Programa pilot penitenciari: Ni un dia entre reixes

Té 37 anys i un fill de tres anys i mig, del qual té la custòdia. Havia sigut víctima de violència masclista i la seva exparella únicament pot veure el menor en un punt de trobada. El 2016, la dona va cometre un delicte de tràfic de drogues i el 2018 es va dictar sentència. Els jutges la van obligar un temps després a ingressar a la presó. Havia refet la seva vida i tenia al seu càrrec càrrec el petit. El món se li va ensorrar. Al final no va entrar a la presó. És una de les persones que s’han acollit a un programa pilot posat en marxa per la Conselleria de Justícia a Barcelona i a Lleida i que permet als condemnats que reuneixin una sèrie de requisits no trepitjar ni un dia la presó i acudir només a dormir a un centre obert. Així, no interrompen la seva vida, les seves relacions i la seva feina per un delicte comès anys enrere. La lentitud de la justícia provoca en ocasions aquestes situacions. El pensador romà Sèneca ja va pronunciar una frase premonitòria: «Res s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana». Amb el pas dels anys, aquestes paraules es van transformar en una altra dita més directa: «La justícia lenta no és justícia». La justícia penal és on aquesta falta d’agilitat pot trencar vides per errors del passat. Està en joc la privació de llibertat d’un ciutadà. Això és el que podia haver passat a aquest home de 50 anys i amb tres fills, un amb dependència severa, que va cometre un delicte el 2016 i va ser condemnat el 2019. Ell és qui sustenta la família (la parella té una feina precària a hores i s’ha de cuidar dels nens) i els jutges en van ordenar l’entrada a la presó. El programa pilot el va salvar d’aquest destí. L’objectiu de la Generalitat és potenciar el règim penitenciari obert (tercer grau) o de semillibertat, assegura el secretari de Mesures Penals de la Generalitat, Amand Calderó. El nivell de reincidència entre els penats que es beneficien d’aquest sistema és menor (del 30% general, baixa al 20%). Al si d’aquesta política va néixer el programa CIMO (Classificació Inicial en Medi Obert), que va començar a funcionar fa cinc mesos a Barcelona i Lleida, però que es pretén estendre’l després de l’estiu per Catalunya. Per ara, s’han acollit 23 condemnats (20 homes i tres dones) i n’hi ha sis més de pendents. La intenció és que es beneficiïn d’aquest sistema 300 persones a l’any, segons l’alt càrrec del Govern català. «El tercer grau és una manera de complir la pena», recorden fonts penitenciàries. Per poder entrar en aquest projecte, el penat ha d’acudir voluntàriament, ha de ser el primer ingrés a la presó, la seva condemna no pot ser superior a cinc anys, en els dos últims anys no ha d’haver delinquit i la seva vida familiar i laboral ha de ser estable. Si els jutges li han imposat una responsabilitat civil (indemnització), ha d’estar saldada o haver-hi un acord per pagar-la. La Generalitat ha exclòs els delictes de violència sexual i de gènere, així com els comesos contra l’Administració pública o els econòmics que afectin moltes persones. Saltar-se fins a dos mesos d’espera El reu que compleixi aquests requisits no té perquè trepitjar la presó i esperar entre reixes fins a dos mesos per ser classificat en un dels graus penitenciaris que existeixen. Pot dirigir-se als Serveis Socials d’Execució Penal per comunicar que vol acollir-se al programa CIMO (d’aquí la importància que els advocats sàpiguen de la seva existència). En aquestes dependències l’entrevista un psicòleg, un jurista i un treballador social, que fan el primer estudi. Si tot quadra, se’l remet a un centre obert (en l’actualitat a Barcelona i Lleida), on, d’entrada, només té l’obligació de pernoctar. Aquesta situació pot flexibilitzar-se encara més. «La classificació inicial i immediata permet la no interrupció de la vida familiar i laboral», afirma Calderó. Si el penat torna a cometre un delicte, es revoca aquesta decisió, incideix. Aquest programa s’està aplicant en casos de robatori, delictes de trànsit, droga i alguns d’econòmics, segons fonts penitenciàries. El projecte ha sigut presentat per la Generalitat en l’àmbit judicial, a la fiscalia i en els col·legis d’advocats. «És molt important guanyar la seva confiança i explicar-ho i, sobretot, que els lletrats el coneguin, ja que són una peça important», explica el secretari de Mesures Penal. Ells poden orientar el seu defensat. «La presó ha de ser l’última resposta del sistema penal», recalca Calderó, que aposta per altres mesures, com la mediació o les penes alternatives (treballs en benefici de la comunitat, assistència a cursos). «En el règim obert pots treballar millor la reinserció social», remata.

Programa pilot penitenciari: Ni un dia entre reixes

La Generalitat activa un projecte perquè condemnats que han refet les seves vides ingressin en centres oberts, sense trepitjar la presó

El més llegit