Dels petards a les bombes

Eren anys en què no tenia massa sentitfabricar petards. Hauria resultat estrany llançar unasimpàtica bateria de coetsdurant laGuerra Civil,tret que fos per advertir les tropes de l’avenç de l’enemic. Per això les empresesIgualiEstalella, que ja eren veteranes del ram, van haver d’adaptar la seva comesa habitual. El cert és que tampoc van tenir elecció, ja que es van presentar a les seves fàbriquesles milícies republicanes. Amb un sol encàrrec: “A partir d’ara,vostès fabricaran explosius”. La història explicada a través de la pólvora. Manuel Estalellarep a la botiga de l’antiga autovia de Castelldefels, tercera generació al capdavant d’aquesta firma de focs artificials que ara bàsicament es dedica a laimportaciói la venda. Tot i que mantenen unafactoria a Rodonyà(Tarragona), on fabriquen material per a les colles de diables. Als anys 30, la fàbrica la tenien a l’Hospitalet de Llobregat. “Es va haver de construir unaprofunda cova per poder anar guardant les bombes”, explica Estalella, que dona feina a 22 persones tot l’any i arriba a les 125 en aquestsdies de revetlla. Deute pendent “Ens va tocar el que ens va tocar”, resumeixFrancisco Igual, amb referència a l’entrada dels rojos a la fàbrica. D’aquella època en guarda algunspagarés de la Generalitat republicana,de quan el president del Govern eraLluís Companysi a la Conselleria de Defensa hi manavaFrancesc Isgleas, membre de la combativaCNT. Mai els van arribar a cobrar. L’empresa va ser fundada el 1880 i, a diferència d’Estalella, que va iniciar la seva etapa el 1916, no es dediquen a la venda directa. “Ens dediquem afabricar i exportar grans per a esdeveniments, i continuem treballant d’unamanera bastant artesanal”. És previsible que se’ls pregunti pelsaccidents. No és tan d’esperar la seva resposta. Estalella ens deixa astorats amb el seu relat. “El meu avi i el meu oncle van morir en una explosió a la fàbrica. Es va encallar el bombo que crea la pólvora i es va produir una deflagració tremenda. El meu avi va morir mitja hora després. El meu oncle va aguantar cinc dies. Tambéla meva mare va resultar ferida greu en un incendien una de les botigues. Va ser culpa d’unesbengalesque havien fermentat. Es va salvar de miracle”. Però això no és tot. “Quan va acabar la guerra, els nacionals van venir a veure què hi teníem. Van voler buidar la fàbrica i es va produir unaexplosió que va matar diverses persones”. El propietari de la pirotècnia afirma quela seguretat és ara molt superior, que els materials són molt millors i que el treball ja s’ha mecanitzat molt. També el gerent d’Igual, que dona feina a 70 persones i és responsable d’espectacles com els de la Mercè, el Festival de Cannes o els Jocs Olímpics de Barcelona i Londres, documentadiverses morts a bord, tot i que, pel que sembla, cap del seu propi llinatge. “«Qui juga amb foc, s’acaba cremant”, diu. Homes, bàsicament A l’enorme botiga d’Estalella, als amples terrenys situats als dos costats de l’autovia de Castelldefels, s’amunteguen clients (homes, en un 90%) disposats a gastar-se unmínim de 50 euros en focs artificials. La majoria, explica Manuel, informen del seu pressupost i es deixen orientar. El més barat, una traca de 20 petardets per 0,30 euros. El més car, una bateria, de nom Maya, que va de menys a més i que surt per gairebé 140 euros. Té prop de 400 productes diferents, la immensa majoria comprats a laprovíncia xinesa de Jiangxi, que visiten cada any i on prop de sis milions de persones treballen al sector de la pirotècnia. Sobre els accidents que es produeixen cada any, aquestsnens o adults que perden dits, en Manuel lamenta “el mal ús que es fa dels petards”. Aquests reptes perveure qui aguanta més amb el tro a la mà, per exemple. “Cada producte porta les seves instruccions. És com el cotxe, si en fas un mal ús, et poses en perill”. Sigui per evitar el risc, o perquè aquests són els dies més durs de l’any, la família Estalella ja fa anys que no tiren petards.

Dels petards a les bombes

Dues de les pirotècnies més veteranes van passar dels focs artificials als explosius durant la Guerra Civil

El més llegit