L’Ingrés Mínim Vital (IMV) ha arribat a 12.000 llars catalanes i d’aquestes només 2.400 cobren també la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un míser 1,6%. Una dada a què ha tingut accés EL PERIÓDICO i que demostra que les dues rendes, que haurien de funcionar de manera complementària per aturar la pobresa a Catalunya, continuen descompensades i descoordinades. Un any després de la seva creació, i sabent de les dificultats burocràtiques i digitals per tramitar l’ajuda estatal, el Govern ha començat a tramitar d’ofici els expedients de l’IMV de 20.000 llars que mereixen tenir accés a tals prestacions socials però que no havien fet el pas. Les entitats socials demanen que, amb els diners que s’estalviïn, ampliïn els criteris de la renda catalana. A prop del 40% de les persones que viuen en la pobresa severa a Catalunya encara no tenen accés a aquesta ajuda.
Un estudi de la comissió de govern de la Renda Garantida, integrat per patronals, sindicats i entitats socials, posa dades sobre com està funcionant l’accés a les prestacions socials a Catalunya enmig d’una crisi social sense precedents. Al gener del 2021, 79.876 llars estaven cobrant la prestació que gestiona el Govern de la Generalitat, un augment del 17% de casos després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus.
Sense finestreta única i amb por de perdre les ajudes
El gran desgavell està en el paper que ha de jugar aquesta renda catalana amb la creació de l’Ingrés Mínim Vital, que depèn del Govern Central. «Ja vam advertir en el seu moment que s’havia d’aclarir el nou circuit, però encara avui continua sense resoldre’s», critica Sira Vilardell, membre de la comissió de govern de la Renda Garantida i vicepresidenta de la Federació Catalana d’Entitats d’Acció Social. En principi totes les famílies vulnerables havien de demanar primer l’Ingrés Mínim Vital. La Generalitat es dedicaria a concedir la seva renda a aquells que els la deneguessin i a complementar les ajudes de l’IMV amb poc més de 200 euros a qui sí que la percebi. Al gener, menys del 2% de beneficiaris de la RGC estaven en aquesta situació.
¿Per què hi ha aquest desajust? Les casuístiques són diverses. D’una banda hi ha les famílies a les quals els han denegat l’IMV. «Només es té en compte l’última renda vigent, és a dir la del 2019, i centenars de llars que ho han perdut tot el 2020 no hi poden accedir», lamenta Vilardell. Però després són situacions molt més complexes. «Hi ha famílies que no tenen mitjans digitals per tramitar-la, o que tenen por de demanar l’IMV perquè temen que la Generalitat els retiri la RGC que és més alta», explica Vilardell. A més, hi ha centenars de persones esperant fins a 9 mesos una resposta de la Seguretat Social.
Procediment d’urgència
Vista la situació i els terribles efectes que està tenint, la Conselleria d’Afers Socials ha iniciat un procediment d’urgència per tramitar d’ofici entorn de 20.000 expedients amb la Seguretat Social. Són persones que cobren la prestació catalana i que segons el Govern compleixen els criteris de l’IMV però que no l’han demanat. «Estem en una fase molt inicial», expliquen fonts de la conselleria, que encara desconeixen quants d’ells seran admesos. Paral·lelament la Generalitat continua negociant amb el ministeri d’Inclusió Social les competències perquè els deixin gestionar les dues ajudes amb una única finestreta. «El fet que no hi hagi un govern a Catalunya no ajuda», diu Vilardell. De moment, l’acord continua bloquejat.
Temor d’una retirada massiva
Les entitats esperen que aquesta descoordinació acabi aviat. «El problema arribarà quan la Generalitat es quadri i retiri la RGC a les persones que haurien d’haver demanat l’IMV i no ho han fet», adverteix Vilardell. El Govern pot fer aquest pas al considerar que la RGC és l’última prestació quan s’han esgotat totes les opcions. «Ens han reiterat que volen fer les coses bé i deixaran molts mesos de marge, però acabarà passant, és inevitable», diu Vilardell.
Més del 40% d’exclosos
Si les persones que ja perceben la RGC cobressin l’IMV, el Govern s’estalviaria més del 50% dels diners que destina avui, que ja superen els 40 milions d’euros al mes. I és que tot i que els beneficiaris de la RGC han crescut a partir de la pandèmia, les dades mostren que encara hi ha milers de llars marginades. Al mateix informe a què ha tingut accés EL PERIÓDICO la Generalitat assenyala que la renda catalana no arriba al 40% de persones que viuen en la pobresa severa. Altres dades apunten a una situació encara pitjor. Segons l’IDESCAT, a Catalunya hi ha un milió i mig de persones sota el llindar de la pobresa, i més de 440.000 vivint en la pobresa severa. Atenent aquesta realitat, serien més del 65% els exclosos sense la prestació social.
Entre els que més pateixen aquesta marginació econòmica i social es compten principalment els prop de 100.000 immigrants sense papers que viuen a Catalunya. Però hi ha més realitats. «Les persones que no es poden empadronar perquè estan ocupant o viuen en pisos amuntegats, les mares que no cobren la pensió de les seves exparelles però no ho poden demostrar o els treballadors amb contractes temporals», detalla Vilardell.