A l’estora de l’entrada del pis de l’home que ahir dilluns es va suïcidar quan anava a ser desnonat hi ha una inscripció. Hi posa ‘home’. Un dia després, la paraula agafa un significat estrany: Segundo Fuentes , un equatorià de 58 anys que en feia més de vint que vivia a Espanya, es va treure la vida perquè estava a punt de quedar-se sense casa. Vivia sol i feia tres anys que era a l’atur. La seva dona residia al seu Equador natal i no tenia ganes de tornar a Barcelona. I quan va començar el procés judicial que va acabar ordenant que tornés el pis al propietari, una parella de veïns de Sants que s’havia mudat a un altre domicili pròxim i que havia denunciat el Segundo perquè no pagava el lloguer, no va dir res. No va acudir a cap grup de recolzament d’activistes antidesnonaments. «Ens sentim frustrats», afirma Lucía Delgado, portaveu de la PAH de Barcelona. De vegades, aquests col·lectius són una cosa més que la protesta que s’oposa als llançaments, funcionen com una teràpia de grup en què diverses persones que viuen el mateix estrès que genera un desnonament imminent comparteixen aquesta càrrega. El Segundo, a l’altre costat de la porta, va demanar a la comitiva judicial «un moment» abans d’obrir la porta. I es va llançar pel celobert.