Alerta mundial pels maltractaments a persones grans

Ni els 29.628 morts en residències per Covid-19 (4.543 dels quals, a Catalunya) ni les repetides denúncies de les vulneracions dels drets de les persones grans durant la pandèmia han produït encara «canvis estructurals rellevants» en el model d’atenció a aquest segment de la població, segons Eduard Martínez d’Amnistia Internacional. Coincidint amb el Dia Mundial de la Presa de Consciència contra l’Abús i el Maltractament en la Vellesa, que se celebra el 15 de juny, l’organització mundial de defensa dels drets humans ha publicat una guia dirigida a les autoritats estatals i autonòmiques amb una proposta d’iniciativa legislativa per millorar la qualitat de vida dels usuaris de centres residencials. També les entitats locals que lluiten contra els maltractaments en la vellesa consideren que la clau per aconseguir «canvis reals» està a passar d’un enfocament assistencial a una mirada basada en els drets humans. En una investigació a residències de Catalunya i Madrid publicada al desembre, Amnistia ja va denunciar la vulneració, durant primera onada de la pandèmia, dels drets a la salut, a la vida, a la vida familiar, a la no-discriminació i a una mort digna de molts usuaris. Més enllà de les mesures de caràcter sanitari i d’exigir més recursos públics, el document difós ahir demana garantir la participació de les mateixes persones en les decisions sobre el seu futur. Així mateix, Amnistia qualifica el treball de la fiscalia d’«insuficient» i exigeix una investigació independent per determinar la responsabilitat dels governs i les gestores dels centres en la vulneració de drets a les residències durant l’emergència per la Covid. L’objectiu és evitar que aquesta situació es repeteixi en el futur. «Com a primer pas hauria de produir-se un debat parlamentari que derivés en una iniciativa legislativa en l’àmbit autonòmic per canviar el model residencial, que ara funciona com un pàrquing o una espècie d’escola bressol», considera Martínez. Aquesta iniciativa s’hauria de fer «amb una perspectiva interseccional, de drets humans i de gènere», ja que el 70% dels usuaris de residències són dones. Tot i que el Departament de Drets Socials s’ha interessat per la publicació d’aquesta guia, cap portaveu es va avenir ahir a comentar el document ni van entrar a valorar la conveniència de celebrar un ple monogràfic o una comissió parlamentària sobre aquesta qüestió. Més personal i més inspectors La petició d’una nova llei que protegeixi els drets dels grans tant en les residències com en tots els àmbits de la vida no és nova. La combativa portaveu de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1, María José Carcelén, adverteix que una llei estatal «obligaria a modificar la Constitució i de res serviria si no augmenten les ràtios de personal ni hi ha prou inspectors». Les reflexions de Carcelén reflecteixen la diferència entre enfocar l’atenció als grans des del punt de vista exclusivament sanitari o social a fer-ho des de la mirada dels drets: «No és possible que obrin l’oci nocturn i es pugui anar a sopar fins a la una de la matinada mentre les residències segueixen en un règim carcerari o, com a Catalunya, només s’hi permeti una visita setmanal. ¡Els drets no canvien en funció de l’edat!». Un dels projectes emblemàtics de la Generalitat és la inversió de fons europeus Next Generation en la transformació del model d’autonomia i atenció a les persones grans. Amb un pressupost de 396,7 milions d’euros, es busca, entre altres coses, enfocar l’atenció a la vellesa al domicili i en unitats de convivència, en lloc de residències massificades. «Em temo que al final aquests fons se’ls emportaran els mateixos de sempre –opina Ingrid Silvestre, directora de la residència de 24 places L’Olivaret de Barcelona–. Diran que estan fent un macrocentre amb unitats de convivència i ja està. Des d’Europa s’aposta per aquest model, però aquí no surt a compte perquè es té una mirada econòmica a curt termini. No es té en compte que, si les persones estan bé de salut, contentes i poden portar a terme el seu projecte de vida, emmalalteixen molt menys i això suposa un estalvi sanitari important». Silvestre, que també ha participat en la III Jornada ‘El bon tracte ens fa grans’ sobre els maltractaments en la vellesa, considera que una futura llei dels avis «ha de fer-se posant la mirada en la mateixa persona, en què voldrà i com voldrà viure quan sigui dependent i no en el que decideixin els altres». Al final, acaba, «tant paternalisme amb la gent gran també és violència perquè estàs anul·lant la seva voluntat».

Alerta mundial pels maltractaments a persones grans

Amnistia Internacional demana lleis urgents per protegir les persones que viuen en residències

Enfocar la vellesa des dels drets és bàsic per aconseguir millores en la qualitat de vida

El més llegit