El Govern desbloqueja la llei trans i reconeixerà l’autodeterminació de gènere

La proximitat del Dia de l’Orgull, que aquest any recupera la reivindicació al carrer, pesa com una llosa sobre el Govern, sobretot en el PSOE, després que diversos col·lectius hagin demanat que aquest partit no sigui convidat a la manifestació que tindrà lloc el 3 de juliol a Madrid, per «bloquejar la llei trans». Amb aquesta data com a espasa de Dàmocles, l’Executiu ha aconseguit arribar a un consens en la part més polèmica del text i la previsió és que l’avantprojecte «per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI» sigui aprovat en el Consell de Ministres del 29 de juny, si la negociació no es torça a última hora. L’últim esborrany sobre el text, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, reconeix la lliure autodeterminació de gènere, és a dir, que les persones trans puguin canviar de sexe al Registre Civil i després al DNI amb la seva mera declaració, sense necessitat de presentar un informe mèdic i portar dos anys d’hormonació, com s’exigeix en l’actualitat. I els interessats no hauran d’exhibir cap document o ser acompanyats d’un testimoni per provar l’«estabilitat en la transsexualitat», que és el que exigia Carmen Calvo per dotar el text de «garanties jurídiques» i evitar que sigui tombat pel Tribunal Constitucional si és recorregut per partits com Vox. Fonts governamentals assenyalen que s’ha desencallat la part nuclear i que afecta al canvi de sexe registral, si bé encara queden serrells per acordar sobre la resta de la llei. En la complicada negociació, Calvo ha defensat posicions similars a les d’un sector del feminisme que desconfia que la identitat d’una persona es basi en el sexe sentit i no en el biològic, ja que tem que això desdibuixi la desigualtat estructural que pateixen les dones i perjudiqui la lluita contra el masclisme. De la banda contrària, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i Podem han encapçalat la reivindicació dels col·lectius trans perquè «es reconeguin els seus drets sense tuteles, testimonis o traves» a l’hora de canviar-se de nom i sexe. I Justícia ha jugat el paper de mitjancer. La suma del ministeri dirigit per Juan Carlos Campo a la negociació i el paper que les organitzacions trans han portat a terme per explicar, en reunions a diverses bandes, el per què de les seves demandes, ha aconseguit desbloquejar la situació. Les Canàries i altres autonomies I és que, igual com en el feminisme, en el PSOE no ha hi ha una postura única, com demostra el fet que a les Canàries els socialistes han votat recentment a favor d’una llei que reconeix obertament «l’autodeterminació de la identitat i l’expressió de gènere», una cosa garantida també per 12 autonomies, entre les quals Catalunya, a l’hora d’emetre documents com la targeta sanitària. I també són diversos els països que han fet passos en aquesta direcció. Si bé l’esborrany legal preveu que el procediment no sigui immediat, sinó que transcorri un «termini màxim de tres mesos» des que l’interessat fa «la sol·licitud de rectificació inicial [de la menció registral de sexe]» i el Registre Civil cita la persona que «torni a comparèixer i ratifiqui la seva sol·licitud, assegurant la persistència de la seva decisió». I després es dictarà resolució en el següent mes. Els principals col·lectius trans van acceptar aquest tràmit dilatat el 7 de juny, després de reunir-se amb Vicepresidència i Justícia, amb l’objectiu d’aconseguir un consens dels dos departaments amb Igualtat, que fa uns mesos va elaborar un primer esborrany en què no es contemplava la doble compareixença. Si bé l’equip de Montero va presentar recentment a Justícia un text que sí que la incloïa, per evitar que «els mitjans de prova i testimonials» que reclamava Calvo. Els menors Les organitzacions trans van demanar, a més, que els menors d’entre 12 i 16 anys puguin canviar de sexe acompanyats de la família, però finalment l’avantprojecte preveu que tota persona «de nacionalitat espanyola i més gran de 16 anys pugui sol·licitar per si mateixa la rectificació de la menció registral» i que les persones d’entre 16 i 14 anys la presentin «per si mateixes, assistides en el procediment pels seus representants legals». És a dir, el canvi de sexe es podrà sol·licitar, si el text no es modifica, al Registre Civil a partir dels 14 anys i els menors d’aquesta edat (des dels 12 anys), podran canviar de nom i demanar el canvi de sexe però davant el jutjat de primera instància. «En el supòsit de desacord entre els progenitors, entre ells o amb la persona menor d’edat, es procedirà al nomenament d’un defensor judicial», afegeix el text, que si aconsegueix veure la llum el 29 de juny o amb posterioritat encara ha de ser revisat pels òrgans consultius, tornar un altre cop a l’Executiu i d’aquí superar la tramitació a les Corts.

El Govern desbloqueja la llei trans i reconeixerà l’autodeterminació de gènere

La intenció de l’Executiu és aprovar la norma en el Consell de Ministres del 29 de juny, abans de la manifestació de l’Orgull Gai

Calvo cedeix davant el col·lectiu i no aconsegueix incloure en el text que s’aportin testimonis i proves per canviar de sexe i nom al DNI

El més llegit