El Vaticà va invertir en la indústria de la píndola de l’endemà

Durant 20 anys, la Secretaria d’Estat del Vaticà, governada pel número tres de la institució, el cardenal Angelo Becciu, va ser accionista de les indústries farmacèutiques Sandoz (Novartis) i Roche, que produïen les pastilles anticonceptives conegudes com la píndola de l’endemà. Així ho ha revelat al programa ‘Report’ del canal tres de la Rai (la radiotelevisió pública italiana) l’alt executiu Libero Milone, nomenat el 2015 pel papa Francesc com a «revisor independent». Segons ha revelat Milone, el Vaticà va invertir almenys 20 milions d’euros que va acabar retirant el 2016 a l’assumir que havien comès un immens «error» durant dues dècades, ni més ni menys. «No tindràs límits per actuar» li va dir Francesc a Milone després del nomenament, il·lustrant-lo sobre els objectius del seu càrrec. Pel cap d’aquest exdirectiu de Deloite Italia va haver de passar aquella frase del Quixot, «amb l’Església hem topat, amic Sancho». L’ombra del ja conegut Vaticà paral·lel, la trama econòmica financera que manejava el cardenal Becciu, cessat per Bergoglio fa un any per a espant de molts catòlics. Els motius per apartar-lo van emergir estirant els fils de l’opacitat vaticana. A més de la inversió farmacèutica destapada ara, havia perdut 300 milions d’euros en la compravenda de l’edifici Harrod’s londinenc, segons va reflectir el fiscal investigador. Una trama mil·lenària Les incursions financeres ocultes del Vaticà s’han succeït al llarg de la història. No és nou, ve de lluny, de quan els papes van perdre els Estat Pontificis (1870) i, desapareixent l’economia real (fàbriques, molins, etc.), el Vaticà va entrar al món de les finances perquè els ingressos produïssin beneficis. Com que hi havia pocs capellans, bisbes i cardenals que entenguessin de finances, els papes van confiar els seus ingressos, generalment donatius i lloguers, a financers externs, més que encantats pels diners en metàl·lic que els arribava. Per oltre 20 anni, fino al 2016, il Vaticano ha investito in un'industria che produceva la pillola del giorno dopo. Lo conferma l'ex revisore generale della Santa Sede Libero Milone che segnalò l'investimento alle gerarchie vaticane. #Report pic.twitter.com/EgyZoyG2W8 — Report (@reportrai3) 26 de abril de 2021 Tots o gairebé tots van acabar malament, com Michele Sindona, suïcidat a la presó, i Roberto Calvi, suïcidat en un pont de Londres. A causa de la mediació d’experts externs, el Vaticà va ser, gairebé sense saber-ho –algú havia de saber–, accionista d’indústries contràries al seu Evangeli, com la bèl·lica Lokheed i els estudis cinematogràfics de Paramount. O, quan als anys 60, mentre Pau VI publicava l’encíclica ‘Humanae Vitae’, que va prohibir els anticonceptius, resultava accionista de la llavors farmacèutica Seronno, que produïa els primers anticonceptius orals, com les famoses –-a Itàlia– pastilles Luteolas. Milone afirma al programa ‘Report’ que «l’Apsa –actualment una mena de banc central vaticà– havia invertit en algunes empreses farmacèutiques que nosaltres consideràvem com a inversions de risc, perquè no es corresponien a la doctrina social de l’Església. De fet, l’Acadèmia per a la Vida del Vaticà considera que es tracta d’una pastilla abortiva», davant la qual «els metges han de presentar objecció de consciència». Des de la seva aparició, els papes no s’hi han pronunciat explícitament. L’Apsa d’aquells anys depenia d’un cardenal vinculat a un altre, Tarcisio Bertone, Secretari d’Estat, que va posar dificultats a Benet XVI. Va ser el ‘Vatileaks’, que va culminar amb la dimissió voluntària de Joseph Ratzinger el 2013. Abans que l’amenacessin amb la presó, al despatx de Milone van aparèixer un micròfon amagat, una miniaturitzada càmera de vídeo i el seu ordinador infectat amb un ‘malaware’ que copiava i enviava a l’exterior tots els documents de la seva «revisió» financera. Programa d’investigació ‘Report’ és un programa d’investigació tranquil però agut, ideat per la periodista Milena Gabanelli. Les seves denúncies periodístiques van agitar el sistema polític i financer italià fins a l’extrem. El pols va durar diversos anys, fins que Gabanelli va acabar dimitint. Actualment el dirigeix Sigfrido Ranucci, que, amb un llenguatge directe i reposat, revela els esquelets més amagats, tot i que a Itàlia i sobretot a la Rai, on dominen els directius catòlics, no hauria pogut realitzar un capítol del programa com el de les inversions en «pastilles d’emergència» sense tenir una alta i segura autorització vaticana. Ranucci es va acomiadar la nit de la retransmissió del reportatge amb un «la neteja continua».

El més llegit