La família d’Ana Herrera, morta el 2018 després que un conductor ebri s’encastés contra el seu cotxe en una recta, va haver de passar diversos dies al tanatori. El cos formava part de la investigació; l’enterrament havia d’esperar. Cada vegada que la família sortia o tornava a casa seva, passava pel lloc del sinistre. Els rastres continuaven allà tirats, perfectament visibles, només apartats a un costat de la carretera: trossos dels dos vehicles, gases ensangonades, vials de morfina, joguines i llibres amb què l’Ana solia entretenir la seva filla, que llavors tenia dos anys. «Era insuportable», diu Laura Herrera, la germana. Va trucar a la Direcció General de Trànsit per demanar que ho netegessin, però passava el temps i tot seguia allà. Al final, una setmana després del xoc, Herrera va decidir anar ella mateixa, amb uns sacs. Va treure el que va poder.