‘Fact-Checking’ a les promeses als temporers de Lleida

S’acosta l’estiu i la campanya de la fruita a Lleida. Cada any, les entitats socials adverteixen de la fragilitat de la situació humanitària dels treballadors del camp i les autoritats es comprometen a solucionar una situació que es repeteix des de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea el 1986. Aquest 2021, a poques setmanes del començament de la collita, diverses organitzacions ja estan donant empara a treballadors que no saben on dormir, una imatge que s’ha repetit al llarg de més de tres dècades, segons una retrospectiva de TV-3. L’allotjament és el principal problema que les administracions han mirat de solucionar amb promeses i mesures que han passat de caravanes mòbils, albergs, campaments de l’exèrcit i, l’any passat, l’habilitació d’un pavelló. El conveni col·lectiu del camp obliga els empresaris a donar allotjament als treballadors, però ni l’ajuntament, ni la diputació ni la Delegació del Govern a Lleida poden dir quantes persones arriben a fer temporada sense permís de treball. La Paeria calcula que en total són uns 40.000 treballadors durant la temporada de l’abril al setembre. Un miler va passar pel pavelló d’acollida que va instal·lar el municipi, dels quals un 45% estaven en situació irregular. El 2019, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va prometre mesures per millorar la seva estada. L’any següent, malgrat que es va triplicar la inversió per als ajuntaments del Segrià, la Noguera i el Pla d’Urgell per finançar aquestes instal·lacions, les imatges de treballadors dormint al carrer es van tornar a repetir i el Síndic de Greuges els va calcular en uns 200, amb l’agreujant de la pandèmia de la Covid-19. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va dir en una entrevista el juliol del 2020 que, de cara a aquest any, volia «organitzar un operatiu amb 150 noves places per ells». De fet, segons una nota de l’ACN, la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de Lleida, Sandra Castro, va dir llavors que la Paeria estava treballant en el pla per a l’estiu del 2021 i plantejava obrir espais permanents d’acollida per tot l’any i no només durant la temporada. És una promesa que ja havia avançat Miquel Pueyo el juliol del 2019. ¿En què ha quedat? Nou equipament per a la campanya de la fruita Les novetats van arribar fa uns dies, quan la Paeria i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat van firmar un protocol de col·laboració per construir un edifici comunitari de múltiples usos que permeti «cobrir les necessitats de la campanya de la fruita», segons va defensar Miquel Pueyo. Es tracta d’un edifici al barri de les Pardinyes i que, en part, ha de servir per acabar amb «les imatges dels últims vint anys de centenars de persones dormint de manera indigna i insalubre al carrer», segons la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall. Tindrà una capacitat per a unes 120 persones (per a la campanya de la fruita a l’estiu o en el marc del Pla Iglú a l’hivern), segons la nota de premsa de la Paeria. Fa uns dies es va publicar la licitació de l’avantprojecte urbanístic, però l’equipament, no obstant, no estarà construït (previsiblement) fins al 2022. El departament de premsa de la Paeria, en conversa amb Verificat, atribueix la demora a la burocràcia i insisteix que s’hi ha estat treballant. A més, després de l’anunci, va aparèixer la Plataforma en Defensa de la Residència Pardinyes, que defensa que el consistori lleidatà havia promès el 2007 construir en aquest mateix terreny una residència i un centre de dia per a la tercera edat. La plataforma també va publicar un manifest i ha convocat cassolades per protestar. El 16 d’abril, la Paeria es va reunir amb representants de la Fundació Privada Pardinyes per informar-los que l’ajuntament contempla fer compatibles els dos projectes. El pavelló de la Fira de Lleida El pavelló de la Fira de LleidaCom que el nou equipament a Pardinyes no és immediat, la Paeria tornarà a habilitar un pavelló de la Fira de Lleida per acollir els temporers, segons ha confirmat el consistori a Verificat. Així ho va fer l’any passat, quan es va engegar un dispositiu d’acollida i un cens de les persones temporeres a l’Horta (com consta en el Pla de Treball). Es van instal·lar unes 150 places i serveis com dutxes, àpats o consigna. Això mateix havia passat, per exemple, el 2018. El 2019 la campanya de la fruita va coincidir amb l’arribada d’un nou equip de govern, que va anunciar dos dies després de la investidura que el refugi provisional per als temporers es traslladaria al pavelló Agnès Gregori de Balàfia. Aquest any, com a novetat, s’instal·laran llits en comptes d’hamaques, les taquilles seran tancades, hi haurà bugaderia i el menjar es farà d’acord amb les tradicions dels països d’origen dels temporers. L’ajuntament assenyala que es tracta d’un recurs habitacional d’emergència temporal i acotat en el temps perquè les persones no hagin de dormir al ras quan arriben a Lleida mentre troben una finca on treballar i dormir. El pavelló de la Fira de Lleida també es va habilitar l’hivern passat en el marc del Pla Iglú, que s’activa davant la baixada de les temperatures nocturnes amb la prioritat de prevenir del fred la població més vulnerable. Un mes i mig als llimbs Un mes i mig als llimbs Malgrat aquests esforços, les organitzacions socials critiquen la poca planificació de l’ajuntament. Fruita amb Justícia Social lamenta que ja hi ha persones dormint al carrer perquè els primers temporers han arribat, el Pla Iglú (d’hivern) ha tancat i els dispositius per als temporers no s’obriran fins a l’1 de juny, cosa que «deixarà durant un mes i mig en total desprotecció aquests treballadors sense allotjament». Per la seva banda, la Fundació Arrels-Sant Ignasi ha alertat que durant els últims dies han atès una quinzena de persones nouvingudes per participar en la campanya de la fruita i que encara no s’ha obert el pavelló de la Fira de Lleida. Les demandes de regularització Les demandes de regularitzacióUna altra mesura aprovada per la Generalitat és el pagament de 50 euros setmanals per subvencionar l’allotjament dels treballadors contractats durant un temps mínim d’una setmana. Els beneficiaris hauran d’estar inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya. El 2020, no obstant, el Ministeri de Treball va fer 1.647 inspeccions en empreses del camp a tot Espanya i un 70% es van traduir en sancions per frau laboral perquè es van trobar treballadors sense permís laboral, segons va confirmar el departament de premsa a Verificat. El Departament de Treball de la Generalitat, per la seva banda, va portar a terme l’any passat més de 760 actuacions, de les quals més del 80% van estar relacionades amb la campanya agrària per incompliment de conveni, irregularitats vinculades amb estrangeria, seguretat social i salut laboral, ha detallat Treball. Les demandes de regularització dels treballadors del camp són històriques des de la llei d’estrangeria del 2000, quan la reforma va dificultar la contractació temporal dels treballadors de la fruita. Miquel Pueyo ho va reivindicar a principis de març en una reunió amb el director general de Migracions del Govern, Santiago Yerga: «Hem reiterat al director general la nostra demanda de processos de regularització dirigits a persones que són aquí i porten anys aquí i no desapareixeran. Però ens ha dit que no tenen prevista cap modificació de la normativa d’estrangeria en aquest sentit», va explicar Pueyo. És una demanda que el paer en cap ja havia fet el juny del 2020, sense resultats.

El més llegit