Els bibliotecaris no solen tenir cap paper en les crisis diplomàtiques. Menys si el seu lloc de treball, normalment aliè a qualsevol soroll extern, es troba a més de 10.000 quilòmetres de distància del conflicte. I encara menys si la biblioteca pertany al Senat, un lloc que en l’imaginari col·lectiu serveix més aviat per a poc, un òrgan parlamentari de segona lectura que en la major part dels casos es limita a validar el que ha sigut abans aprovat pel Congrés, un espai en el qual acaben les seves carreres els polítics de voluminosa trajectòria i escàs futur. I no obstant, la Cambra alta espanyola es troba ara en el centre d’una agra batalla territorial entre Corea del Sud i el Japó, que amenaça fins i tot d’ennuvolar els Jocs Olímpics, amb el president del primer país, Moon Jae-in, agafant-se amb força al que allà es guarda per reivindicar la seva sobirania sobre uns illots poc coneguts i gairebé inhabitables: les Roques de Liancourt. El protagonisme del Senat, de fet, és gairebé més gran aquests dies a Corea del Sud que a Espanya. Els treballadors de la institució no acaben d’explicar-se què ha passat.