La transformació de París, exemplar però imperfecta

Al capdavant de l’alcaldia de París des del 2014, Anne Hidalgo és la principal responsable de la transformació de la capital francesa. El tancament de les dàrsenes del riu Sena al trànsit automobilístic, la multiplicació dels carrils bici, la conversió en zona de vianants del cèntric carrer Rivoli, la ‘privatització’, un diumenge al mes, dels barris més simbòlics de la ciutat, inclosos els Camps Elisis, per a ús i gaudi dels vianants, són només algunes de les seves nombroses iniciatives. Però, l’exemplar metamorfosi de la ciutat de la llum, destinada a reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida dels seus habitants, no està exempta de polèmica. «Per als qui no tenim més remei que utilitzar el cotxe per anar a treballar, la ciutat s’ha convertit en un mal de cap [...] El tancament del carrer Rivoli o de les dàrsenes del Sena es tradueix en forts embussos en altres punts de la ciutat, el trànsit no ha desaparegut, només s’ha desplaçat i, al meu parer, ha empitjorat», comenta exasperat l’Aurele, parisenc de naixement i nostàlgic del París sense Anne Hidalgo. Segons les xifres de l’Observatori dels Desplaçaments, al càrrec del Ministeri de Transició Ecològica i Solidària, entre 2002 i 2019, el trànsit mitjà d’automòbils es va reduir un 42,7% en uns 196 quilòmetres de carreteres parisenques equipades amb sensors. Des del 2014, quan Anne Hidalgo va arribar a l’alcaldia, el trànsit ha disminuït un 19%, un resultat gens menyspreable. Resultats a llarg termini Resultats a llarg termini«Quan es redueix la capacitat de la xarxa de carreteres, s’observa que entre un 10% i un 20% del trànsit desapareix, fins i tot si es té en compte la seva transferència a altres rutes i la transferència modal, és a dir, l’elecció d’altres maneres de desplaçament. El fenomen tendeix a augmentar amb el temps», explicava Frédéric Héran, professor d’economia a la Universitat de Lilla, al diari ‘Le Figaro’, quan el consistori parisenc va anunciar la conversió en zona de vianants de les vores del Sena. Una qüestió essencial tenint en compte que la disminució del trànsit a París és més gran que la disminució de la contaminació atmosfèrica. La raó d’aquest desequilibri és senzilla: els embussos han augmentat i una part del trànsit s’ha traslladat als suburbis penalitzant així la perifèria. Per observar els veritables beneficis d’aquesta política «lliure de fums», es necessita un important període d’adaptació i un canvi de costums, el cim del qual seria l’abandonament dels vehicles privats en benefici del transport públic i altres alternatives més respectuoses amb el medi ambient. Contaminació acústica Contaminació acústicaL’augment de la contaminació sonora també apareix com una de les principals crítiques a la transformació de la capital. El 2017, després de la contestada clausura de les dàrsenes del Sena, un estudi de l’organització Bruitparif de la regió d’Illa de França va mostrar un important augment del soroll en les vies afectades per «els desplaçaments del trànsit i l’augment de la congestió» vinculats a la mesura: la contaminació acústica va augmentar entre + 1,5 a + 4 decibels. L’increment del soroll de fons es va veure afectat per «la recrudescència dels pics de soroll intempestius [sirenes de vehicles d’emergència, botzines, vehicles motoritzats de dues rodes excessivament sorollosos]», assenyalava l’informe. Els beneficis acústics es limitarien, segons Bruitparif, a l’entorn de la vora dreta del riu Sena, al servei dels vianants, on el soroll es va reduir entre 8 i 10 decibels, cosa que suposa una disminució del 50% de la percepció de la contaminació sonora. Conscient d’aquest desequilibri, la Ville de París ha posat en marxa diverses iniciatives destinades a disminuir aquest tipus de pol·lució: reduir el límit de velocitat de la circumval·lació a 70 km/h, augmentar els carrils limitats a 30 km/h i continuar reduint el trànsit –al voltant del 2% anual– als carrers de la capital. Carrils bici, ¿segurs? Carrils bici, ¿segurs?Per reduir el trànsit, l’alcaldia parisenca aposta per les bicicletes que, en els últims anys, s’han multiplicat igual com els carrils dedicats als ciclistes. El mes de juliol passat, el consistori va decidir perennitzar els 50 quilòmetres de carril bici creats per evitar les aglomeracions en els transports públics en plena pandèmia de coronavirus. L’aposta és clara: proposar una alternativa real i accessible al transport públic tradicional i incitar els parisencs a abandonar definitivament els cotxes i motocicletes. El 2020, els desplaçaments en bici es van disparar gairebé un 70%, però els accidents també van ser més nombrosos, amb un augment del 30%. Per resoldre aquesta situació, els usuaris exigeixen més controls als semàfors en vermell, una millor senyalització, reforçar la separació de les vies o una ampliació dels carrils, massa estrets a certes zones de la capital. Com diu el refrany, «Roma no es va construir en dos dies», i la metamorfosi de l’urbs parisenca encara té nombrosos aspectes per millorar per comptar amb el beneplàcit de tots els seus residents.

El més llegit