registres autonòmics de sanitaris objectors. L’escola nacional hauria preferit que es donés l’opció de no practicar l’eutanàsia en casos concrets, per sintonia amb el pacient o per dubtes sobre els requisits. En aquest context, Sendín veu difícil pronosticar quants metges s’inscriuran a les llistes. I tem que, com que el sistema és tan «tancat», alguns «s’hi apuntin per si de cas». El que, segons la seva opinió, seria «indecent» és que hi hagués tants objectors que es creïn «centres per anar a morir», com passa amb l’avortament i les clíniques concertades. De moment, diversos ordes religiosos han comunicat que no aplicaran la prestació als seus hospitals. A més, per ajudar els metges en la seva aplicació, l’últim Consell Interterritorial ha aprovat el procediment per determinar si el pacient no es troba en ús de les seves facultats i no pot, per tant, sol·licitar l’eutanàsia.

L’entrada en vigor de l’eutanàsia desperta dubtes entre pacients i metges

No arriben a cinc els malalts que demanaran l’ajuda a morir a curt termini a Catalunya

El Col·legi de Metges discrepa de la creació de registres d’objectors autonòmics

El més llegit