La família d’Ana Herrera, morta el 2018 després que un conductor ebri s’encastés contra el seu cotxe en una recta, va haver de passar diversos dies al tanatori. El cos formava part de la investigació; l’enterrament havia d’esperar. Cada vegada que la família sortia o tornava a casa seva, passava pel lloc del sinistre. Els rastres continuaven allà tirats, perfectament visibles, només apartats a un costat de la carretera: trossos dels dos vehicles, gases ensangonades, vials de morfina, joguines i llibres amb què l’Ana solia entretenir la seva filla, que llavors tenia dos anys. «Era insuportable», diu Laura Herrera, la germana. Va trucar a la Direcció General de Trànsit per demanar que ho netegessin, però passava el temps i tot seguia allà. Al final, una setmana després del xoc, Herrera va decidir anar ella mateixa, amb uns sacs. Va treure el que va poder.
L’alcohol al volant
Tres històries: ¿Per què les víctimes de trànsit són víctimes de segona?
Familiars de persones mortes en accidents viaris denuncien la falta de recolzament legal i psicològic que reben per part de les institucions
«Les víctimes de trànsit són les grans oblidades», afirma Bartolomé Vargas, fiscal coordinador de Seguretat Viària

Laura Herrera, María José Jiménez y Mónica Castillo, víctimas de tráfico.
Temes:
El més llegit
- Retirat un altre fuet tallat per salmonel·la: ja són tres marques afectades per aquesta raó
- Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris
- Tres consells fonamentals per firmar un contracte de lloguer i no emportar-te sorpreses
- La família de Guillem Agulló acusa el Govern d'Illa de "silenciar" el premi en la seva memòria
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»