La ciència es conjura contra l’efecte papallona que aniquila el planeta

Erae vasos comunicants pràcticament tapats per un sense sentit més polític que científic. Fins que potser per la pandèmia o potser pels preocupants símptomes que exhibeix el planeta, la lògica s’ha imposat i ara comencen a anar de la mà. La pèrdua de biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic s’han unit gràcies a l’esforç i la feina d’alguns dels millors experts internacionals en la matèria. El 10 de juny van presentar un informe sota l’empara de les dues organitzacions puntals de cada una d’aquestes croades: la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) i el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Per estrany que sembli, mai abans havien col·laborat en un projecte comú malgrat que les seves àrees de coneixement es basen en un mateix precepte: la supervivència del planeta i de tots els éssers vius que l’habiten, evitant un efecte papallona de causes evitables i conseqüències catastròfiques. «Visió més global» Una cosa que pot semblar òbvia, com cuidar més i millor el planeta i els seus espais naturals per poder perpetuar l’espècie, en aquest cas es porta a un nivell de detall que ens apel·la tant a polítics com a ciutadans. Començant pels governants, a les mans dels quals hi ha les decisions que poden canviar el curs de les coses. Victoria Reyes-García és professora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és una de les científiques que ha col·laborat en aquest treball. En conversa amb aquest diari, afirma que un dels principals valors de l’informe és oferir «una visió més global» del problema, sorgida de la connexió i la investigació conjunta de disciplines i experts que fins ara realitzaven els seus estudis de manera estanca. Perquè s’entengui, posa com a exemple la configuració del Govern. «Si et fixes en el repartiment de ministeris, en tenim un per a Agricultura i Pesca, un altre per a la Transició Ecològica i un altre per a Indústria. I no tinc gaire clar si es relacionen entre si malgrat que tots tenen alguna cosa a veure amb el problema que hem posat sobre la taula». La política, per tant, no està organitzada de manera que la crisi climàtica i la supervivència de la biodiversitat s’abordin de manera conjunta. Passa una mica el mateix, prossegueix, amb els objectius de desenvolupament sostenible (els ODS). «Alguns d’ells poden ser contradictoris entre si. Per exemple, acabar amb la gana al món i protegir el 50% de la terra. Si et poses a cultivar per alimentar la població, aquesta conservació no pots dur-la a terme. O el tema del reg per a l’agricultura i alhora mantenir l’ecosistema fluvial intacte. Tots els objectius, de manera individual, poden ser interessants i lloables, però falta la visió de conjunt. No sé fins a quin punt s’han treballat de manera unificada per adonar-se que la biodiversitat afecta el clima i també els humans». En definitiva, que tot està relacionat, i que una mala decisió presa aquí, pot afectar un racó situat a milers de quilòmetres, i viceversa. Causes i conseqüències Aquesta visió global, prossegueix, és la suma de la mirada a curt termini dels ecologistes i la previsió a 20 anys dels climatòlegs. És a dir, només maridant present i futur es poden garantir les dues coses. I no es tracta de salvar els ocellets perquè són bonics, sinó de preservar-los per salvar l’ésser humà. O el que és el mateix: «Les causes i les conseqüències del que passa a la biodiversitat estan unides, i tot l’abordatge d’aquesta qüestió ha de fer-se amb un component de justícia social, és a dir, que les decisions polítiques no desfavoreixin determinats sectors de la població». Sap bé del que parla, ja que Reyes-García és experta en comunitats indígenes expertes en l’art de viure de i en la naturalesa sense explotar-la, sense una acció extractiva que la desertitzi. «L’abordatge d’aquesta qüestió ha de fer-se amb un component de justícia social, és a dir, que les decisions polítiques no desfavoreixin ningú» En aquesta línia, l’informe insta a aturar la pèrdua i degradació d’ecosistemes, ja que pot «contribuir a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle causades per l’ésser humà entre 0,4 i 5,8 gigatones de CO2 a l’any». La restauració d’ecosistemes rics en carboni i espècies és així mateix una opció «barata» i «ràpida» de mitigar l’escalfament global, indiquen els experts. La científica de la UAB reclama als governs respostes més àgils davant aquesta crisi conjunta. Les ajudes que la Unió Europea enviarà als estats membres, per exemple, són un bon exemple, assegura Reyes-García, ja que permeten condicionar la subvenció a un ús sostenible dels recursos. Un nou guió L’informe crea una narrativa nova sobre el problema, dona una visió de conjunt que els experts esperen que pugui transcendir a l’àmbit de la política. «El nostre desig és que la nostra feina tingui efecte en les grans polítiques, i després cada país ja anirà adaptant-les, però l’important és donar el missatge que cada acció té els seus efectes». Posa com a exemple el debat sobre la nova factura de la llum i el comentari generalitzat sobre encendre la màquina de rentadora per estalviar. «¿Per què no es parla sobre els programes curts o sobre l’ús d’aigua freda en lloc de calenta? La gent ha d’adonar-se que vivim en un planeta que té límits». «La terra i l’oceà ja estan fent molt absorbint gairebé el 50% de les emissions de CO2 humanes. Però la naturalesa no pot fer-ho tot», va resumir Ana María Hernández Salgar, presidenta d’IPBES, a la presentació de l’informe.

La ciència es conjura contra l’efecte papallona que aniquila el planeta

Els experts urgeixen els líders polítics i la ciutadania a abordar de manera conjunta la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat de la qual depèn la supervivència humana

El més llegit