El final de l’alarma desencadena la por de l’èxode madrileny

L’‘antimadrilenyisme’ mai ha cotitzat tan alt com en aquests temps pandèmics. A les acusacions de dúmping fiscal, conservadorisme intrínsec, turisme arrogant i nacionalisme espanyol agressiu s’hi sumen les enormes diferències en la seva manera de relacionar-se amb el coronavirus, sobretot per part dels dirigents polítics, entre la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso i altres autonomies. La ‘medrilenyofòbia’ es va deixar sentir amb força a principis de l’estiu passat, després del confinament, quan es va iniciar l’anomenada nova normalitat, però ara, ja sense estat d’alarma, a escassos dies del primer cap de setmana en què els madrilenys (i tots els altres) es podran desplaçar per Espanya, hi ha certa por. Sobretot, al País Valencià, el territori amb les xifres més baixes d’incidència de tot l’Estat: 51. A l’altre extrem, només per darrere d’Euskadi, se situa Madrid: 319. Diumenge passat, arran de les imatges de milers de joves a diverses zones de la capital (també a Barcelona) celebrant el final del toc de queda amb ‘macrobotellons’, i en algun cas intentant resistir el desallotjament policial amb el crit d’«¡Ayuso, Ayuso!», el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va recordar l’evident. «Qualsevol persona que vingui ha de complir les normes i actuar amb la màxima responsabilitat i prudència», va dir. Puig va tornar a insistir aquest dilluns, incloent en el seu missatge un encàrrec a Ayuso i la seva «llibertat» per «viure a la madrilenya», una cosa que segons la dirigent del PP implica moltes coses. Passar-s’ho «bé». Començar «de zero». No trobar-te «mai més» amb les teves antigues parelles. Consumir a l’interior de bars i restaurants, independentment del nivell de contagis. «Nosaltres hem fet un esforç que ha tingut resultats. En altres territoris s’ha fet una política llibertària. Som una comunitat oberta i hospitalària. No es tracta d’injuriar el turisme. Només els demanem que apliquin la prudència i compleixin les normes. És l’únic que els demanem», va explicar el president. Al País Valencià, destinació favorita per als turistes madrilenys, el toc de queda, avalat divendres passat pel Tribunal Superior de Justícia de l’autonomia, es manté entre les 00.00 i les 6.00 hores. Les reunions han de ser de 10 persones com a màxim. La restauració, tancada durant diversos mesos, ha tornat a obrir. A Madrid no hi ha toc de queda. Tampoc límits a les reunions socials. Bars i restaurants, després de l’obligat tancament en el primer estat d’alarma, han estat sempre oberts, una mesura sobre la qual Ayuso va basar la seva exitosa campanya de les eleccions del 4 de maig. Una situació molt dispar L’antimadrilenyisme va començar a exhibir-se sense embuts el juny passat. Sobretot, a Twitter, on ‘hashtag’ com #MadrileñosGoHome (Madrilenys, torneu a casa) i #HartosdeMadrid es van convertir en tendència. Tant, que Fernando Simón, director del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), va demanar llavors: «No s’ha de tenir aquesta madrilenyofòbia. La situació epidemiològica de Madrid és molt similar a la de qualsevol altra part d’Espanya». La diferència amb la situació actual, més enllà de les vacunes, és que aquesta vegada la situació epidemiològica no és «gaire similar». La incidència al País Valencià és de 51; a Madrid, de 319. La disparitat és encara més gran amb Euskadi, la incidència de la qual se situa en 454. Hi ha milers de jubilats bascos a Benidorm, per exemple. Però Madrid és diferent. Segons Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València (UV), hi ha «dos factors rellevants» que expliquen l’auge del cansament amb la capital. «D’una banda, cada vegada hi ha més gent conscient de l’efecte succionador que té Madrid sobre la resta de l’Estat. De l’altra, amb l’inici de la pandèmia, es va generalitzar el malestar per la manera de dissenyar les normes, sempre pensant en Madrid. Hi va haver confinaments en pobles de 37 habitants i una cabra quan no eren necessaris, però com que a Madrid estaven confinats s’havia de confinar tothom», assenyala. Des de Xàbia, una localitat de poc més de 25.000 habitants a la costa alacantina, a la qual acudeixen cada any centenars de madrilenys, la majoria de classe alta, el politòleg Franscesc Miralles coincideix: «Hi ha cansament i hi ha por». Miralles recorda com el malestar al seu poble es va estendre l’any passat, durant el primer confinament, quan molts habitants de la capital la van abandonar per quedar-se als seus xalets al costat del mar. «Allò va ser la gota que va fer vessar el vas –explica–. I ara, després de complir les restriccions mentre escoltava Ayuso carregar contra elles, la gent es pregunta: ‘¿m’he sacrificat tant perquè després vinguin els madrilenys i pugin els contagis?’».

El final de l’alarma desencadena la por de l’èxode madrileny

El País Valencià, amb la incidència més baixa d’Espanya, tem que els contagis tornin a pujar aquest cap de setmana, el primer en el qual es permeten desplaçaments entre autonomies

El cansament amb la capital s’ha disparat al caliu de les mesures per frenar el coronavirus

El més llegit