«Durant el nostre viatge a Noruega, a la primera granja que vam visitar, vaig obrir la porta i vaig veure la Gunda». Parla el cineasta Victor Kossakovski de la inflada truja que protagonitza el seu últim documental, finançat, per raons que després s’explicaran, per Joaquin Phoenix. «Ja està, aquesta és la nostra Meryl Streep», va dir el director a la seva productora. ‘Gunda’, perquè aquella truja fins i tot va acabar donant nom a la pel·lícula, arriba a la gran pantalla aquest divendres i a final de mes s’estrenarà a Filmin. En una indústria, la del cine, que d’un temps ençà s’obceca a vestir les seves estrelles amb ridículs i ajustats vestits de superheroi, ‘Gunda’ és una autèntica anomalia, una hora i mitja d’imatges sense veu i amb un blanc i negre tan emocionalment profund com el ‘La llista de Schindler’. El documental es promociona com una cosa capaç d’amargar-li a qualsevol el sabor d’un bon pernil. ¿Per què?