Els campaments d’estiu s’enlairen després de l’hecatombe del 2020

Arriba el juny. I amb ell, tot el puzle de la conciliació. Falta poc perquè les escoles tanquin i pares i mares ja fa moltes setmanes que pensen com organitzar la feina i les vacances amb les dels seus fills i filles. En aquest tetris infernal, els campaments d’estiu són una opció prioritària. Aquest any sí. Després de l’hecatombe del 2020, les activitats estivals d’oci infantil alcen el vol a tot Espanya. El protocol Covid ja està incorporat en el seu ADN: grups reduïts, presa de temperatura, activitats a l’aire lliure, mascareta als espais interiors, ventilació permanent, higiene de mans i desinfecció constant. És la mateixa parafernàlia pandèmica de l’any passat. No obstant, en aquella ocasió va dominar el recel i, bàsicament, la por. Les escoles estaven tancades físicament des del març i moltes famílies només se sentien segures entre les parets de casa seva. El 2020, la facturació del sector va caure aproximadament un 80% (de 43 milions d’euros el 2019 a 9 milions el 2020) i els llocs de treball es van reduir en un 70%. L’asfíxia econòmica va portar a tancar tres de cada deu empreses, segons les demolidores dades de l’Associació Nacional d’Empreses d’Activitats i Campaments (ANEACAMP). Després d’un curs íntegrament presencial en què s’ha demostrat que les escoles són un espai segur contra el coronavirus, aquest any les mares i els pares han guanyat confiança i tornen a apostar pels campaments estiuencs per poder conciliar la vida laboral amb la familiar i les llargues vacances escolars. En funció de l’edat, hi ha dues opcions bàsiques. Per als nens de 8 a 17 anys, el més demandat són les acampades amb pernocta. De cara als nens més petits (entre 4 i 6 anys) predominen els campaments urbans i diürns, molts dels quals s’organitzen a la mateixa escola. L’any passat, els centres educatius amb prou feines els van poder celebrar per la desconfiança de les famílies i la consegüent falta d’aforament. Una altra possibilitat que guanya força, sobretot entre els pares i les mares que teletreballen, és la de contractar una empresa que munta un campament a la mateixa urbanització on resideix la família. L’aforament mínim és de sis nens a partir dels 3 anys, i les activitats es fan al recinte de la comunitat de veïns, piscina i jardins inclosos. Solen ser gimcanes, carreres de sacs, recerca de tresors... el preu és més reduït (no inclou dinar) i l’horari, també (unes quatre hores). Les empreses solen donar l’opció que el monitor parli en anglès als nens. «El 75% de les places de la primera quinzena de juliol ja estan ocupades» Covadonga Berjón, portaveu ANEACAMP En el cas dels campaments amb pernocta, el 75% de les places a la primera quinzena de juliol ja estan ocupades, explica Covadonga Berjón, portaveu d’ANEACAMP. Els més demandats són els que inclouen activitats de natura, ja sigui a la muntanya o a la platja. «Està clar que pares i mares han acabat farts del confinament domiciliari que vam viure al març», afirma la portaveu, que destaca que les famílies aposten per contractar el campament a la comunitat autònoma on resideixen. «Encara no s’atreveixen que els seus fills viatgin uns quants quilòmetres per anar a un altre territori», diu després de posar èmfasi que aquest any hi ha una evident demanda perquè les acampades també se celebrin a l’agost. La factura, això sí, ha pujat lleugerament per a les famílies atesa la implementació de mesures sanitàries, reforçament de personal i reducció de l’aforament. El protocol Covid inclou límits en l’aforament. Depenent de cada autonomia, aquest pot ser entre el 50% i el 75% de l’habitual. Igual que passa a les escoles, quan un menor presenti símptomes compatibles amb la malaltia, serà aïllat dels seus companys i traslladat al centre de salut, on els metges decidiran el protocol. Les normes d’aquest estiu inclouen la firma d’una declaració responsable en què pares i mares confirmaran que han complert totes les mesures de seguretat i que, entre altres coses, han evitat una excessiva vida social els dies previs a l’acampada. Malgrat l’evident remuntada econòmica, ANEACAMP ara mateix té un cavall de batalla: lluitar en el Ministeri de Sanitat perquè els monitors de campaments siguin vacunats, igual que s’ha fet amb els docents durant el curs escolar. «Fan una feina essencial, el mateix que professors i professores. El ministeri ens diu que ho està estudiant. Però de moment, no tenim cap notícia», afirma la portaveu. Se’ls vacuni o no, les famílies tenen confiança en els campaments, a diferència del que va passar l’estiu passat. El fet que les escoles hagin aprovat amb nota aquest curs (el nombre d’aules confinades no ha superat en cap moment el 2%) convida a l’entusiasme. Pares i mares saben que si no envien els seus fills a campaments, ja siguin urbans o a la natura, hi ha moltes probabilitat que es passin la meitat de l’estiu enganxats a una pantalla.

Els campaments d’estiu s’enlairen després de l’hecatombe del 2020

Després d’un curs en què s’ha demostrat que les escoles són segures, pares i mares reprenen la confiança i tornen a contractar activitats d’oci estival per als seus fills

El més llegit