«Abstenir-s’hi gent trista»: l’última voluntat d’un gallec a la seva esquela

Tot i que la seva funció és la més trista, la d’anunciar morts, cada vegada són més les esqueles que acullen missatges amb picades d’ullet a la vida: brindis pels finats, peculiars missatges de carinyo, agraïments d’allò més variats... i un gran sentit de l’humor. En aquesta línia, FAR publica avui la necrològica d’un veí de Redondela, «O Caranguexo», amb una petició tan peculiar com vitalista: «Que se asteña a xente triste». Manuel Rodríguez Vilaboa, mort als 66 anys, no vol que el seu comiat sigui un bany de llàgrimes sinó «l’última festa» en el seu honor. Aquesta tindrà lloc aquest divendres a les 18 hores a l’església de San Román de Saxamonde. No li va faltar sentit de l’humor a l’hora d’abordar el seu adeu: «Vou indo diante e espérovos para tomar unhas copiñas e facer unhas festas». La seva família, en sintonia amb les últimes voluntats d’«O Caranguexo», demana un «somriure per la seva ànima». Les esqueles es van desprenent a poc a poc de la solemnitat del dol per fer alguna picada d’ullet als que se n’han anat. Així, en els últims mesos, ‘Faro de Vigo’ ha publicat comiats que ja formen part de la memòria col·lectiva dels seus lectors. Aquestes són algunes de les millors: Molt agraït a Messi. L’esquela de Juan José Mariño Padín es va fer viral per l’epitafi en lloa al jugador culer: «Moi agradecido a Leo Messi por facelo disfrutar durante os seus derradeiros anos de vida», va plasmar la família del mort en la seva necrològica. Preguen una borratxera per la seva ànima. Res d’oracions. Els familiars i pròxims a Alfonso Senra Vázquez, mort als 60 anys, demanaven que es begués (i molt) en el seu honor. A més, feien broma, hi havia barra lliure: «Xa pasará él a pagala», deia l’esquela. Un particular manera d’estimar. «Se nunca te mandou a tomar polo cu é que non te quería», deia l’esquela d’un veí de Beade, Miguel Ángel Rodríguez Torres. Els seus éssers estimats van reflectir en el seu comiat el tarannà de què el mort va fer gala durant la seva vida. Es va emportar la recepta de l’amanida de marisc. L’esquela de Teresa Lago, de Vigo, però establerta a Múrcia, va arrasar a les xarxes socials. Aquesta recepta connectava la joiera –de 67 anys– amb la seva ciutat natal, on el seu avi havia regentat el bar Estación, al costat de l’antiga terminal ferroviària d’Urzáiz.

El més llegit