La popularitat de les residències de gent gran ha caigut en picat a causa de la pandèmia, ja que la crisi sanitària ha tret a la llum l’escassetat de personal i de mitjans materials i sanitaris amb què compten molts d’aquests centres. Aquesta situació, al costat del desig de molts avis de ser atesos a les seves pròpies cases o la falta de recursos per poder pagar els geriàtrics amb millors serveis, ha provocat que el Govern central s’orienti per fomentar l’atenció domicilia dels dependents, una aposta que casa amb el Pla de Serveis Socials 2020-2024 aprovat per la Generalitat.
De fet, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una inversió de 731 milions d’euros, procedents dels fons europeus, que es destinaran, segons la terminologia utilitzada pel Ministeri de Drets Socials, «a transformar l’economia de les cures i a apostar per l’accessibilitat universal».
Segons ha argumentat la ministra Ione Belarra, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet, la crisi sanitària ha posat de manifest que «el model residencial no atén adequadament les necessitats i desitjos» dels dependents i que «les dones tornen a fer-se càrrec de la major part de les cures».
Davant aquests dos «aprenentatges», el Govern «ha trepitjat l’accelerador dels fons europeus», amb l’impuls d’un «finançament ambiciós» que permetrà a Espanya «assemblar-se més a Europa, on la inversió en cures està molt per sobre de la mitjana espanyola». El pla permetrà, a més, crear ocupació de qualitat en un sector «precaritzat i feminitzat» i en l’anomenada Espanya buidada, que és on viuen molts dels avis, segons ha destacat Belarra.
Residències més petites
En concret, el gruix dels fons, 482 milions, anirà destinat a fomentar l’atenció domiciliària quan sigui possible i que els centres residencials creïn entorns similars als domèstics. La idea és que s’obrin residències més petites, amb personal estable, per tant «el contrari al que hi ha ara», segons la ministra.
D’altra banda, 216 milions es destinaran a reformar el model d’atenció a la infància, els centres residencials i la modernització tecnològica dels serveis socials. Finalment, 31 milions s’invertiran a eliminar barreres per a les persones amb diversitat funcional, en la seva relació amb les administracions, en espais físics, el transport públic i millorant els canals de comunicació. El repartiment dels fons, que tindran caràcter finalista, es concretarà amb les comunitats en un pròxim Consell Interterritorial.
Les llistes d’espera
Aquesta inversió es completarà amb el pla de xoc en dependència aprovat pel Govern, les autonomies i els agents socials i que contempla una inversió de 3.600 milions d’euros en tres anys. Els primers 600 milions, que ja s’han incorporat als pressupostos d’aquest any, permetran ja revertir les retallades que el PP va aplicar a partir del 2012 i que els successius executius fins ara no han recuperat. Segons els càlculs de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, el primer import podria reduir un 20% les voluminoses llistes d’espera, on hi ha més de 230.000 persones a l’espera de rebre una prestació i gairebé 150.000 més que esperen a ser valorades.