La família d’Ana Herrera, morta el 2018 després que un conductor ebri s’encastés contra el seu cotxe en una recta, va haver de passar diversos dies al tanatori. El cos formava part de la investigació; l’enterrament havia d’esperar. Cada vegada que la família sortia o tornava a casa seva, passava pel lloc del sinistre. Els rastres continuaven allà tirats, perfectament visibles, només apartats a un costat de la carretera: trossos dels dos vehicles, gases ensangonades, vials de morfina, joguines i llibres amb què l’Ana solia entretenir la seva filla, que llavors tenia dos anys. «Era insuportable», diu Laura Herrera, la germana. Va trucar a la Direcció General de Trànsit per demanar que ho netegessin, però passava el temps i tot seguia allà. Al final, una setmana després del xoc, Herrera va decidir anar ella mateixa, amb uns sacs. Va treure el que va poder.
L’alcohol al volant
Tres històries: ¿Per què les víctimes de trànsit són víctimes de segona?
Familiars de persones mortes en accidents viaris denuncien la falta de recolzament legal i psicològic que reben per part de les institucions
«Les víctimes de trànsit són les grans oblidades», afirma Bartolomé Vargas, fiscal coordinador de Seguretat Viària
Laura Herrera, María José Jiménez y Mónica Castillo, víctimas de tráfico.
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- Els mercats de Barcelona treuen a subhasta les parades tancades