Per començar aquesta crònica, una pregunta. ¿Què hauria passat en aquest país, Espanya, si el mes de maig del 2021 l’«isme» que estigués darrere de set assassinats fos un de diferent que protagonitzen mascles que cosifiquen la dona fins a creure’s amos de les seves vides i de les seves morts? Les estadístiques de les últimes setmanes són una xafogor per a qualsevol Estat, per a qualsevol societat que pretengui protegir els seus vulnerables. Especialment ho són per als que tenen la responsabilitat de detectar les amenaces; de legislar perquè hi hagi més eines i recursos per ajudar les víctimes i per als que tenen a la seva mà fer justícia als tribunals. En aquest context el Govern ha demanat la convocatòria urgent del pacte contra la violència de gènere i es parla ja d’un «pla de modernització». Tot això mentre la ultradreta alimenta amb la seva desraó la voracitat dels negacionistes, aquells que prefereixen intentar tapar amb un dit la violència masclista i el masclisme en general abans d’enfrontar-se a una realitat que els tregui de la zona de confort i avantatgisme en què viuen instal·lats.