És un miracle que una ciutat del volum de Barcelona tingui a quatre passes una zona de cultius tan extensa com és el parc agrari del Baix Llobregat, un pulmó flanquejat per cotxes, trens, avions i un riu en què encara treballen, de sol a a sol, prop de 30 camperols, més de mig centenar si es compta els jubilats que mantenen una petita porció de terra. A la lluita agrícola se li uneix la vinculada a la biodiversitat, a la protecció d’espais naturals que són dels pocs més o menys verges que queden a la desembocadura d’un riu, que el 2004 ja va experimentar, de la mà de l’home, una transformació en la seva desembocadura, col·locant el final del cabal un parell de quilòmetres més al sud. Per evitar inundacions, es va dir, però també per poder ampliar el port, ja que allà hi ha instal·lat, a tall de concessió, una de les zones de càrrega de contenidors més hercúlia de tota la infraestructura marítima. El debat se centra ara en l’aeroport i la hipotètica ampliació de la tercera pista que permeti ascendir a la lliga mundial d’aeròdroms amb l’ocupació dels dominis de La Ricarda. Un ‘hub’ internacional, l’hi diuen Els ecologistes, els pagesos, els científics i l’Ajuntament del Prat ho tenen molt clar: ni parlar-ne. Els gals d’Uderzo van poder amb els romans. Veurem com els va a ells.