ADN neandertal per combatre la Covid

El Ministeri de Cultura d’Itàlia ha anunciat en aquests dies el descobriment de nou homínids neandertals, l’espècie humana més pròxima a la nostra, a la cova Guattari de San Felice del Circeo, a uns 80 quilòmetres al sud de la capital italiana. Una troballa que ja seria notícia per si sola si no fos perquè, a més, això pot donar una important contribució als estudis en curs sobre el patrimoni genètic dels neandertals que es conserva en el nostre ADN i que alguns experts creuen que influeix en la resposta dels nostres sistemes immunològics a certes malalties infeccioses, com la Covid. La investigació va començar fa un mes i, segons ha pogut saber aquest diari, en les pròximes setmanes els científics italians volen enviar noves mostres dels homínids acabats de trobar als laboratoris de l’Institut Max Planck d’Alemanya que dirigeix Svante Pääbo, el biòleg suec que ja el 2009 va arribar a la conclusió que es van produir hibridacions entre els homo sapiens i els neandertals abans que aquests últims desapareguessin fa 40.000 anys. Precisament Pääbo, junt amb el seu col·lega Hugo Zeberg, ha realitzat dos dels estudis més prometedors sobre la relació entre el patrimoni genètic dels neandertal i la Covid. El primer, publicat al setembre passat a la revista ‘Nature’, afirma que algunes variants d’un haplotip (un grup de gens) presents al cromosoma 3 i associats amb infeccions més greus per Sars-CoV-2 són herència dels neandertals. El segon, difós el març a la revista científica ‘PNAS’, afirma sorprenentment que un altre haplotip gairebé idèntic als d’origen neandertal, aquesta vegada del cromosoma 12, és el que estaria vinculat a menors riscos de complicacions greus per l’activació uns enzims útils al sistema immunològic en cas de contagi per virus amb la molècula ARN (RNA en anglès). Noves mostres «Aviat enviarem mostres de dents i d’ossos del peu de dos dels nou individus neandertals que hem trobat a la cova de Guattari, als laboratoris del doctor Pääbo, per intentar extreure l’ADN a través de diferents tècniques», confirma Mauro Rubini, director del departament d’Antropologia de Béns Culturals per a les províncies de Frosinone i Llatina (el Laci). «Es tracta de mostres que es trobaven allunyades de l’aigua present a la cova, una cosa important, ja que l’aigua és un element que no facilita l’extracció de l’ADN», afegeix. El potencial èxit de la col·laboració obre a fascinants noves àrees d’investigació. I la premissa és esperançadora, ja que Vinjija 33.19, en la qual Pääbo i Zeberg van detectar els gens amb risc del cromosoma 3, és una neandertal que va ser trobada fa anys a Croàcia, a una distància relativament curta de la cova Guattari d’Itàlia. Això se suma al fet que els individus trobats a Itàlia són vuit subjectes que van viure fa entre 50.000 i 68.000 anys, i un altre que era allà fa uns 100.000 i 120.000. A més, el descobriment arriba després que l’últim any diversos equips de científics a tot el món enfoquessin els seus estudis en establir un nexe entre el Sars-CoV-2 i el patrimoni genètic que hem heretat, com un dels factors que podrien explicar per què algunes persones són pràcticament asimptomàtiques i d’altres arriben a fins i tot a morir. Un exemple en aquest sentit ha sigut una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Okinawa (Japó) que, juntament amb el Max Planck, va arribar a la conclusió que gens del cromosoma 12 reduirien el risc d’un contagi greu en un 22%. D’altres han assenyalat abans que tots els individus sense ancestres africans posseeixen al voltant d’un 2% de l’ADN neandertal. Identificació precoç d’infeccions Els estudis han suscitat interès, per descomptat, també per les aplicacions pràctiques que podrien tenir, com destaca l’antropòloga forense Lorenza Coppola Bove, de la Universitat Pontifícia de Comillas i autora d’un article sobre el tema a ‘The Conversation’. «Segons els investigadors, en el futur, aquests estudis podrien portar a identificació primerenca de les persones més susceptibles a les infeccions més greus», ha detallat Coppola Bove a aquest diari. Els neandertals «continuen tenint un impacte biològic en la fisiologia humana actual a través de les seves contribucions genètiques», van recordar, per la seva part, Pääbo i Zeberg al presentar les seves investigacions. En realitat, més de 80 anys després que la cova Guattari fos descoberta per casualitat el 1939, l’antropòleg Rubini es complau a pensar en totes les respostes que encara podria donar aquest lloc. «És el jaciment de neandertals més gran mai trobat a Itàlia», remarca. Per això els investigadors esperen que la nova troballa donarà llum sobre més misteris, començant per més informacions sobre els costums i manera de viure dels neandertals i sobre com es va poblar Itàlia. De moment, una primera anàlisi de la tosca dental ha revelat que els individus que es trobaven en aquest lloc no eren únicament carnívors, sinó que també menjaven vegetals, cosa que confirma alguns estudis previs que van arribar a la mateixa conclusió.

El més llegit