Uns tribunals autonòmics creuen que fixar un toc de queda per lluitar contra la pandèmia és una restricció d’un dret fonamental proporcional a la finalitat que es persegueix i d’altres estimen que cal aplicar instruments menys lesius per al conjunt de la ciutadania. Els jutges discrepen, i els Governs autonòmics miren al Suprem.

A les seves mans estarà decidir quines mesures restrictives de drets poden adoptar les comunitats una vegada conclòs l’estat d’alarma, ja que les Canàries ha decidit recórrer a l’alt tribunal al veure tombades les seves iniciatives.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, opina que els Governs autonòmics no poden acordar mesures com un toc de queda sense estat d’alarma i ha recordat que, si ho consideren necessari, sempre poden demanar a l’Executiu central que decreti aquest estat al seu territori.

En qualsevol cas, segons el seu parer, no són necessàries reformes legals: les comunitats tenen un «arsenal normatiu» per lluitar contra la pandèmia sense arribar al punt de restringir la mobilitat nocturna, com fixar horaris per a bars, restaurants o comerços; i ja hi ha ordenances municipals que prohibeixen els botellons que s’han vist aquest cap de setmana a moltes ciutats.

«Si hi ha tots aquests problemes d’interpretació de l’abast dels límits de les normes, de si fa falta o no l’estat d’alarma, és perquè no hi ha una suficient certesa, no hi ha prou claredat en el dret que avui tenim vigent», ha manifestat per la seva banda en una entrevista a ‘El País’ el fiscal cap del contenciós-administratiu del Suprem, Pedro Crespo.

és perquè no hi ha una suficient certesa, no hi ha prou claredat en el dretPedro Crespo.Els jutges que diuen no al toc de queda

El Govern Basc va consultar al Tribunal Superior de Justícia de la seva comunitat abans fins i tot de publicar el seu decret i els magistrats van rebutjar tant el toc de queda com els tancaments perimetrals previstos.

Per a aquest tribunal, la Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública de 1986, que permet a les autoritats sanitàries prendre les mesures «necessàries» en cas de risc per a la salut, és «un calaix de sastre mancat de precisió», ja que no assenyala cap limitació per a les mesures ni garanties a respectar, «cosa que és contrària a doctrina del Tribunal Constitucional».

«El nostre actual ordenament jurídic no permet que les Comunitats Autònomes puguin acordar, fora de l’estat d’alarma, mesures restrictives de drets fonamentals amb caràcter general no individualitzat», conclou.

El Tribunal Superior de Justícia de les Canàries també va rebutjar el toc de queda que volia fixar el govern autonòmic. És, va afirmar en una interlocutòria, «un veritable confinament per la sola raó de l’horari».

«No hem apreciat cap motiu en virtut del qual pugui raonablement defensar-se que les conductes de risc resultin encara més perilloses si s’executen en horari nocturn o les innòcues deixin de ser-ho perquè el dia doni pas a la nit», remarquen els magistrats.

Al seu entendre, hi ha instruments d’intervenció «menys lesius» i «no resulta proporcionat sotmetre a la generalitat de la població a una privació periòdica de la seva llibertat deambulatòria per la mera raó de l’hora, ni tan sols establint» un catàleg d’excepcions.

Tampoc ha acceptat aquest tribunal les restriccions a les entrades i sortides de les illes segons el nivell d’alerta: resulta discriminatori fixar restriccions als viatges des de de l’exterior i rebaixar-les en els viatges entre illes o permetre l’entrada a una persona amb reserva hotelera, però no si s’allotjarà a casa d’un amic.

Jutges que veuen justificades i proporcionades les restriccions

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears, no obstant, sí que va avalar el toc de queda i altres mesures restrictives acordades pel govern autonòmic a l’entendre que la Constitució i la Llei de 1986 habiliten les comunitats a prendre mesures que retallen drets fonamentals.

L’estat d’alarma, explica aquest Tribunal, va desplaçar el dret ordinari, però no el va derogar i, en vista dels informes epidemiològics, les mesures són «adequadament justificades i degudament proporcionades».

Dues magistrades han discrepat de la interlocutòria al considerar que la llei de 1986 «no constitueix un curs legal complet ni adequat» perquè les autoritats sanitàries autonòmiques prenguin mesures per aturar una pandèmia.

«Resulta constitucionalment inacceptable que formalment s’adoptin mesures sanitàries, quan en realitat encobreixen una situació d’excepció, restringint els drets i llibertats fonamentals al marge dels instruments i garanties que la Constitució recull», sostenen aquestes magistrades, que creuen que hi ha mesures menys dràstiques que el toc de queda, com els confinaments perimetrals de zones amb alta pressió hospitalària.

Com el de les Balears, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va autoritzar les restriccions de drets dissenyades per la Generalitat, inclòs un toc de queda de 00.00 hores a 6.00.

Aquest tribunal no té «grans dubtes» sobre la competència autonòmica per adoptar les mesures i considera que la llei sanitària de 1986 dona prou cobertura per adoptar mesures que, remarca, limiten drets i llibertats fonamentals, però no els suspenen.

No obstant, estima que el desitjable «hauria sigut –i continua sent– una producció normativa idònia i ‘ad hoc’ que resolgui els problemes interpretatius amb què ens trobem i eviti la conseqüent contradicció de criteris».

Recorda que altres països, com França o Alemanya, han aprovat o reformat lleis per dotar de «la necessària certesa i seguretat les autoritats sanitàries» i afirma que, tot i que la intervenció del Suprem pugui pal·liar aquesta situació, «sembla que una millor i més completa solució hauria sigut una altra»

Al seu judici, limitar la mida de les reunions o fixar un toc de queda, que impedeix «l’oci nocturn no reglat», són mesures «idònies» perquè poden minimitzar els focus de contagi; i són també «equilibrades», ja que un toc de queda de sis hores «minimitza la seva afectació a l’activitat econòmica».

«En definitiva, les mesures que s’han mostrat més eficaces són les de distanciament social i restricció de la mobilitat (...) Mesures més laxes que les que aquí es tracten no han funcionat correctament», conclouen els magistrats.