Després de dues hores i mitja de conversa, la Bea i la Natalia comparteixen un cert alleujament. «¿Quan repetim?», fan broma. Sembla que els ha vingut bé obrir la seva particular caixa dels records del curs de la Covid. S’han quedat a gust, vaja. Són professores en centres i llocs molt diferents. Però professores al cap i a la fi, amb tot el bo i tot el dolent. Estan cansades, amb ganes de desconnectar, contentes pel comportament dels alumnes i, amb algun matís, també l’actitud de les famílies. Per a l’any que ve volen una mica més de claredat en les ordres, que les deixin fer, que la gent cregui més en elles, que no se les jutgi, que se les aparti de les tertúlies de bar. Anhelen, en definitiva, la confiança de qui els cedeix durant vuit hores el seu bé més preuat.