D’entrada és una bona notícia, les persones amb discapacitat estan arribant a la vellesa. Tota una fita de la ciència i l’avenç social que amaga una crua i negra realitat. No hi ha recursos econòmics ni equipaments públics per cuidar-los en els seus últims anys de vida. Ho denuncien diverses entitats de persones afectades i familiars, que lamenten que fa anys que les administracions ignoren aquesta nova realitat. En molts casos són els pares, amb edats ja avançades, que s’acaben fent càrrec de les cures dels seus fills a la desesperada. «Sempre som l’últim de l’últim. O les administracions afronten aquest repte, o ens cau al damunt un infern», afirma el president de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, Josep Roset.